“El creixement econòmic a l’Àfrica impulsarà la immigració”

BarcelonaA La huida hacia Europa (Arpa), el nord-americà Stephen Smith, periodista, antropòleg i escriptor, analitza la migració des de la vigorosa Àfrica, en un moviment gairebé imparable. Fuig de fer-se la pregunta clau de per què milers d’africans deixen casa seva per ser mà d’obra barata en societats envellides i cada cop més temoroses dels nous veïns.

¿La immigració africana és bàsicament això, intrafricana, per això el seu títol no és una provocació?

No ho soc [de provocador]. És cert que ara és així, però hem de mirar en perspectiva. Set de cada deu migrants africans es queden als països africans més pròspers, però fa 30 anys eren deu de deu. Aquesta és la tendència en els últims anys. La població passarà dels 1.300 als 2.500 milions en 30 anys i Europa rebrà desenes de milions de nouvinguts, una xifra que Europa no pot assumir.

¿Societats riques i envellides no poden acollir més gent?

Cregui’m, no soc hostil a la immigració. Soc nord-americà, de mare alemanya i casat amb una francesa. Però no es tracta només de la primera generació. Fent un cop d’ull veiem que els de la segona i posteriors generacions són els més problemàtics, així que queda clar que no es tracta d’una qüestió de deixar-los un espai per viure i treballar i prou.

Es tracta de convivència, integració i respecte mutu.

Tot això necessita molta feina col·lectiva dels immigrants i també de l’amfitrió per convertir l’estranger en un veí i ciutadà. Entre el 1975 i el 2014 van arribar 12 milions de mexicans als Estats Units i ara en són 30 milions, el 10% de la població. A Europa tindreu un fenomen similar, l’africanització, i si aneu massa ràpid els populismes creixeran encara més. Crec que seria més prudent dir clarament que no pots acollir 10 milions de persones, veient els precedents. Heu de tenir en compte, a més, que el projecte europeu no sap on va i no es pot ser hipòcrita, així que plantejo els escenaris de la criminalització de la immigració, el model espanyol o l’Europa fortalesa.

¿On queda, llavors, el compliment de la llei d’asil, el dret a moure’s?

Pensava el mateix quan vaig començar el llibre, que era una bogeria, però després veus que s’han reduït els migrants gràcies als fons que la Unió Europea dona a Turquia, Nigèria i el Sudan, o Itàlia als guardacostes libis.

Cita exemples on està més que provada la violació de drets humans. Ha de primar la seguretat?

Sí, això és cert, es paga per fer la feina bruta però he de dir-te que no podem acceptar que els drets humans siguin només la nostra responsabilitat. Pujar a un vaixell esperant que et rescatin al mar és xantatge.

Els migrants ens fan xantatge?

Els migrants que arriben a Europa no són els més pobres dels pobres. La majoria venen de països emergents on podrien viure-hi, però els entenc i no els culpo. Són gent que està educada, amb formació i que vol una vida millor, com tothom. Deixa’m dir-te una cosa: quan agafes la gent més dinàmica i formada d’un país no els fas cap favor.

¿La seva projecció migratòria no compta el creixement econòmic de l’Àfrica?

És una possibilitat, però hi ha 400 milions d’africans que passen gana i en molts llocs del continent no es produeix res, ni un llapis. Així que la idea que el desenvolupament econòmic permetrà a la gent quedar-s’hi no té ni cap ni peus. Avui Europa és més de 20 cops més rica per càpita que l’Àfrica. És una bretxa enorme. L’Àfrica es desenvoluparà prou perquè emigrin però no prou perquè s’hi quedin.

Mèxic o Espanya van ser països de migrants i ara en reben.

Exacte, però hem de ser honestos i admetre que l’Àfrica comença de massa enrere. En la pròxima dècada hi haurà una gran massa d’africans que disposaran de 3.500 dòlars per començar la ruta migratòria.

Aquesta és la classe mitjana?

És la classe que creix quan hi ha una mica de desenvolupament perquè la paradoxa migratòria és que a més classe mitjana hi ha més migració. El creixement econòmic actual fa que cada cop passi més gent de la franja de molt pobre a pobre, i quan tenen prou diners per immigrar, marxen. El gran èxode mexicà cap als Estats Units va ser en ple desenvolupament econòmic. Una altra paradoxa. L’Àfrica necessita desenvolupar-se però hem de saber que a curt i mitjà termini aquest desenvolupament econòmic impulsarà la immigració.