El suport a Ucraïna perilla si l'ala dura dels republicans imposa la seva agenda als Estats Units

BarcelonaA Ucraïna segueixen amb molta atenció el desenllaç de les eleccions de mig mandat als Estats Units. I és que saben que està en joc el suport militar, financer i polític que fins ara han rebut de la primera potència per fer front a la invasió russa. No en va Washington és qui més ajuda ha aportat, cosa que també ha generat una dependència de Kíiv de les seves dinàmiques partidistes domèstiques. I entre els republicans –que no han aconseguit a les eleccions de mig mandat l'onada vermella promesa, però encara poden arrabassar a Biden la majoria legislativa– s'han sentit veus destacades que advoquen per acabar amb el "xec en blanc" a Ucraïna. A les portes de l'hivern, i mentre la Casa Blanca insta el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a estar disposat a cedir en una negociació, i amb la pressió de la crisi econòmica sobre els governs europeus, no són bones notícies per als qui enfronten la invasió russa.

"Esperem pel nostre bé que no siguem víctimes del debat partidista que s'està produint als Estats Units. Tenim por perquè depenem no només del suport directe estatunidenc, sinó també del lideratge de Washington per mantenir un esforç comú amb altres països", explica a Politico Ivanna Klimpuix-Tsintsadze, ex vice primera ministra ucraïnesa del partit de centredreta pro europeu. Mentre els nord-americans anaven dimarts a les urnes, Zelenski instava els partits a mantenir-se units per seguir enviant l'ajuda, "fins que es restableixi la pau".

La majoria de republicans han avalat el suport a Ucraïna contra la invasió russa, un tema que de fet ha estat un dels que ha generat més consens entre els dos blocs dels últims anys. Però a mesura que s'acostaven els comicis, veus cada cop més prominents entre els conservadors –i particularment el sector que controla Donald Trump– han començat a plantejar que cal rebaixar el suport a Kíiv i centrar-se en els problemes domèstics. L'ajuda requereix en alguns casos l'autorització de la Cambra de Representants, on els republicans s'encaminen a aconseguir la majoria. Kevin McCarthy, que amb tota probabilitat la presidirà si es confirma la victòria republicana, va dir el mes passat que no hi haurà un "xec en blanc" per a Ucraïna. La republicana Marjorie Taylor Greene va anar més enllà la setmana passada, quan va prometre que "ni un cèntim anirà a Ucraïna" si els republicans guanyen la majoria de la cambra baixa. De passada, va aprofitar per acusar els demòcrates de "preocupar-se només per la frontera d'Ucraïna, i no per la frontera sud dels Estats Units: no els interessa ni la nostra gent ni la nostra frontera", en referència a l'arribada de migrants de l'Amèrica Central.

Però els republicans estan dividits en aquest tema. Entre les veus conservadores més significatives que defensen mantenir el suport a Kíiv hi ha l'exvicepresident Mike Pence, el senador Mitch McConnell, que fa de portaveu a la cambra alta, i Michael Waltz, membre del comitè militar de la Cambra de Representants, que va assegurar que la majoria del partit vol continuar fent costat a Ucraïna.

Segons l'Institut Kiel d'Economia Global, els Estats Units han destinat des del gener 52.000 milions d'euros en ajuda militar, financera i humanitària a Ucraïna, mentre que els estats de la Unió Europea i les institucions europees, tots junts, no han passat dels 29.000 milions. També és sabut que molts dels compromisos europeus es materialitzen amb molt de retard.

Pressió per negociar

Segons la premsa estatunidenca, la Casa Blanca ha instat Zelenski a abandonar la seva negativa a una eventual negociació amb Rússia, però Ucraïna continua mantenint que no té res a parlar fins que les tropes russes hagin abandonat tot el seu territori, inclosa la península de Crimea i les parts del Donbass ocupades des del 2014. Tampoc el Kremlin ha fet cap pas endavant per obrir una negociació. L'assessor presidencial ucraïnès Mikhailo Podoliak reiterava aquesta setmana en una entrevista a Radio Svoboda que sense aquesta precondició tot acord seria només una treva perquè –com va passar després dels acords de Minsk– Rússia torni a intentar l'ocupació d'Ucraïna.

Per Podoliak tots aquests rumors sobre una negociació responen a la propaganda del Kremlin, que "creu que Ucraïna es rendirà si ho demana la Casa Blanca i estan intentant influir en les eleccions" de dimarts. Responent a una informació del diari italià La Repubblica, segons la qual els aliats d'Ucraïna pressionaran Kíiv perquè negociï un cop les tropes ucraïneses hagin recuperat la ciutat de Kherson, Podoliak va dir que "no tenim altra alternativa... si deixem de defensar-nos deixarem d'existir, literalment, físicament, continuarem lluitant fins i tot si ens apunyalen per l'esquena".