Sturgeon frega la majoria absoluta i reclama el segon referèndum

Londres"És la voluntat de la gent, no pas la meva, no pas la de Boris Johnson". Fent servir una expressió que remet a l'eslògan que els brexiters van repetir fins a l'infinit mentre es debatia si era legítim fer o no un segon referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europa (UE), la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'ha referit aquest dissabte a la tarda al mandat aconseguit pels partits favorables a la independència per celebrar un segon referèndum. Es tracta del "dret dels escocesos a triar el seu propi futur quan la crisi sanitària hagi passat, una qüestió que és un principi democràtic fonamental", ha reblat.

Sturgeon ho ha comentat en el discurs de victòria que ha pronunciat a Glasgow abans que es coneguessin els resultats definitius però un cop havia quedat establert, sense cap mena de dubte, no només el més que previsible triomf del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) en les eleccions celebrades dijous, sinó que la majoria independentista que formen els nacionalistes amb els Verds s'ha ampliat en relació amb els comicis del 2016.

Després de quasi trenta-sis hores de recompte, l'SNP ha obtingut finalment 64 escons, un per sota de la majoria absoluta, millorant en un diputat la representació del 2016. Els Verds, per la seva banda, n'han aconseguit 8, dos més que en els últims comicis. El bloc independentista, doncs, compta amb una folgada representació de 72 diputats, més que suficients per marcar l'agenda de la segona consulta al llarg dels pròxims cinc anys de legislatura, en una data a "decidir, per majoria simple, en el Parlament escocès", ha dit Sturgeon. El referèndum, ha afirmat també la primera ministra, "no és cap demanda, és un compromís adquirit amb la gent per una clara majoria dels parlamentaris escocesos; és la voluntat del país", ha reblat.

Malgrat que el vot tàctic unionista ha frenat finalment les expectatives del Partit Nacional Escocès (SNP) d'aconseguir els 65 diputats amb què s'arriba a la majoria absoluta, la suma de l'SNP i els Verds garanteix que Londres, i en aquest cas Boris Johnson, tornarà a tenir el mateix problema que va tenir David Cameron damunt de la taula el 2011, quan l'SNP, aleshores sí, amb 65 diputats, va aconseguir contra pronòstic el control total del Parlament, i va forçar la celebració del referèndum del 2014.

Per la seva banda, Patrick Harvie, colíder dels Verds, també s'ha expressat en termes semblants als comentats per Sturgeon. "Si hi hagués hagut una majoria no independentista al Parlament, m'hauria sabut greu, però ho hauria hagut d'acceptar. Amb una majoria a favor del referèndum, el primer ministre britànic no s'hi pot oposar", ha afirmat a la BBC.

Però Boris Johnson, posant-se la bena abans de la ferida, i com ja ha fet en altres ocasions, ha rebutjat la possibilitat de la consulta a través d'una entrevista que el Daily Telegraph ha publicat a primera hora del dia, molt abans, fins i tot, que es coneguessin els resultats definitius. Johnson ha qualificat el possible segon referèndum com a "irresponsable i imprudent".

Prioritat, la pandèmia

De moment, no hi ha massa pressa. L'independentisme té cinc anys per endavant per continuar governant Escòcia. En el seu discurs, Nicola Sturgeon ha assegurat que, ara per ara, la prioritat és continuar lluitant contra la pandèmia. Però, tot i la prudència que ha exhibit, i el fet que ha afirmat que no farà un referèndum que no tingui garanties legals, no hi ha dubte que Edimburg i Londres s'encaminen cap a un xoc constitucional. Sobretot si Johnson continua, com fins ara, mostrant-se ferm en la seva negativa.

Com a argument al seu favor, sempre pot exhibir que, en termes absoluts, els vots unionistes sumen més que no pas els independentistes.

Sigui com sigui, fer una projecció de cara a un hipotètic referèndum és impossible. En les eleccions de dijous va votar el 63% de la població mentre que en el referèndum del 2014 ho va fer quasi el 85%.

D'altra banda, la primera ministra ha destacat també la diferència entre les diferents nacionsl del Regne Unit que les eleccions celebrades a Gal·les –on el laborisme tornarà a governar en l'assemblea del país– i a Anglaterra –on els tories han guanyat la majoria dels consells locals, amb les excepcions de les alcaldies de Manchester, Liverpool o Londres– perfilen en relació amb Escòcia i els resultats que han sorgit de les urnes. "La majoria del país dona suport a una visió progressiva, inclusiva i amb una mirada cap a l'exterior pel que fa al futur de la nostra nació. No obstant això, ens enfrontem a molts anys més de governs conservadors d'una dreta obsessionada pel Brexit que no hem votat".

El Brexit, de fet, és la gran diferència entre el Parlament escocès del 2016 i el del 2021. L'enfortida majoria favorable a la independència, en unes eleccions en què la participació ha superat l'habitual a Escòcia –63%, davant del 55,7% del 2016–, ha marcat un abans i un després en la decisió dels votants.

Sturgeon, doncs, que ha insistit en què no té pressa, sap que no pot decebre el seu electorat. Aquest mes de maig del 2021 ha començat, oficialment, el compte enrere per a la celebració d'un segon referèndum d'independència d'Escòcia. Més tard o més d'hora, Boris Johnson i la primera ministra estan condemnats a xocar.