Suècia pateix un augment de tirotejos i explosions
La violència s’intensifica pel control del narcotràfic de les bandes
Malmö ( Suècia)El 17 de maig un home va morir a trets en un pis del carrer Urgell de Barcelona. Tot apuntava a una revenja i a l’obra d’un sicari. Fa dues setmanes els Mossos d’Esquadra anunciaven la detenció del presumpte autor a la ciutat sueca de Göteborg, d’on també era originària la víctima, un antic criminal que buscava refugi a Catalunya. Aquest cas és l’eco de l’escalada de violència que viu Suècia, on des del 2017 hi ha hagut 117 morts i 351 ferits per armes de foc. En dos anys i mig hi ha hagut 885 tirotejos, als quals se sumen més de 300 explosions en 20 mesos, segons dades oficials. Però, què hi ha darrere d’aquestes xifres? Bàsicament, una guerra pel control del narcotràfic, atiada per una “enorme afluència” d’armes i explosius il·legals, “incomparable amb cap altre país de l’Europa occidental”, explica a l’ARA Ardavan Khoshnood, criminòleg de la Universitat de Malmö.
La història de les bandes criminals a Suècia es remunta als anys 90, quan van establir-s’hi les de motoristes, com Hell’s Angels i Bandidos. Una dècada més tard es va produir un canvi de panorama amb l’entrada de bandes i màfies de l’antiga Iugoslàvia, que van prendre el control del narcotràfic. Ara, però, aquestes bandes -grups amb jerarquia i líder clar- s’han desdibuixat i el tràfic de droga és més aviat en mans de xarxes de criminals sense gaires vincles permanents entre ells.
El pont d’Europa
Aquest fenomen és especialment significatiu a Malmö, la tercera ciutat del país i porta d’entrada de la gran majoria de la droga gràcies a la seva connexió amb el continent a través del pont de l’Oresund. Segons Khoshnood, la guerra entre les dues bandes hegemòniques de Malmö (l’una formada principalment per criminals procedents de Kosovo, i l’altra, de Bòsnia) va ser tan ferotge entre el 2010 i el 2013, “matant-se els uns als altres d’una manera horrible”, que va acabar fent-les desaparèixer. Des de llavors ja no hi ha jerarquies, ni líders, ni lleialtat, i els assassinats s’han disparat.
Suècia té la taxa més gran de joves morts per armes de foc de l’Europa occidental, molt allunyada de la resta de països. Hi ajuda la facilitat amb què es pot aconseguir una arma al mercat negre. “Suècia té un enorme problema amb l’ingent entrada d’armes il·legals”, diu Khoshnood, que detalla que provenen majoritàriament de l’antiga Iugoslàvia, igual que les granades de mà, el principal material utilitzat per a les detonacions deliberades.
L’any passat es van produir 162 explosions a Suècia i aquest any, entre el gener i l’agost, ja se n’han registrat 144, un 40% més que en el període anterior. “Per a un país que no està en guerra, la quantitat d’explosius que hi ha és terrible”, alerta Khoshnood, que explica que l’objectiu quan s’utilitzen explosius “no és fer ferir o matar ningú, sinó més aviat amenaçar i espantar” i que per això la majoria de detonacions són de nit i en comerços buits.
Crida nacional
Tot i això, els riscos es multipliquen. És el que va passar fa dues setmanes a Lund, una petita ciutat universitària propera a Malmö, on va explotar un artefacte de matinada en un dels carrers més cèntrics. Una vianant de 22 anys va quedar ferida de gravetat.
Davant del repunt de violència dels últims mesos, el govern (socialdemòcrates i verds) va cridar a fer una coalició nacional per trobar respostes conjuntes -excloent-ne el partit d’ultradreta Demòcrates de Suècia, que té un 17% de representació-, però davant la falta d’acord, presentaran al Parlament les seves pròpies 34 mesures. Malgrat que Malmö ha sigut els últims anys la ciutat amb més criminalitat de Suècia, especialment pel que fa a la ràtio de joves morts de manera violenta, aquest any s’està produint un canvi de tendència. Els tirotejos s’han reduït significativament: mentre que l’any passat hi va haver 12 morts, aquest any hi ha hagut tres víctimes. Segons Khoshnood, no hi ha una única causa. Una pot ser, justament, la gran quantitat de morts: “En dos anys i mig hi ha hagut 22 assassinats, és a dir, 22 criminals que ja no són als carrers perquè s’han matat entre ells”. La policia també ha fet la seva feina, arrestant molts dels delinqüents més perillosos.
“Comencem a veure una mica de llum al final del túnel, tot i que estem lluny de posar fi a aquestes xarxes criminals. A més, a la resta del país, especialment a Estocolm, el número de tirotejos encara creix o, almenys, no se’n veu una baixada significativa”, diu Khoshnood, que posa èmfasi en la dificultat d’erradicar aquest fenomen quan nens de 13 i 14 anys agafen armes.
