El president de Sud-àfrica haurà de pagar les reformes de casa seva
El Constitucional critica que Zuma es gastés 15 milions d'euros per fer-se una piscina i un corral
BarcelonaNkandla és un petit poble de la regió sud-africana de KwaZulu-Natal, envoltat de turons suaus que la proximitat de l’oceà Índic manté verd gairebé tot l’any. Des de fa set anys, però, és sinònim d’escàndol i de corrupció. Aquí, el govern es va gastar 15 milions d’euros de l’erari públic en la reforma de la residència particular de Jacob Zuma, el primer president zulu del país.
En principi, tant l’executiu com el president van justificar la inversió per reforçar la “seguretat” però un informe elaborat per la Defensora del Poble, la carismàtica Thuli Madonsela, va revelar obres que res tenien a veure amb millorar les mesures de control de la casa. El Tribunal Constitucional ha obligat aquest dijous a Zuma a tornar part d’aquests diners i el va acusar d’haver “violat” la Carta Magna.
En el proper mes, la Tresoreria sud-africana haurà de determinar la quantitat exacta que el president haurà de reemborsar i a partir de llavors tindrà 45 dies per fer-ho efectiu. Xifres a banda, ara per ara, la decisió judicial suposa un duríssim cop per a Zuma, de 73 anys, a qui li plouen crítiques de totes bandes, fins i tot des de trinxeres pròpies. La secretaria general del Congrés Nacional Africà (ANC, per les sigles en anglès de la formació que ha governat el país des del 1994) ha advertit recentment que Sud-àfrica estava en risc de caure en “un estat màfia”, a compte dels vincles del president amb la nissaga índia dels Gupta, a qui hauria afavorit per obtenir sucosos negocis.
Mathwes Phosa, excap del partit, ha anat avui més enllà en afirmar que Zuma hauria de dimitir per acabar amb “el malson aclaparador” que pateix tant el país com l’ANC.
Retrets al Parlament
En una sentència sense precedents, el Constitucional fa una estirada d’orelles al Parlament –controlat per amplíssima majoria per l’ANC des del 1994–, a qui retreu no haver complert amb les seves obligacions de vigilar i, per contra, haver emparat la “il·legalitat” de Zuma. A mitjans del 2014, la Defensora del Poble ja va alertar que la factura final de les obres havia resultat fins a 10 cops més cara que el projecte inicial. Zuma s’havia fet construir una piscina, un corral, un centre de visitants, un amfiteatre i una clínica per a ús personal de la família presidencial, formada per quatre dones i un nombre desconegut de fills, ja que el president és polígam un estat acceptat en el costumari local però prohibit per la llei civil.
Però és cert que encara no es pot donar per amortitzat Zuma, company de presó de Mandela en els temps de l’apartheid i un supervivent nat, que encara compta amb el suport de les bases i la cúpula de l’ANC. Autodidacta, Zuma va haver de dimitir quan era vicepresident per les 700 causes judicials que l’acusaven de diversos càrrecs, entre els quals destacaven el de frau, corrupció. La fiscalia finalment va retirar totes les acusacions i Zuma va tornar a la política per la porta gran, fent-se amb el control de l’executiu i de l’ANC.
El 2005, Zuma va anar a judici, acusat de violar una jove, filla d’un amic de lluita. Tot i que va quedar absolt, la seva imatge pública va quedar relativament tocada entre certs sectors del país que encara li retreuen que digués que després de mantenir relacions sexuals consentides amb la dona es va rentar per no quedar infectat del VHI. Des de llavors, un reconegut personatge corona la seva caricatura amb un telèfon de dutxa.
