Sturgeon demana ser més per fer el segon referèndum
La primera ministra d’Escòcia creu que Londres no pot oposar-se al dret a decidir, que “té més suport”
Londres“Esperança”, hope en anglès. Aquest ha sigut l’eslògan que ha presidit al llarg de tot el cap de setmana la celebració del congrés de primavera del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha tingut lloc a Edimburg. Esperança en un “futur millor” gràcies a la possibilitat d’esdevenir un “estat independent”, que va quedar definit en el missatge clar i rotund de la primera ministra, Nicola Sturgeon, en la cloenda de la trobada. Per arribar a la independència, però, “la nostra feina ara és aconseguir més suport. I assegurar-nos així que cap govern de Westminster no pugui impedir mai el dret d’Escòcia a decidir”, va dir als conferenciants, emprant una fórmula idèntica a la reivindicació que fa l’independentisme català en la seva demanda davant de Madrid.
“El govern britànic -va dir Sturgeon- ha dit que bloquejarà el dret d’Escòcia a decidir, un dret a decidir que és un manament no només d’una sinó de dues eleccions, i refrendat pel Parlament escocès. Els tories volen vetar la democràcia”.
Sturgeon es referia d’aquesta manera a la reiterada negativa del govern de Londres a transferir els poders perquè tingui lloc un nou referèndum, com el que es va celebrar el setembre del 2014, després que els llavors primers ministres britànic i escocès, David Cameron i Alex Salmond, respectivament, arribessin a un acord per celebrar-lo, i que aleshores, com ara, tenia el suport de la majoria absoluta del Parlament escocès. L’independentisme va perdre per deu punts de diferència.
Però Nicola Sturgeon va advertir que no es tracta d’una segona volta o d’una repetició de la consulta anterior. “Hem de reconèixer que ara és un moment diferent i que les circumstàncies són diferents.” Una vegada més, Sturgeon feia referència a l’advertiment que el 2014 van fer els partits unionistes, en el sentit que Escòcia sortiria de la Unió Europea si optava per la independència. Dos anys després, però, arran del referèndum del 2016, el 62% dels escocesos van votar per quedar-se però poden ser arrossegats pel pes demogràfic d’Anglaterra.
Per això Sturgeon va dir que no es tracta “d’una revàlida del 2014. El Regne Unit que existia aleshores ja no existeix. El nostre acostament ha de ser diferent. No hem d’iniciar aquesta campanya pensant en la gent com a favorables al sí o partidaris del no, remainers o leavers, sinó pensant que els nostres conciutadans sempre volen el millor per a ells mateixos, per a les seves famílies i per al futur d’Escòcia”.
I va parlar d’una nova estratègia que passa per “reconèixer els vincles familiars i d’amistat amb tot el Regne Unit” i de la necessitat de “defensar la nostra posició amb respecte, decència i dignitat”.
Proposta de diàleg
La primera ministra va demanar compromís a la resta de partits malgrat que “encara no hagin dit que sí” al projecte d’un segon plebiscit. Els va obrir la porta del seu despatx per iniciar un diàleg sobre el futur del país i per fer propostes de tota mena, però també els va advertir que “si l’únic que ofereixen és el sistema trencat de Westminster, Escòcia us avançarà pel costat”.
Dimecres passat, Nicola Sturgeon va anunciar a la cambra escocesa (Parlament de Holyrood) que el seu govern té la intenció de tirar endavant la consulta abans del mes de maig del 2021, quan es tanca l’actual legislatura, si finalment el Regne Unit surt de la Unió Europea.
Ahir ho va recordar també: “Si el Regne Unit no pot ser persuadit de canviar el curs [de no tirar endavant el Brexit], Escòcia ha de poder tenir l’opció d’un futur millor, Escòcia ha de tenir l’opció de triar un futur independent. No confio en Theresa May, però pel que fa al Brexit tampoc confio en Jeremy Corbyn. Deixeu que us digui que el Partit Nacionalista Escocès no votarà per un Brexit dels tories ni per un Brexit dels laboristes. La nostra política és no al Brexit, això és el que va votar el poble d’Escòcia i això és el que hauria de passar”.
El govern escocès té previst portar el mes vinent el projecte de llei del nou referèndum al Parlament, i Sturgeon es va mostrar confiada que serà aprovat abans de finals d’any. Aleshores serà el moment negociar amb Londres per obtenir els poders per celebrar el plebiscit i de demostrar, en efecte, que darrere del segon referèndum no només hi ha el Parlament sinó la gran majoria dels escocesos.
Les enquestes, però, continuen estancades. I encara que Sturgeon va afirmar ahir que el suport a la independència creix, l’última mostra, publicada divendres passat, indica que el sí a la independència encara no supera el 50%.
L’altre gran anunci de Sturgeon en el discurs de cloenda del congrés va ser la declaració d’una “emergència climàtica” al país.
La futura moneda, un gran problema
No tot han estat flors i violes per a Nicola Sturgeon en la celebració del congrés del partit. La primera ministra escocesa va perdre la votació relativa al ‘tempo’ del pla d’adopció de la futura moneda d’una Escòcia independent. Mentre que la direcció del partit pretenia conservar la lliura anglesa en una primera etapa, i no adoptar cap nova divisa -que podria ser l’euro, però que també podria ser una lliura escocesa de nou encuny- sense que s’haguessin aprovat un seguit de sis condicions econòmiques, les bases del partit es van inclinar per la introducció de l’esmentada futura nova moneda el més aviat possible. La data límit hauria de ser el final del primer mandat del parlament del nou Estat sobirà. La posició del partit és un canvi molt significatiu en relació amb el referèndum del 2014, quan l’aleshores govern d’Alex Salmond va decidir que Escòcia conservaria la lliura anglesa com a moneda. Aquest fet va ser un dels problemes més mal resolts de la proposta independentista, que mentre clamava per esdevenir un estat sobirà continuava sotmès a les regles del Banc d’Anglaterra, que és qui dicta el rumb i la política monetària de la lliura esterlina.