Johnson hauria enganyat la reina per poder suspendre el Parlament
El Tribunal d’Apel·lacions d’Escòcia veu “il·legal” la suspensió perquè pretenia “obstaculitzar” la cambra
LondresEl serial del Brexit encara no ha desvelat quin serà el seu últim cadàver. En un nou episodi tan inesperat com potencialment devastador per a Boris Johnson, tres jutges escocesos, els membres del Tribunal d’Apel·lacions de la Cort de Sessions -el més alt del país per a casos civils-, van dictaminar dimecres que la suspensió del Parlament que va entrar en vigor dilluns és “il·legal”. La decisió, que va ser presa per unanimitat, revoca un dictamen emès la setmana passada.
Un dels jutges, lord Brodie, assegura en les seves consideracions particulars que “la suspensió és un cas insòlit d’incompliment dels estàndards de conducta de les autoritats públiques generalment acceptats”. I lord Drummond Young, el segon integrant del tribunal, encara va més enllà: “El govern ha fallat a l’hora de donar una raó vàlida per a la suspensió. L’única deducció que es pot fer, doncs, és que el govern del Regne Unit i el primer ministre volien restringir i obstaculitzar el Parlament” en el seu paper fiscalitzador de l’acció de l’executiu. El president del Tribunal, Lord Carloway, va dir durant la lectura del sumari de la resolució que “cada opinió expressada [pels tres membres de la instància judicial] considera que els consells donats a sa Majestat per suspendre el Parlament des del 9 de setembre fins al 14 d’octubre van ser il·legals i, per tant, la suspensió en si mateixa és il·legal”.
Els magistrats insinuen -no ho diuen explícitament, però atesa la complexitat de l’argot legal és el que, sens dubte, es desprèn del sumari de la resolució, que es publicarà sencera divendres- que no es consideren veritables els motius oficials que Johnson va exposar a la reina per demanar, a finals d’agost, la suspensió de la cambra.
En altres paraules, que el nou premier hauria mentit a la sobirana i que el govern va actuar il·legalment quan va dir a la reina que volia suspendre el Parlament per fer un recés abans de desvelar el programa legislatiu per al pròxim any.
L’activitat dels Comuns va quedar paralitzada les primeres hores de la matinada de dimarts, en principi durant cinc setmanes.
Però aquesta resolució anul·la la decisió d’Elisabet II i, en teoria, però no a la pràctica, el Parlament hauria de ser cridat de forma immediata a reprendre les sessions. Així ho van entendre més de quaranta diputats que, ahir a primera hora de la tarda, es van aplegar a les portes del Palau de Westminster per exigir del govern que obeís la llei d’un tribunal que, malgrat que sigui pròpiament escocès, té jurisdicció sobre tot el territori del Regne Unit.
Amb tot, en una acció clau els jutges no van dictar cap ordre explícita que obligués el govern Johnson a tornar a convocar els diputats, i van assegurar que corresponia a la cambra fer-ho. Des de l’oficina del president, la de l’speaker John Bercow, es va afegir confusió a l’embolic constitucional quan es va informar que era el govern qui havia de fer aquest pas.
Downing Street va acusar veladament d’esbiaixats els jutges escocesos i es va mostrar “decebut” per la resolució, segons una portaveu. El govern no va convocar els parlamentaris i va apel·lar la decisió. Serà dimarts vinent quan el cas es començarà a veure al Tribunal Suprem del Regne Unit, que tindrà, llavors sí, l’ultima paraula en aquesta potser decisiva batalla legal per al futur de Boris Johnson.
Control a través de Facebook?
La diputada del Partit Nacional Escocès (SNP) Joanna Cherry, una prestigiosa jurista que ha encapçalat la demanda, assegurava a les portes de la Cort de Sessions d’Edimburg que “cada minut que el Parlament continua suspès el govern està incomplint la llei; per tant, nosaltres, com a polítics, fem una crida perquè el Parlament sigui convocat de nou per continuar amb el control del que aquest govern està fent en relació amb el Brexit”.
Johnson, lluny d’escoltar les crides que se li van fer al llarg de tota la jornada, va decidir utilitzar una tàctica trumpista. Com que el Parlament no es podia reunir en virtut de les seves pròpies accions, i com que ahir era dimecres, va celebrar a través de Facebook Live el que la maquinària de propaganda del govern ha batejat com la Sessió de Control del Poble -que té lloc els dimecres- i en la qual els ciutadans poden adreçar-se a Johnson i fer-li preguntes de tota mena.
El cas escocès va ser presentat per més de setanta parlamentaris. La setmana vinent s’afegirà a la vista del Suprem la demanda presentada per l’empresària Gina Miller i per l’ex primer ministre tory John Major, i també un cas idèntic que s’ha vist en primera instància a Belfast. Tant la demanda de Miller i Major com la de Belfast van ser resoltes, inicialment, a favor del govern.
Quan encara no fa ni dos mesos que és al capdavant de Downing Street, Boris Johnson ja ha aconseguit posar el poder judicial i la reina en una situació delicada en extrem.
El laberint de Westminster no té una sortida fàcil. Si el Suprem decideix que el tribunal escocès té raó, Johnson haurà de convocar el Parlament. I si la insinuació d’enganyar la reina es manté, les crides perquè dimitís que ahir van ser individuals i sotto voce seran escandalosament multitudinàries. Si, per contra, el Suprem dona la raó al govern, un tribunal de Londres haurà sentenciat contra un tribunal d’Edimburg, la qual cosa farà més gran la bretxa entre dues nacions que veuen el Brexit de manera molt diferent.
Enfrontament a la cúpula laborista
Vint-i-quatre hores després que el líder del laborisme, Jeremy Corbyn, assegurés que en les pròximes eleccions el seu partit es presentaria davant dels ciutadans amb la proposta de celebrar un referèndum amb l’opció de quedar-se a la Unió Europea (UE) i amb la de sortir-ne, després que el seu hipotètic govern negociés un nou acord, el número dos labour, Tom Watson, va trencar la fràgil unitat de la formació. En una conferència al centre de Londres, Watson va assegurar ahir que “l’únic camí” per sortir de la crisi del Brexit és, abans que anar a eleccions, fer un segon referèndum. “És el que més convé al país perquè el millor acord possible amb la Unió és continuar formant-ne part”. Corbyn li va replicar de seguida que el laborisme ha de donar als brexiters “ l’oportunitat creïble” d’abandonar la Unió Europea.