Suècia afronta l’escenari polític més incert de les últimes dècades

Malmö (Suècia)“Estem entrant en un nou territori en la política sueca, almenys des del 1920”. Així resumeix Jan Teorell, professor de ciències polítiques de la Universitat de Lund, la situació inèdita d’incertesa que afronta Suècia arran dels resultats de les eleccions de diumenge. L’empat entre els dos grans blocs d’esquerra i centredreta -amb 144 i 143 diputats, respectivament, lluny dels 175 de la majoria absoluta-, i el creixement de la ultradreta provoca que cap dels dos tingui una via fàcil per intentar formar govern. Tant el socialdemòcrata Stefan Löfven, actual primer ministre, com el conservador Ulf Kristersson volen intentar-ho, però per aconseguir-ho necessiten o bé el partit xenòfob Demòcrates de Suècia (SD) o bé el suport del bloc oposat.

Els Demòcrates de Suècia de Jimmie Akesson volen fer valer els seus 62 diputats -13 més dels que tenien l’última legislatura i 33 més que fa vuit anys- i es postulen com la salvació per poder formar govern permetent la investidura de Kristersson. Akesson s’ha ofert a parlar amb l’Aliança de centredreta, i especialment amb el Partit Moderat, amb qui té més punts en comú en política d’immigració: “El primer que entengui que pot parlar amb mi tindrà les condicions més fàcils per formar govern i liderar el país els pròxims quatre anys”, va prometre en una entrevista de la ràdio pública. Però, de nou, els quatre partits que formen la coalició van rebutjar la col·laboració, alhora que van demanar la dimissió de Löfven.

Un possible canvi de govern

El primer ministre, però, ja va deixar clar la mateixa nit electoral que es mantindrà en el càrrec fins que es torni a reunir el Parlament, i que pretén intentar la investidura. El més probable, però, és que tant l’Aliança de centredreta com l’SD hi votin en contra. Ahir, el secretari general del Partit Moderat, Gunnar Strömmer, qüestionava la legitimitat de Stefan Löfven per mantenir-se com a primer ministre: “Els resultats de les eleccions demostren que els suecs han votat per un canvi de govern”. I el líder del partit i aspirant a primer ministre, Ulf Kristersson, penjava una foto a Instagram en què deia: “Avui m’he reunit amb els meus col·legues de l’Aliança per discutir com fem avançar Suècia després de les eleccions. Converses constructives, però queda molta feina per fer”.

“L’Aliança buscarà conjuntament un mandat per formar un nou govern”. La resta de socis van manifestar també la seva intenció de formar un govern de l’Aliança, però tant el Partit de Centre com els Liberals van admetre que caldrà cooperació entre partits més enllà dels blocs tradicionals, l’única manera de no haver de dependre dels vots de la ultradreta. Segons el professor Jan Teorell, l’escenari més plausible és que l’Aliança acabi formant govern, però no veu tan clar el fet que aconsegueixi el suport dels seus eterns rivals de l’esquerra. Creu que una de les solucions seria que Kristersson prometi, per exemple, nomenar un gran comitè parlamentari amb tots els partits del Parlament, inclòs l’SD, amb l’objectiu d’arribar a un acord a llarg termini sobre immigració. “Potser aquesta concessió seria suficient perquè l’SD decideixi abstenir-se i accepti la formació d’un govern de l’Aliança”, considera.

A l’espera de resultats definitius

Però totes aquestes conjectures es fan amb uns resultats preliminars, ja que fins demà no comença el recompte de part dels vots anticipats i els de l’estranger, gairebé 200.000. Tenint en compte que la diferència entre el bloc de l’esquerra i l’Aliança és de només 28.000 vots -els que donen un diputat més a l’esquerra-, el recompte final podria fer girar la truita.

Les negociacions, però, ja estan en marxa, i el 24 de setembre serà el primer dia que es torni a reunir el Parlament. Aquell mateix dia, el president de la cambra proposarà el primer candidat a primer ministre, i ho podrà intentar fins a quatre vegades. En cas que no ho aconsegueixi, s’hauran de convocar noves eleccions, un escenari que només s’ha produït una vegada a la història al país, el 1958, mentre que en totes les altres ocasions s’ha acceptat el primer candidat proposat. El país, que aguantava la respiració abans de les eleccions davant la previsió d’un creixement encara més acusat de l’extrema dreta, mira ara amb encara més neguit les setmanes que venen, tenint en compte que ningú sap com es resoldrà la situació.

“La gent està preocupada i no té ni idea de qui governarà el país”, diu la Taina, votant dels Socialdemòcrates resident a Hjärup, un petit poble del sud de Suècia. Està decebuda per l’augment de l’SD, una sensació que es fa evident també entre els treballadors de la Universitat de Lund. “No conec ningú del meu entorn que els hagi votat, però Escània és una de les regions on han tingut més vots”, lamenta amb incertesa el Calle.

Löfven, la caiguda d’un mite que ha ensorrat la socialdemocràcia

La derrota del líder socialdemòcrata Stefan Löfven simbolitza d’alguna manera la crisi del model suec, aquell paradigma de la igualtat d’oportunitats sense importar orígens, raça, religió ni ascendència social.

Tot i haver guanyat les eleccions amb el 28,4% dels vots, mai cap líder socialdemòcrata havia caigut tan baix: és el pitjor resultat en tota la història del partit. Löfven, que va ser un nen adoptat, va haver de superar totes les barreres que es puguin imaginar. De soldador va passar a líder sindical, i d’allà a la presidència del seu partit i, més recentment, a primer ministre. Una història de superació a la sueca que encara pot continuar, vista la incertesa que deixa l’escena postelectoral.