Sudan del Sud, fam després de la guerra

Una fam de proporcions alarmants amenaça el Sudan del Sud com a conseqüència de la guerra civil que va començar al mes de desembre, quan encara no feia ni tres anys que s’havia creat aquest nou estat africà, el més jove del món, que el 9 de juliol complirà el seu tercer aniversari. Malgrat que les dues fraccions que lluiten pel poder -el president Salva Kiir, dinka, contra el seu antic vicepresident, Riek Machar, nuer- van signar un alto el foc al maig, les violacions d’aquest acord són constants i la por segueix latent entre una població contínuament amenaçada per la violència. Si la guerra d’aquests darrers mesos presenta un balanç de més de deu mil morts, els refugiats i desplaçats sobrepassen el milió i mig de persones. La majoria d’aquestes poblacions viuen dependents de les pastures, els ramats i els cultius, però durant els mesos de guerra no han pogut plantar, de manera que ara que han començat les pluges l’aigua caurà sobre una terra estèril, trasbalsarà el cicle natural de la vida, completament dependent de la climatologia, i els ramats quedaran atrapats amb les poblacions captives, agrupades en camps de desplaçats.

Durant els propers mesos centenars de milers de persones necessitaran l’ajuda internacional per tal de sobreviure. Les principals ONG que treballen al Sudan del Sud han fet aquesta setmana una crida a la comunitat internacional perquè augmenti l’ajuda. Segons han manifestat, en aquest moment no disposen ni de la meitat del pressupost que els cal per fer front a la crisi humana que s’albira, i l’ONU només ha fet arribar el 40% de l’ajuda promesa. Segons Elisabeth Byrs, del Programa Mundial d’Aliments, hi ha menys diners perquè la crisi coincideix amb un augment de la necessitat d’ajuda en altres punts del món, especialment a Síria i a la República Centreafricana. Metges Sense Fronteres (MSF) també ha fet públic un informe en què alerta de la “violència generalitzada” que es viu en diverses regions del Sudan del Sud, amb “atacs als hospitals i la destrucció de les instal·lacions mèdiques”. Des que va començar el conflicte almenys 58 persones han estat assassinades en centres hospitalaris. Hi ha poblacions com Bor, Malakal, Bentiu, Nasir i Leer on els hospitals han estat saquejats una vegada i una altra. “El pitjor -declara Albert Viñes, acabat de tornar de Malakal, on coordinava l’equip de MSF-és la por. La gent té somatitzada la por. Por a nous atacs. A la inseguretat. Al futur. A la fam. A les malalties que arribaran amb les pluges, cosa que ja ha passat a Juba, on hi ha hagut un brot de còlera”.

Quan fa tres anys es va proclamar la independència del Sudan del Sud semblava que s’havia de tancar definitivament un dels conflictes més llargs i mortífers de l’Àfrica. La riquesa petroliera de la regió, en comptes de servir per a l’esperança, encara ha afegit més violència a la cobdícia i la lluita pel poder.