Spiros Galinós: “Els murs que s’alcen a Europa ens cauran a sobre”

BarcelonaL’alcalde de Mitilene-Lesbos ha visitat Barcelona per signar un conveni de col·laboració amb l’ajuntament d’Ada Colau sobre la gestió de la crisi dels refugiats. Amb l’alcaldessa de Lampedusa, Giusi Nicolini, han acordat impulsar una xarxa de municipis que es donin suport tècnic en la gestió de les arribades. A Lesbos hi van arribar el 2015 més de 550.000 refugiats, famílies senceres que es jugaven la vida a l’Egeu en les precàries embarcacions que els traficants posen al seu abast a preu de creuer de luxe. Enguany ja han passat per l’illa més de 83.000 persones. Amb el tancament en cadena de fronteres a l’Europa central, Grècia s’ha convertit en un coll d’ampolla. A Lesbos també s’acumulen els que no poden continuar el viatge. En alguns moments, els refugiats de pas han arribat a superar la població local de l’illa, que ara veu amenaçat el turisme, la principal font de subsistència. Però Spiros Galinós (Atenes, 1952) ni es desespera ni opta pel recurs fàcil del victimisme i la demagògia. Lesbos no ho ha triat, però pot convertir-se en un exemple de com s’han de fer les coses si hi ha voluntat política.

¿Com viu una illa de la mida de Mallorca haver-se convertit en la porta d’entrada a Europa de la pitjor crisi de refugiats que viu el continent des de la Segona Guerra Mundial?

Hem d’afrontar els reptes que ens planteja la història i hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per ajudar els refugiats. Al principi, l’arribada massiva ens va sorprendre i no estàvem preparats, però ens vam organitzar i ara Lesbos s’ha convertit en un exemple de gestió de crisis. Des de l’Ajuntament de seguida vam tenir clar que volíem ser part de la solució i no part del problema, i els ciutadans de Lesbos van protagonitzar una gran resposta. Ara tenim centres d’acollida amb capacitat per a 7.000 persones. Hem pogut afrontar la primera onada.

Tota una lliçó que contrasta amb els murs que aixequen els governs europeus.

Lesbos és un missatge de pau i solidaritat contra el racisme, la xenofòbia i el feixisme que creixen a Europa i arreu del món. Per a nosaltres és molt important que una ciutat com Barcelona ens ajudi a fer sentir la nostra veu. També esperem ajuda del Futbol Club Barcelona, que està fent una tasca molt important amb la seva campanya contra el racisme al futbol. Estem dient que el problema no són els refugiats: el problema són les guerres i les xarxes de traficants.

Què passarà si la frontera entre Grècia i Macedònia i les de la resta de la ruta dels Balcans continuen tancades?

La UE i la comunitat internacional han comès molts errors en aquesta crisi, i un d’ells és tancar les fronteres. Això crearà un problema a Lesbos i a tot Grècia, on la gent quedarà atrapada. Però no ens espanta: ja hem acollit centenars de milers de refugiats i podem fer-ho un altre estiu. Tancar fronteres no és cap solució. Hi ha qui se sent més segur aixecant un mur davant d’un riu, fins que el riu es desborda i ho inunda tot. Els murs que s’aixequen a Europa un dia ens cauran a sobre. Grècia és un país petit i Lesbos encara ho és més, i la nostra capacitat és limitada, però no deixarem d’intentar acollir a tothom que hi arriba. És el nostre deure: no ho hem escollit, però hem d’ajudar aquesta gent.

Se sol culpar els refugiats de l’auge del racisme i dels grups xenò fobs, com s’ha dit ara amb els resultats electorals d’Alternativa per a Alemanya. En canvi, a Grècia, els neonazis d’Alba Daurada no han obtingut rèdits de la crisi de refugiats.

El problema, insisteixo, no és l’arribada de refugiats, sinó la gestió que se’n fa. Són les polítiques dels governs les que impulsen el racisme i els moviments feixistes. Són les polítiques de la UE les que provoquen els naufragis al Mediterrani. Nosaltres, a Lesbos, hem escollit un altre camí.

¿Grècia va ser un laboratori per a les polítiques d’austeritat i ara ho torna a ser amb els refugiats?

Sí, en el pla econòmic vam ser un laboratori i ens van imposar unes polítiques que ens van enfonsar més en l’espiral de recessió. I amb els refugiats no entenem per què la UE no adopta una aproximació humanitària. El problema no és la gent: són les bombes que els obliguen a marxar de casa. En lloc d’aixecar murs i mobilitzar l’OTAN i milions d’euros en assistència humanitària, el que Europa hauria de fer és concentrar-se a acabar les guerres i resoldre els problemes als països d’origen. Aquesta és l’única solució.

Si fos a la cimera de Brussel·les, què diria?

L’acord amb Turquia sembla fora de lloc. ¿Com es pot fer tornar una família que s’ha jugat la vida al mar per arribar a Europa? Els grecs tenim una dita que diu “L’ànima humana de vegades és incomprensible”. La solució és que els refugiats es registrin a Turquia i que la UE obri vies segures perquè puguin arribar sense perill a Europa, on siguin distribuïts segons la capacitat d’acollida de cada país.