Escòcia ajorna el segon referèndum d'independència

LondresTheresa May havia dit que no era el moment quan a mitjans de març els independentistes escocesos van picar a la porta de Downing Street per demanar un segon referèndum d’independència. I ara, tres setmanes després de les eleccions generals del 8 de juny, en què el Partit Nacional Escocès (SNP) va perdre 21 diputats, Nicola Sturgeon, l’homòloga escocesa de la 'premier', també diu que no és el moment.

Una frenada en tota regla anunciada al Parlament d’Edimburg en compareixença extraordinària. “No introduirem per ara la legislació del referèndum”, ha dit. Un 'reset' sobre la data, posposada ara, com a mínim, fins després del Brexit.

La decisió és, alhora, l’admissió que la patacada electoral ha deixat tocat el moviment independentista i que necessita agafar més impuls. O bé ha perdut embranzida, o bé els escocesos estan cansats després de quatre anys seguits de passar per les urnes. Sturgeon ho ha dit amb més retòrica: “Hi ha gent que no vol un altre referèndum, ja que s’oposen a la independència de totes passades. Hi ha d’altres que el voldrien demà. Però molts, probablement la majoria, no entren en cap d’aquestes categories. I després d’haver parlat tant amb gent que van votar sí el 2014 i d’altres que no ho van fer però que estarien oberts a fer-ho en el futur, he copsat que, de fet, el que volen és un descans de la pressió d’haver de prendre grans decisions”.

Abans del maig del 2021

Però l’ajornament no s’ha d’entendre com una renúncia. Entre altres raons perquè la independència és a l’ADN del Partit Nacional Escocès i el calendari deixa poc marge de maniobra a la formació. Sturgeon sap que ha de tenir-ho tot lligat abans de les eleccions nacionals del maig del 2021.

Aleshores, tenir majoria a Edimburg favorable a la independència pot ser molt difícil a causa de la previsible recuperació electoral que tant els conservadors com els laboristes podrien experimentar, i que ja s’acaba de posar de manifest, sempre a costa dels nacionalistes.

Sturgeon ha deixat clares les intencions: “Al final del període de negociacions amb la Unió, probablement la tardor del 2018, serà quan els termes del Brexit estaran clars. Llavors tornarem al Parlament per exposar el nostre judici sobre el millor camí possible, incloent-hi el moment necessari per oferir una opció sobre el futur del país”. En altres paraules, el segon referèndum. La hipotètica nova consulta, però, sempre en cas que Londres l’acceptés, es veurà igualment encotillada per la inevitable celebració d’eleccions generals immediatament abans o després que el Regne Unit surti oficialment de la UE, el març del 2019. En el millor dels casos, l’anomenat 'indyref2' té una finestra de poc més de sis mesos, entre la primavera i la tardor del 2020.

Un altre dels moments clau de la compareixença de Sturgeon ha estat quan ha assegurat que el seu partit "es comprometrà de manera oberta i inclusiva a treballar com a part del moviment d’independència més ampli”. I ha admès que cal anar més enllà de la militància de l’SNP.

La gran paradoxa

Com? Entre altres formes demostrant que ni el govern 'tory' de Londres ni tampoc els conservadors escocesos atenen les peticions d’Edimburg. També ho ha apuntat explícitament: “De bona fe doblarem els nostres esforços buscant influir en les converses del Brexit per protegir els interessos d’Escòcia. Buscarem el màxim suport per mantenir-nos al mercat únic”. Llançava un repte a Ruth Davidson, la cap conservadora a Escòcia, perquè temperi els instints més radicals, de Brexit dur, de Theresa May i dels falcons del partit. Si no ho fa, el missatge que vendrà als electors serà: “La independència pot ser l’única manera de protegir Escòcia de l’impacte del Brexit”. La paradoxa és que tot i no voler-ne un de dur, Sturgeon el necessita per poder gaudir d’una segona oportunitat.