El submarí argentí va patir una explosió
Les famílies dels 44 tripulants els donen per morts i acusen l’armada del mal estat de la nau
BarcelonaDesprés de més d’una setmana sense notícies del submarí de la marina argentina ARA San Juan, desaparegut el 15 de novembre, les esperances de trobar vius els 44 tripulants eren minses, però ahir es van esvair del tot. L’armada argentina va informar que el mateix dia de la desaparició es va produir una explosió a la zona on hi havia l’aparell. “Un esdeveniment anòmal singular, curt, violent i no nuclear, consistent en una explosió” es va registrar a les 10.51 (hora local) del dimecres 15 de novembre, hores després de l’últim contacte amb el submarí, a les 7 del matí, quan els oficials de la nau van advertir que tenien una avaria.
L’explosió la va confirmar l’organització del Tractat per a la Prohibició Total de Proves Nuclears de l’ONU, que té estacions radioacústiques arreu del món per controlar si es produeix algun test nuclear. Dues d’aquestes estacions van detectar “un esdeveniment impulsiu subaquàtic, a prop de l’última posició coneguda del submarí argentí desaparegut ARA San Juan ”.
Enganyats i decebuts
La notícia va desfermar la tristesa i la còlera, a parts iguals, entre les famílies dels 44 mariners professionals de l’armada que formaven la tripulació. Algunes asseguraven que se sentien “enganyades” per les autoritats argentines per no haver rebut abans la informació. “Segons ells ho han sabut ara... Però com pot ser que ho hagin sabut?”, es queixava Itatí Leguizamón, la dona de l’operador de radar de la nau, Germán Oscar Suárez, que va titllar de “desgraciats i perversos” els oficials que els havien estat informant aquests dies. El portaveu de l’armada, Enrique Balbi, va explicar que no van tenir la confirmació de l’explosió fins ahir gràcies a dades recollides pels Estats Units, que col·labora en les tasques de recerca del submarí juntament amb una dotzena d’estats.
“No han dit que estiguin morts, però és una suposició lògica, des de dimecres passat que són allà”, afegia Leguizamón. “No tornaran mai més”, coincidia a sentenciar una altra de les possibles vídues, Jéssica Gopar, dona del cap principal, Fernando Gabriel Santilli. Les famílies porten des del cap de setmana concentrades a la base naval de Mar del Plata, a Buenos Aires, cap on el submarí es dirigia en el seu viatge de retorn des d’Uxuaia, a la Patagònia, on havia participat en unes maniobres d’entrenament amb aeronaus de la flota naval.
Els militars que van sortir ahir a donar explicacions no van poder acabar de parlar, increpats pels familiars dels desapareguts. Amb la desolació esclatava també la ràbia pel mal estat de la nau accidentada i de la flota en general. “La culpa és de 15 anys d’abandonament de l’armada”, que mantenia actiu el submarí des del 1985 després d’haver-lo reformat per allargar-ne la vida útil, resumia Leguizamón, que en responsabilitzava tant l’actual govern com l’anterior, perquè “des dels anys 70 ningú inverteix ni un peso” en la força naval.
El portaveu de l’armada també va explicar que a la zona on va desaparèixer el submarí, a 432 quilòmetres de la costa del golf de San Jorge, hi ha profunditats molt diverses que van dels 200 als 3.000 metres. Una informació que, a més, obre la possibilitat que el submarí, del qual encara no s’ha trobat cap resta, hagi caigut en un abisme marí.