Souad Abderrahim: “Vull ser un símbol per als joves i per a les dones àrabs i d’arreu”

BarcelonaSouad Abderrahim, una farmacèutica de 53 anys, es va convertir al maig en la primera dona elegida per governar una capital àrab. Va ser diputada de l’Assemblea Constituent, tunisiana el primer Parlament electe després de la revolució que va tombar la dictadura de Ben Ali el 2011. L’actual alcaldessa havia passat per les presons del règim, és empresària, conservadora, musulmana sense vel, fervent defensora de la igualtat de la dona i es defineix per un islam democràtic. Ha participat en la trobada anual de MedCities, la xarxa de 40 ciutats de la Mediterrània.

Ser la primera dona escollida per dirigir una capital al món àrab és una gran responsabilitat.

En primer lloc és un motiu d’orgull. I una responsabilitat enorme, perquè vull demostrar que una dona pot estar a l’altura. La meva elecció va ser doblement històrica: el primer cop que s’ha pogut escollir l’alcalde de Tunis de manera directa i transparent i alhora la primera dona després de 160 anys de masculinitat a l’Ajuntament de Tunis.

Quins reptes afronta?

Acabar la transició a la democràcia i dur a terme la descentralització del país. Hem de protegir la democràcia participativa i de proximitat, els drets i les llibertats, contra el centralisme i la desigualtat.

La seva elecció és històrica, però està marcada també per la baixa participació (un 35% dels inscrits). L’abstenció entre els joves és enorme: han perdut la confiança en els polítics i en la política. Per recuperar-los, per reintegrar-los, hem de superar aquest període. Cal revisar les estratègies de comunicació entre les institucions i els joves. El meu primer repte és enviar un missatge clar a aquests joves desencantats: nomenaré la regidora més jove -que té 24 anys- com a responsable de joventut i posaré joves que tenen menys de 30 anys al capdavant dels districtes. Tenim una gran població jove, més de la meitat del país, però sempre ha estat lluny dels càrrecs de poder. És com si servissin per treballar però no per governar. Són ells els que van encapçalar la revolució, els que van morir en les protestes... cal retre’ls homenatge i fer-los confiança, donar-los poder i presència a la societat. Sense els joves no aconseguirem la transició democràtica. Per això estem intentant comunicar-nos amb les seves eines: aplicacions i xarxes socials. I hem posat en marxa un programa d’esports i espais de participació. Vull recuperar la confiança dels joves en la classe política i les institucions.

Sí, però no hi ha feina.

Cal millorar la situació econòmica per rebaixar l’atur, sobretot entre els llicenciats. Per això ens calen projectes de millora d’infraestructures i inversions. Però els inversors no volen riscos. Els joves han perdut la confiança en la nostra economia i en la classe política. Als 15 anys somien en Europa. I per això es llancen a les barques de la mort. Hem de treballar amb transparència. Potser no ens perdonaran, després de tantes dècades de corrupció. La solució per a la immigració il·legítima no és només de seguretat: cal protegir les fronteres, però cal una estratègia econòmica i cultural de les dues ribes de la Mediterrània. Jo proposo l’economia circular: l’intercanvi de persones, formació i inversions.

Les eleccions municipals s’han fet amb la paritat vertical (mateix nombre d’homes i de dones a cada llista) i horitzontal (mateix nombre de dones que d’homes en el primer lloc de les llistes presentades per cada partit). Funciona?

Teníem una legislació molt avançada, però la mentalitat masculina també era predominant. La prova és que jo era l’única candidata a l’alcaldia de Tunis. Però les dones sempre hem estat en la primera línia de la mobilització, de l’activitat política, de l’educació... El problema era que la nostra força a la societat no estava reflectida a les institucions. Per això he posat dones a la presidència de 12 de les 15 comissions municipals. Volem ser un símbol per als joves, per a les dones àrabs i d’arreu.

Vostè és candidata independent per Ennahda, que en el seu últim congrés es va refundar com un “partit democràtic i civil inspirat en els valors de l’islam”. ¿És una estratègia o una convicció?

Aquest procés de civilització s’està concretant i jo hi crec. Hi ha canvis a l’interior, i en l’estratègia de comunicació i de pensament cap a fora. Hi ha consensos amb els ancians i tot avança cap a un partit civil, centrat, modern, actiu i pròxim a la ciutadania. Vaig votar una Constitució que diu que Tunísia és un estat civil. Parlem de la democratització dels partits amb un referent religiós, d’un islam democràtic, no d’un islam polític, perquè l’islam, com a religió, no ha d’entrar a la política.