El Sudan s’encamina cap a una reducció històrica del deute

El CaireComplint amb les expectatives, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) han obert les portes aquesta setmana a una substancial reducció del deute del Sudan. Ho han acceptat després de determinar que Khartum ha pres les mesures necessàries per acollir-se a una iniciativa dissenyada pels dos organismes per reduir el deute als països més pobres i més endeutats del món amb l'objectiu de garantir-ne la sostenibilitat.

En el moment de prendre la decisió, l’FMI ha calculat que el deute extern del Sudan era de 56.000 milions de dòlars, l'equivalent al 163% del PIB del país. L’organisme espera que, al final del programa, que està previst que duri tres anys, es redueixi un 90%, fins als 6.000 milions, el 14% del PIB. Si l'objectiu es compleix, el Sudan es convertirà en el país al qual s'haurà aplicat la reducció de deute més important dels 38 que s'han acollit al programa des que es va crear l'any 1996.

La mesura, que també aplana el camí per accedir a nous fons i rebre inversions, representa l'últim pas de gegant del país africà, que està en plena transició democràtica, per deixar enrere l’aïllament a què l’havia condemnat el règim islamista d’Omar al-Baixir, deposat l’abril del 2019, i continuar normalitzant les relacions amb la comunitat internacional. "Aquesta decisió és una fita important que donarà suport al programa de reforma i desenvolupament del Sudan i als nostres esforços per deixar enrere el passat i fomentar una vida millor per al nostre poble”, va declarar el primer ministre sudanès, Abdallah Hamdok, en l'anunci de l’FMI i el BM. “Es tracta d’un gran dia per al Sudan, i reafirma que tots els esforços i sacrificis del poble sudanès són reconeguts i recompensats”, va afegir.

Millorar la situació econòmica del país i les condicions materials de la gent representa un dels objectius principals i més urgents del govern de transició sudanès, que es veu forçat a estabilitzar i a corregir a contrarellotge una economia amb profunds problemes estructurals, en gran mesura causats per tres dècades de mala gestió, corrupció, falta d'inversió, sancions i aïllament, herència del règim d’Al-Baixir. Avui, el Sudan pateix una inflació de més del 350%, taxes de pobresa disparades, escassetat de productes bàsics i talls d'electricitat constants. Reconduir aquest escenari, que s'ha agreujat arran de la pandèmia i que ha estat causa de diverses manifestacions, es considera clau per a l'èxit de la transició.

La Iniciativa dels Països Pobres Altament Endeutats (HIPC) consta de dues etapes. La inicial, en què es troba el Sudan, garanteix la reducció immediata de part del deute i una línia de crèdit per concedir finançament directe aproximadament fins al punt culminant. Aleshores serà quan Khartum podrà optar a una reducció global i irrevocable del deute, que negociarà al llarg del camí. Entre els seus principals creditors hi ha França, Àustria i els Estats Units, així com Kuwait, l'Aràbia Saudita i la Xina.

Mesures dràstiques

Però, per engegar el procés, els sudanesos han hagut d'assumir grans sacrificis. Així, a banda de liquidar endarreriments amb alguns creditors com el Banc Mundial a través de préstecs pont, sobretot de països occidentals, i d'adoptar mesures per millorar la transparència i crear un entorn empresarial més propici, el govern ha imposat en els últims mesos agressives reformes econòmiques i institucionals dictades per l’FMI, com una retallada de subsidis, que han perjudicat amplis sectors de la societat a curt termini. “Tot i que [l’HIPC] és un gran èxit, ho és en gran mesura a escala internacional”, considera Kholood Khair, directora de l’Insight Strategy Partners, un centre d'investigació amb seu a Khartum. “El govern de transició, més que mai, necessita centrar-se en fer que aquests èxits tinguin efecte en els ciutadans del carrer, que estan sentint l'impacte de les doloroses reformes econòmiques”.

Així mateix, arribar fins al punt de culminació tampoc és un camí senzill ni garantit, perquè Khartum haurà de continuar adoptant les mesures de l’FMI i el BM per assolir estabilitat macroeconòmica, sostenibilitat fiscal i no tornar a incórrer en endarreriments en el pagament del deute restant. I, alhora, el Sudan hauria d'aprofitar el marge creat gràcies a la reducció del deute, la nova capacitat de rebre préstecs i l’assistència econòmica que ha desbloquejat el procés, per ampliar la xarxa de Seguretat Social i reduir la pobresa, un capítol en què les autoritats han demostrat ser, fins ara, menys efectives que amb les reformes anteriors. “L’actual malestar no s'esvairà amb acords d'alt nivell –alerta Khair–, sinó amb plans sòlids d’inversió en indústria i treball”.