El Sudan del Sud, cinc anys d’independència sense conèixer la pau

BarcelonaAniversari amarg. El govern del Sudan del Sud ha cancel·lat els actes i les parades militars que avui haurien d’haver commemorat els cinc anys com a país independent. “Hem decidit no celebrar el Dia de la Independència perquè no volem gastar -es va excusar el ministre d’Informació, Michael Makuei Lueth-. Necessitem gastar el poc que tenim en altres qüestions, com pagar els sous”, segons unes declaracions que va fer públiques fa poques setmanes la cadena Al-Jazira. El Fons Monetari Internacional havia advertit a l’executiu que es contingués, perquè amb la inflació al 100% i el dèficit disparat a un terç del PIB, el marge de maniobra és escàs.

El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.

L’encara curta història sud-sudanesa ja es pot explicar amb conflictes, morts, desplaçats i població famèlica. Ni la tan anhelada independència, per la qual es van unir els grups ètnics tradicionalment rivals, ha sigut una vacuna per evitar el patiment dels civils. El primer govern de Salva Kiir Mayardit, del Moviment d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA), es va trencar el 2012 amb l’expulsió del vicepresident i antic rival, Riek Machar, a qui es va acusar d’intentar un cop d’estat. La rivalitat política i pel control del territori van tornar a esclatar i el país va caure, un altre cop, en un conflicte intern. Més desplaçats, refugiats, morts i famèlics que sobreviuen amb l’ajuda internacional.

Segon intent de govern

Després de 21 mesos de batalla, i pressionades per l’ONU i Washington, les dues parts van arribar a un acord per a la pau i la reconstrucció nacional i van pactar un nou govern de transició que es va constituir aquest abril. En una cerimònia a la capital, Juba, Machar va tornar a jurar el càrrec com a número dos de Kiir. Tot eren bones intencions. “Junts podem aconseguir molt més que dividits. La nostra força resideix només en la nostra unitat”, va afirmar el president per intentar suavitzar les diferències evidents que hi ha entre tots dos, membres de dos grups ètnics rivals: Kiir és dels dinka, i Machar, dels nuer. En realitat, les bones paraules no han posat fi a la tensió política.

Aquesta setmana, el think tank International Crisis Group (ICG) posava fi “a la lluna de mel” i alertava de la fragilitat de l’acord entre les dues faccions. L’alto el foc declarat fa nou mesos és “una burla”, ja que les forces confrontades han fet “simplement una pausa” mentre s’observen i vigilen mútuament, fins al punt que totes dues estan a punt per “estendre el conflicte”.

El govern sud-sudanès s’ha afanyat a desacreditar la diagnosi titllant-lo d’“esbiaixat” i de “mal desig” per “fer fracassar el procés”. Per contra, des del Sudantribune.com, amb seu a París, s’abona la posició de l’ICG i es descriuen enfrontaments i provocacions a la capital entre l’exèrcit i les forces del Moviment d’Alliberament del Poble Sudanès a l’Oposició (SPLA-IO), una escissió de l’SPLA que lidera Machar. “Les dues forces se suposa que haurien de coexistir a la capital nacional des de l’aplicació de les disposicions de seguretat transitòries per proporcionar seguretat i protecció a Juba”, diuen en un article.

Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.