![Partidaris de la independència d'Escòcia, aplegats a la George Square, de Glasgow, el març del 2017](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L’home que ha emès el judici sobre l’actuació de Nicola Sturgeon és James Hamilton, nomenat assessor independent del codi ministerial del govern escocès el 2013 per Alex Salmond i ratificat per Sturgeon dos anys després. Va ser la mateixa primera ministra qui a primers del 2019 es va adreçar directament a Hamilton perquè conduís una investigació sobre si havia o no trencat el codi mentint al Parlament en l’afer de la investigació sobre els suposats abusos sexuals de Salmond. Hamilton va exercir com a director de l’oficina de la fiscalia irlandesa entre el 1999 i el 2011. Entre el 2011 i el 2013 va ser president de l’Associació Internacional de Fiscals, amb seu a la Haia. Abans d’investigar el cas Sturgeon-Salmon, Hamilton va investigar el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, per un presumpte delicte semblant al que ha abordat sobre la primera ministra d’Escòcia.
Sturgeon surt reforçada de la seva batalla amb Alex Salmond
Un informe independent garanteix que la primera ministra d'Escòcia no va enganyar el Parlament de Holyrood
LondresNicola Sturgeon no va trencar el codi ministerial ni va mentir al Parlament de Holyrood en relació amb com el seu govern va dirimir les acusacions de presumptes assetjaments sexuals contra el seu predecessor, Alex Salmond, l’agost del 2018. Ni va mentir sobre què en sabia ni quan se'n va assabentar. Així ho ha fet públic aquest tarda el jurista independent del govern escocès James Hamilton, en un informe de 64 pàgines que conclou la investigació que la mateixa Sturgeon va demanar que es dugués a terme.
Amb tot, el mateix informe també assegura que la narració dels fets que Sturgeon havia exposat davant del Parlament de Holyrood va ser "incompleta" a causa d'un "oblit creïble que no va ser deliberat".
Per tant, Hamilton, exdirector de l'oficina del fiscal general de la República d'Irlanda i jurista de gran prestigi internacional, assegura en les seves conclusions que és de l'opinió que Sturgeon no ha incomplert cap de les disposicions del codi ministerial, un llibre de conducta del que s'espera dels càrrecs polítics i alts funcionaris del govern d'Edimburg.
L'aspecte clau de l'informe parla de l'oblit de Sturgeon a l'hora de comunicar al Parlament escocès una reunió amb l'exportaveu de Salmond. En el seu informe, Hamilton el considera creïble –malgrat que desperti "recels i escepticisme" en algunes persones– perquè "em costa pensar en cap motiu convincent pel qual, si de fet hagués recordat la reunió, l’hauria amagat deliberadament mentre revelava totes les altres converses que havia mantingut amb el senyor Salmond. A més, atès que la reunió va ser amb el senyor Aberdein [exportaveu de Salmond], que s’esperava que l'informés, hauria sigut ingenu pensar que la reunió romandria secreta per la ja mala relació de la ministra principal amb el senyor Salmond en aquells moments".
Un veredicte contrari hauria posat molta pressió a Sturgeon per dimitir, entre altres raons perquè demà, a primera hora del matí, es farà públic oficialment el resultat de la investigació d'un comitè parlamentari sobre els mateixos fets. El dictamen, però, es va filtrar la setmana passada i, en aquest cas, sí que es va considerar que Sturgeon havia enganyat el Parlament, per bé que tampoc deliberadament, sempre segons la filtració. Amb tot, la decisió tenia un clar component polític, en tant que el resultat va ser de cinc a quatre, i van quedar en minoria els membres del Partit Nacional Escocès (SNP). Sturgeon va reaccionar titllant la filtració de "partidista".
Nicola Sturgeon ha donat la benvinguda a la publicació de la investigació de Hamilton: "Com ja he deixat clar anteriorment, no creia haver incomplert el codi, però aquestes conclusions són una valoració oficial, definitiva i independent. Ara que la investigació ha finalitzat i les seves conclusions són públiques, continuaré dedicant tot el meu temps i energia a dirigir Escòcia, a ajudar el país a passar la pandèmia i a assegurar-nos que, a mesura que superem les dificultats dels darrers dotze mesos, fem tot el possible per protegir els llocs de treball, donar suport al nostre servei de salut i reconstruir les nostres comunitats per millorar".
Moció de censura
Una a una, les al·legacions més dures contra Sturgeon han sigut desmuntades per Hamilton. Però l'oposició no n'està gens convençuda i el Partit Conservador ha presentat una moció de censura contra Sturgeon, que es debatrà també demà dimarts al Parlament. La correlació de forces a la cambra, però, amb un SNP en minoria que compta amb el suport dels Verds fan impossible que prosperi. Especialment després del resultat de l'informe exculpatori. En aquest sentit, els Verds ja han anunciat que no hi donaran suport.
La moció de censura serà, pràcticament, el darrer acte que celebri el Parlament de Holyrood abans de la seva dissolució, dimecres, després que la legislatura hagi arribat a la fi. Escòcia celebra unes eleccions clau el 6 de maig i just aquest dilluns, pràcticament al mateix temps que es publicava l'informe de Hamilton, el govern escocès ha publicat el projecte de llei per a un segon referèndum d’independència.
Michael Russell, secretari del govern, ha informat que el plebiscit s’hauria de celebrar durant la primera meitat de la propera legislatura, això és, abans de finals del 2023. En tot cas, serà ja el proper Parlament qui decideixi si hi ha o no referèndum, o, almenys, si es planteja la possibilitat de fer-lo, ja que, de moment, el govern britànic s'hi nega en rodó.
Des d'aquest punt de vista, la difusió del projecte de llei s'ha d'entendre com el primer argument de la campanya electoral en què, a més de la recuperació de la pandèmia, la possibilitat de la independència via un altre referèndum serà central. Per ara, les enquestes continuen donant un clar avantatge a l'SNP, i només sembla que hi hagi en disputa si aconseguirà o no la majoria absoluta.
