'Súper Mario' enforteix el paper d’Itàlia a la Unió Europea

Milà“Prou! No crec que hàgim de donar més explicacions. Itàlia ha de ser respectada”, va dir fa unes setmanes Mario Draghi a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant una conversa revelada pels mitjans transalpins. El primer ministre italià estava molest per la desconfiança europea davant el pla de reformes de Roma per accedir als més de 200.000 milions d’euros dels fons postpandèmia.

El cop a la taula de l’expresident del Banc Central Europeu va ser el penúltim senyal que els equilibris a la Unió estan canviant. Amb Emanuel Macron immers en la seva pròpia supervivència i la sortida d’Angela Merkel d’escena, els analistes no descarten que el mandatari italià pugui ocupar el buit que deixarà la cancellera alemanya quan abandoni el càrrec després de l’estiu. Ahir Mario Draghi i Ursula von der Leyen es van veure les cares a Roma durant la cimera sobre salut, organitzada sota la presidència de torn d’Itàlia, en què van participar per videoconferència els líders del G-20 per assolir un compromís que permeti impulsar la vacunació entre els països més desafavorits. “Hem de vacunar el món i hem de fer-ho de pressa”, va dir el primer ministre italià en la seva intervenció.

Von der Leyen, per la seva banda, va anunciar que la UE mobilitzarà mil milions d’euros per produir vacunes directament a l’Àfrica, mentre que les farmacèutiques es van comprometre a lliurar 3.500 milions de dosis a un preu reduït als països del tercer món fins al 2022.

Home de prestigi

Amb Draghi al front del govern, Itàlia ha guanyat influència a Brussel·les. El reconeixement internacional de l’economista, encarregat de guiar un govern d’unitat davant la incapacitat dels partits de solucionar la crisi provocada per la dimissió de l’anterior primer ministre, ha tornat a Roma el prestigi de ser fundador i tercera economia de l’eurozona.

Els primers cent dies de Súper Mario no han passat desapercebuts, com demostra la defensa de la prohibició d’exportar vacunes produïdes a la UE, apel·lant a una normativa existent que no s’havia posat en pràctica abans; o la seva definició sense eufemismes del president de Turquia com a “dictador” per la insolència comesa amb Von der Leyen durant un viatge oficial. Tampoc ha evitat resultar incòmode als seus socis, i aquesta setmana va anunciar que en el pròxim Consell de la UE exigirà accelerar el mecanisme de repartiment de migrants.

Amb les enquestes a favor i sense pràcticament oposició al Parlament, Itàlia viu una etapa d’estabilitat inèdita des de fa anys que podria tenir data de caducitat, perquè es desconeix si a partir del febrer del 2022 Draghi seguirà en el càrrec. El primer ministre és el principal candidat per succeir Sergio Mattarella a la presidència. Un reconeixement per al qual el seu nom ja sonava abans que es fes càrrec de l’executiu. Això obligaria a buscar-li un substitut.

Futur president?

Els partits polítics italians ja s’estan mobilitzant. Al juliol començarà l’anomenat semestre blanc, un període de sis mesos anterior a les eleccions durant el qual no es poden dissoldre les cambres. Fins llavors, el centredreta liderat per Matteo Salvini podria pressionar per tornar a les urnes i evitar el sorpasso de Germans d’Itàlia. La Lliga dona suport a l’elecció presidencial de Draghi al febrer, sense pròrrogues, i només si immediatament després es convoquen eleccions. Una opció que no agrada a les files del PD i del Moviment 5 Estrelles, tots dos immersos en un procés de reconstrucció després de l’última experiència fallida al capdavant de l’executiu.

La pilota està, un cop més, en mans del president Mattarella, que enguany farà 80 anys. Ha dit que no té intenció de prorrogar el mandat tot i que podria acabar cedint a la pressió. Una opció in extremis que permetria Draghi complir els seus compromisos amb Brussel·les i refermar el paper d’Itàlia a la Unió Europea.