La successora de Merkel es retira després de l'escàndol de Turíngia
Annegret Kramp-Karrenbaurer plega de candidata a cancellera i de líder de la CDU
BerlínLes conseqüències de la crisi política a la regió de Turíngia arriben a Berlín. La líder dels conservadors alemanys (CDU), Annegrett Kramp-Karrenbauer, ha anunciat per sorpresa que renuncia a optar a la cancelleria als comicis de l’any que ve i que deixarà de liderar el partit a l’estiu. En el marc d’un congrés, proposa escollir llavors candidat, que passarà a ser també el líder de la CDU. La cancellera Angela Merkel, que és al capdavant del govern des del novembre del 2005 i va descartar fa un any i mig tornar a presentar-se a les eleccions, ha lamentat la decisió de la dona que va designar com la seva successora, .
Els partits polítics que governen en la Gran Coalició alemanya (CDU-CSU i SPD) estan immersos en una crisi des de fa un parell d’anys. L’elecció la setmana passada d’un president liberal (FDP), Thomas Kemmerich, a la regió de Turíngia amb els vots dels conservadors (CDU), els liberals i la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) ha acabat d’agreujar aquesta crisi, i ha posat de relleu la mala gestió de la CDU per part de Kramp-Karrenbauer. AKK (sigles amb les quals es coneix popularmant Annegrett Kramp-Karrenbauer) renuncia a ser cancellera i a liderar el partit perquè considera que la CDU s’ha de mantenir allunyada “tant de l’extrema dreta com de l’extrema esquerra (Die Linke - Esquerra)". De moment, però, ella continua sent ministra de Defensa.
Continua el bloqueig a Turíngia
Les dificultats per aconseguir majories al Parlament de Turíngia han abocat els conservadors alemanys al dilema sobre si poden seguir mantenint aquesta tesi com a base. LA CDA de Turíngia va votar la setmana passada a favor d’un president liberal amb el suport de la ultradreta i, en conseqüència, la formació es va saltar l'acord fonamental del partit de posar un cordó sanitari a l'extrema dreta. Des de la setmana passada hi ha hagut dimissions a la CDU de Turíngia i, alhora, domina el desacord sobre si calen noves eleccions a aquesta regió de l’est d’Alemanya, per mirar d‘aconseguir majories estables, o sobre si no calen noves eleccions i s'ha d'intentar col.laborar amb l’AfD o l’Esquerra. Berlín vol noves eleccions; en canvi, la CDU de Turíngia en divergeix.
“Qualsevol aproximació a l’AfD debilita la CDU i la història del partit de l’Esquerra ens impedeix col-laborar-hi", ha dit Kramp-Karrenbauer, coneguda com a AKK, en roda de premsa aquest dilluns. El partit conservador alemany es va fundar mesos després del final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, de la mà de Konrad Adenauer, amb la intenció de lluitar tant contra el feixisme com contra el comunisme. Aquest és l’origen del dilema. Part del partit de l’Esquerra prové del Partit Socialista Unificat Alemany (SED), que tenia el monopoli polític a l’Alemanya de l’Est.
Un altre punt que dificulta el consens dins del partit conservador és el pes de la secció més de dretes, l’associació WerteUnion (unió de valors). Des de l’auge de la ultradreta i l’entrada de l'AfD a tots els Parlaments regionals i al federal, el Bundestag, l’ala més conservadora del partit de Merkel ha pressionat per tenir un candidat del seu tarannà.
AKK, pròxima a Merkel, va guanyar per poca diferència l’elecció del líder dels conservadors en segona volta el desembre del 2018, contra el polític que proposaven els conservadors de dretes, Friedrich Merz. Just la setmana passada, Merz va anunciar que el mes que ve deixa la seva feina al consell de supervisió de l’empresa de gestió d’inversions BlackRock per dedicar més temps a la CDU. Sembla que Merz podria ser un dels candidats a rellevar AKK. Si és així, es tem que el partit conservador giri cap a la dreta i pugui arribar a no descartar aliances amb l’extrema dreta. Qui també hi optava el 2018 era l’actual ministre de Sanitat, Jens Spahn, més moderat que Merz, i que no va passar a la segona volta. En les eleccions del 2017 un milió d’exvotants de la CDU van votar l'AfD.
L’altre partit al govern federal alemany, els socialdemòcrates de l'SPD, va renovar la seva cúpula el desembre passat i ha patit una notable davallada de vots en els últims anys. Ara es plantegen si mantenir o no la Gran Coalició amb els conservadors, que els ha costat popularitat. Segons els últims sondejos, si ara hi hagués eleccions l’SPD es disputaria el tercer lloc amb els ultradretans de l'AfD; el CDU seria la força més votada, i els Verds, la segona.