Suècia, l’únic país escandinau que aïlla l’extrema dreta

BarcelonaSuècia està a poques hores de tancar el període d’incertesa política més llarg de la seva història moderna. Després de quatre mesos d’intenses negociacions, els socialdemòcrates han aconseguit els suports que els permetran reeditar un govern en minoria amb el partit ecologista. Alhora, l’acord garanteix que l’extrema dreta (Demòcrates de Suècia) continua aïllada, cosa que situa Suècia com una rara avis als països escandinaus, on la ultradreta té influència política, ja sigui des de dins del govern (Noruega i Finlàndia) o oferint-li suport parlamentari (Dinamarca).

Divendres passat sortia a la llum un acord de govern que garantia l’abstenció del Partit de Centre i els Liberals en la votació per nomenar primer ministre Stefan Löfven, ara en funcions. Diumenge al migdia, però, van saltar totes les alarmes quan l’agència de notícies sueca TT va informar que el Partit de l’Esquerra es decantava per votar-hi en contra. Fins llavors s’havia donat per descomptat que la formació, que ja va donar suport a l’anterior govern roig-i-verd, no posaria bastons a les rodes a Löfven. Però el partit -amb arrels en el comunisme i autodefinit com a socialista i feminista- s’havia sentit profundament ofès per un pacte que inclou una clàusula que explicita que l’Esquerra no pot tenir influència en la direcció política del país. Això suposava, al seu entendre, equiparar-lo amb el partit xenòfob Demòcrates de Suècia. A més, va criticar durament el gir a la dreta d’algunes de les 73 mesures incloses a l’acord. El líder excomunista, Jonas Sjösted, va condicionar la seva abstenció a una negociació amb Löfven per garantir que manté oberta la possibilitat de cooperar en àmbits no inclosos al pacte.

Després de 48 hores de converses, el Partit de l’Esquerra va anunciar ahir que finalment s’abstindrà en la votació, que tindrà lloc demà, cosa que aplana definitivament el camí a Löfven per sortir del Riksdag (Parlament) com a primer ministre. Tot i així, el seu líder va deixar clar que està disposat a fer caure l’executiu si tira endavant mesures incloses a l’acord que l’Esquerra considera “línies vermelles”, com una reforma del mercat laboral que suposi més inseguretat per als treballadors o la liberalització del mercat dels lloguers.

Fi del bloqueig

La votació de demà serà la tercera que se celebra al Riksdag per triar el primer ministre després de dos intents fallits, un de Löfven i un altre del líder conservador, Ulf Kristersson. Les eleccions del setembre van deixar uns resultats difícils de gestionar, sense majories clares -144 escons per al bloc de l’esquerra i 143 per al centredreta- i amb un important creixement de l’extrema dreta, que va passar de 49 diputats a 62. La resta de partits havien promès que mantindrien el cordó sanitari, però els conservadors moderats i els democristians van acabar sucumbint i van intentar formar un govern amb el suport extern dels Demòcrates de Suècia. Els seus altres dos socis, centristes i liberals, no ho van acceptar, i han acabat facilitant la investidura del seu fins ara enemic polític. El pacte inclou una col·laboració pressupostària, però els dos partits han remarcat que seguiran fent una oposició liberal.

Segons el sistema parlamentari suec, per ser elegit primer ministre només cal demostrar que no hi ha una majoria en contra (175 diputats dels 349 totals), cosa que Löfven té garantida amb l’abstenció de Centre, Liberals i Esquerra. El govern estarà format per socialdemòcrates (100 diputats) i ecologistes (16) i tindrà el suport parlamentari de centristes (31), Esquerra (28) i Liberals (20). Això suposa una suma de 195 diputats, mentre que s’esperen els vots en contra de conservadors moderats (70), Demòcrates de Suècia (62) i democristians (22).