Primer cop que Suècia té una dona com a cap de govern (durant set hores)

BarcelonaAquest dimecres ha sigut un dia històric a Suècia. Per primera vegada, i exactament cent anys després que s'implantés el sufragi universal, el Riksdag (el Parlament suec) ha investit una dona com a primera ministra. Malgrat ser un dels principals paladins de la igualtat de gènere, Suècia era l'únic país nòrdic en què cap dona havia aconseguit encara trencar aquest sostre de vidre. La cambra ha donat llum verda al nomenament de la socialdemòcrata Magdalena Andersson, que des del 2014 era titular del ministeri de Finances i que substitueix Stefan Löfven, que fa dues setmanes va renunciar al càrrec de primer ministre, deu mesos abans de les eleccions generals.

Amb llàgrimes contingudes, Andersson rebia l'aplaudiment de l'hemicicle a primera hora del matí. Era un dia històric, n'era conscient. Però el moment dolç li ha durat ben poc. No ha tingut temps ni de situar-se que ja ha hagut de fer front a la seva primera crisi política. I no una qualsevol, ja que ha acabat el dia presentant la renúncia al president del Parlament, a l'espera d'una nova votació d'investidura. La situació és tan rocambolesca que requereix anar per passos.

Aquest dimecres era un dia crucial al Riksdag, perquè també es votava el pressupost del 2022. El dia començava amb l'anunci d'un dels aliats externs del govern, el Partit de Centre, que havia decidit no donar suport als comptes. Això deixava l'executiu de socialdemòcrates i Verds en minoria parlamentària, i donava pas, a més, a una situació surrealista: l'aprovació de la proposta de pressupostos presentada per l'oposició.

A Suècia, cada partit pot presentar la seva proposta de pressupostos, i la que rep més vots és la base amb la qual l'executiu ha de governar. El més normal, esclar, és que s'aprovi la del govern. Però no és la primera vegada -és la tercera, de fet; les altres dues, amb Löfven de primer ministre- que l'executiu ha de governar amb la base financera dissenyada per l'oposició. En aquest cas, han tirat endavant els comptes presentats conjuntament pel partit conservador (el principal partit de l'oposició), els ultradretans Demòcrates de Suècia, i els democristians -fins fa pocs mesos, aliats del govern-. Aquest fet, més enllà del que implica per al govern, és significatiu perquè suposa legitimar la ultradreta a la política sueca. Fins a mitjans d'aquesta legislatura, Suècia havia resistit com un dels pocs països en què l'extrema dreta populista s'havia mantingut aïllada amb un cordó sanitari per part de la resta de formacions.

I això, de rebot, ha provocat una crisi interna quan els Verds, socis de govern, han anunciat que es plantejaven abandonar la coalició si s'acabava aprovant el pressupost dels partits de dretes. A la seva primera roda de premsa com a primera ministra, Andersson ha hagut de respondre més preguntes sobre això que sobre el seu nou càrrec. "Cada partit pren les decisions que considera oportunes", ha repetit.

Al voltant de les cinc de la tarda, s'ha confirmat la decisió dels Verds: no estan disposats a governar amb un pressupost "que s'ha negociat amb un partit d'extrema dreta", ha dit el fins ara ministre de Medi Ambient, Per Bolund. La viceprimera ministra i líder dels Verds, Märta Stenevi, ha criticat durament la postura del Partit de Centre per haver permès que s'hagi aprovat una proposta de Demòcrates de Suècia "que fa diferències entre persones i que es carrega la feina en qüestions climàtiques".

Dimissió temporal

Tot plegat, ha provocat una nova roda de premsa de la flamant primera ministra, aquest cop per anunciar que ha presentat la seva renúncia al president del Parlament, que ara haurà de convocar una nova votació d'investidura. Es tracta d'un tràmit, perquè Andersson ha deixat clar que el que vol és liderar un govern format només per socialdemòcrates. Serà la tercera des de l'estiu, després que Stefan Löfven perdés una moció de censura al juny (tot i que va tornar a ser elegit pocs dies després).

Si no hi ha sorpreses, Andersson hauria de tornar a tenir el mateix suport que ha rebut aquest dimecres, per la qual cosa no està en perill el seu nomenament. Tot i això, les grans celebracions de primera hora del matí per haver fet un pas més en favor de la igualtat de gènere han quedat entelades.

La primera dona que aconsegueix ser investida primera ministra a Suècia renuncia al càrrec set hores després i s'apunta una altra fita històrica, la de liderar el mandat més curt de la història. Però fins i tot això s'ha posat en dubte: quan un periodista li ha preguntat qui és, doncs, el primer ministre de Suècia, Andersson ha indicat que ella encara no havia tingut temps de prendre possessió del càrrec, per la qual cosa, sobre el paper, Stefan Löfven segueix sent el primer ministre. Així, fins i tot els grans titulars de primera hora han quedat obsolets, i Andersson haurà d'esperar per fer història.