Coronavirus

200.000 dosis de la Sputnik V aturades: Eslovàquia les va comprar però ara no se'n refia

El cas va provocar la dimissió del primer ministre i Rússia ja ha demanat que els tornin les vacunes

SabadellEslovàquia va rebre l'1 de març 200.000 dosis de la vacuna Sputnik V contra el covid-19, però un mes i mig més tard encara no n'ha fet servir ni una. El primer ministre va decidir unilateralment comprar la vacuna russa per intentar controlar una pandèmia que colpejava amb força el país centreeuropeu, però les autoritats sanitàries encara no hi han donat el vistiplau. La polèmica va acabar forçant la dimissió del cap de govern i ha provocat tensions entre Bratislava i Moscou.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Durant la segona quinzena de febrer Eslovàquia era el país del món que registrava més morts per covid-19 en relació a la seva població, amb xifres que van arribar a superar les 18 defuncions de mitjana diària per milió d'habitants. En aquest context, el primer ministre, Igor Matovič, va decidir comprar dos milions de dosis de la Sputnik V. Però ho va fer en secret i sense tenir ni tan sols l'aval del seu propi govern: les primeres 200.000 dosis van arribar al país l'1 de març, i fins aquell mateix dia Matovič no va explicar que havia signat aquest acord de compra, segons el qual Eslovàquia havia de rebre un milió d'unitats de la vacuna russa entre març i abril i un milió més fins al juny. De moment, però, no n'han arribat més.

Cargando
No hay anuncios

"Atès que el covid-19 no té cap inclinació geopolítica i que no té res a veure amb la política, sinó únicament amb protegir la salut i la vida, creiem que és totalment correcte comprar també la vacuna russa, una vacuna fiable", va dir llavors el primer ministre, que calculava que, gràcies a aquest nou producte, el ritme de vacunació al país es podria accelerar un 40%.

Cargando
No hay anuncios

Característiques diferents

Però aquest pla tenia alguns inconvenients, el més important dels quals era que la Sputnik V no havia sigut aprovada per l'Agència Europea del Medicament (EMA) ni tampoc per les autoritats sanitàries eslovaques. I 45 dies més tard encara no ha obtingut aquesta autorització. De fet, l'Institut Estat per al Control del Medicament (SUKL) no veu gens clar que, ara per ara, la vacuna russa pugui aconseguir el seu aval. La setmana passada aquest organisme va avisar que les dosis de la Sputnik V que havien arribat al país no tenien les mateixes característiques que les que està estudiant l'EMA ni les que havia analitzat la revista científica The Lancet, que al febrer va concloure que la vacuna tenia un 91,6% d'eficàcia.

Cargando
No hay anuncios

A més, la directora executiva de l'organisme, Zuzana Batova, va explicar a l'agència de notícies eslovena TASR que, "malgrat les repetides peticions", el laboratori rus Gamaleia, fabricant de la Sputnik V, no els havia facilitat les dades que els havien sol·licitat. En un comunicat enviat a Reuters, el SUKL explicava que no havia pogut arribar a cap conclusió sobre "el balanç de beneficis i riscos" de la vacuna a causa de "la quantitat de dades no comunicades pel productor, la incoherència en les formes de les dosis i la impossibilitat de comparar els lots utilitzats en diversos estudis i països".

"Acte de sabotatge"

Des de Rússia, però, van negar aquestes acusacions. El compte oficial de Twitter de la Sputnik V va qualificar d'"acte de sabotatge", de "fake news" i de "campanya de desinformació" l'afirmació del regulador eslovac que les dosis enviades al país eren diferents de les de l'estudi de The Lancet. "Tots els lots de la Sputnik V tenen la mateixa qualitat i se sotmeten a un rigorós control de qualitat a l'Institut Gamaleia. La qualitat de la Sputnik V ha sigut confirmada per reguladors de 59 països", van subratllar els responsables de la vacuna, que es queixaven que el SUKL hagués encarregat les anàlisis a laboratoris que no formen part de la xarxa avalada per la Unió Europea.

Cargando
No hay anuncios

Per aquest motiu, el Fons d'Inversió Directa Rus (el fons sobirà que s'encarrega de la venda de la vacuna a l'estranger) va demanar a les autoritats eslovaques que sotmetessin la vacuna a l'anàlisi d'un laboratori autoritzat per la UE i que retornessin les dosis a Rússia, argumentant "múltiples violacions del contracte", perquè "es puguin utilitzar en altres països".

Cargando
No hay anuncios

En un intent de rebaixar la tensió, el govern eslovac va respondre que té "interès" en poder vacunar els seus ciutadans amb la Sputnik V, i que "és obligació de l'estat assegurar l'existència d'aquesta vacuna en la quantitat i la qualitat requerides". Aquest dijous, el nou primer ministre Eduard Heger, ha dit que espera que a principis de maig, la vacuna russa es pugui començar a inocular als seus conciutadans.

Crisi política

Heger va assumir el càrrec l'1 d'abril, després de la dimissió de Matovič. La decisió de l'anterior cap de l'executiu de comprar la vacuna russa sense consultar-ho amb els seus ministres va obrir una profunda crisi al govern, format per quatre partits. Després de setmanes de tensió i de diverses dimissions (començant per la del ministre de Salut, Marek Krajčí, del mateix partit que Matovič), les quatre forces que formen l'executiu van acordar que el primer ministre dimitiria i que el substituiria Heger, fins llavors ministre de Finances (un càrrec que, al seu torn, va passar a mans de Matovič).

Cargando
No hay anuncios

Eslovàquia, que té pràcticament 5,5 milions d'habitants, és ara mateix el desè dels vint-i-set països de la UE on menys vacunes s'han administrat, amb 22 dosis per cada 100 habitants. De tots els estats membres, el segon on avança més ràpidament la campanya de vacunació és Hongria, l'únic país de la UE que sí que ha autoritzat la Sputnik V i on ja s'han inoculat més de 45 vacunes contra el covid-19 per cada 100 habitants. La setmana passada Hongria va acceptar la petició de Matovič d'ajudar Eslovènia en l'anàlisi de la vacuna russa.

Cargando
No hay anuncios

La Sputnik V s'està fent servir a molts països asiàtics, africans i llatinoamericans, i també en alguns estats europeus de fora de la UE. La setmana passada Alemanya va anunciar l'inici de negociacions amb Rússia per a l'adquisició de la vacuna, amb la condició que prèviament hagi rebut l'aval de l'EMA. Àustria, la República Txeca i Xipre també s'hi han mostrat interessats, mentre que la Comissió Europea manté la negativa a obrir converses amb Moscou.