Suècia entona el 'mea culpa': "Hem fallat a l'hora de protegir la nostra gent gran"
El país invertirà 207 milions d'euros en formació per augmentar el personal qualificat per a l'atenció als majors de 70 anys, que suposen els 90% dels morts
BarcelonaSuècia s'ha convertit en focus d'atenció internacional per haver estat un dels països que ha aplicat una estratègia més relaxada contra el coronavirus. Amb 27,272 casos de covid-19 confirmats i 3.313 morts, el govern va fer autocrítica diumenge passat. "Hem fallat a l'hora de protegir la nostra gent gran", va dir la ministra de Salut Lena Hallengren. Al voltant del 90% dels morts pel virus a l'abril tenien més de 70 anys, segons va informar AFP. Aquest dimarts, l'executiu del primer ministre Stefan Löfven ha anunciat que invertirà uns 207,6 milions d'euros en formació per augmentar el personal qualificat per a l'atenció a la gent gran que, segons recull el diari suec Dagens Nyheter, inclou cursos específics per a 10.000 auxiliars d'infermeria i treballadors del sector.
Un dels principals problemes viscuts a les residències sueques és la manca de formació dels treballadors, molts dels quals tenen contractes temporals, segons recull Bloomberg. Diversos mitjans suecs també se'n fan ressò, així com del fet que alguns treballadors de les residències han continuat anant a la feina malgrat tenir símptomes de covid-19, en part degut a la precarietat laboral que castiga aquest sector. Per aquest motiu, l'estat permetrà als treballadors absentar-se de la feina per cursar aquests estudis. A més d'aquests recursos, el govern suec també afegirà ajudes econòmiques per a les regions i municipis que han hagut d'afrontar costos addicionals a causa del coronavirus, tal com recull The Local.
Segons dades oficials recollides a l'abril, la gran majoria dels morts per covid-19 són majors de 70 anys i, d'aquests, la meitat vivien en residències (una quarta part rebien atenció domiciliària). "És molt seriós, i un fracàs com a societat en conjunt", va dir diumenge Hallengren a la televisió sueca: "N'hem d'aprendre, encara no hem acabat amb aquesta pandèmia".
A diferència de molts països europeus, Suècia ha mantingut oberts les escoles de primària i els negocis. El primer cas de covid-19 en aquest país es va confirmar a finals de gener, però no va ser fins al març que la corba de contagis va començar a créixer d'una manera significativa. Amb l'objectiu d'evitar el col·lapse del sistema sanitari, el govern va prohibir les aglomeracions de més de 50 persones, va tancar les institucions d'educació superior i va prohibir els viatges innecessaris. A més, va recomanar mesures de distanciament social i teletreball i va recomanar específicament a les persones de més de 70 anys que fessin quarantena. Fins al 30 de març no va prohibir les visites a les residències de gent gran.
L'estratègia buscava preservar l'economia, ja que l'executiu entenia que el confinament pel qual s'ha apostat en molts països europeus no és sostenible en el temps. Altres països com Holanda o el Regne Unit van prendre inicialment mesures similars a les sueques, però la multiplicació dels contagis els va obligar a endurir les restriccions per aturar les infeccions. El govern suec ha negat que busqui amb aquestes mesures assolir la immunitat col·lectiva de la població.
La taxa de mortalitat en aquest país és de 328 morts per cada milió d'habitants, tal com reflecteix la pàgina Worldometers. És superior a la d'altres països amb molts més contagis, com els Estats Units, on la xifra és de 248 per milió d'habitants (a Espanya és de 576). Entre els països nòrdics, l'estratègia sueca xoca amb l'adoptada per Dinamarca, que suma 10.591 contagis i 533 morts (92 per milió de persones). El govern danès va optar per un confinament estricte, i en aquests moments es troba en la segona fase de la reobertura de l'economia. També Noruega i Finlàndia, que han seguit l'estratègia més restrictiva, tenen taxes de mortalitat més baixes (41 i 50 morts per milió d'habitants, respectivament).
Tot i que el país ha rebut crítiques de la comunitat científica (com altres països, com per exemple els Estats Units de Donald Trump), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el va assenyalar a principis de maig com a exemple a seguir de cara a l'anomenada "nova normalitat".