Soros fa nosa a la dreta autoritària

Sembla que George Soros ha tirat la tovallola a Hongria. Abans de final d’agost el magnat i filantrop nord-americà d’origen judeohongarès instal·larà a Berlín l’Open Society, el think tank des d’on elabora tota la seva activitat a Europa. Sempre pot quedar el dubte de si estem davant d’una maniobra plenament estratègica o d’un moviment tàctic. En tot cas, el que Soros està reconeixent amb el trasllat és que el seu adversari, el primer ministre Viktor Orbán, ha aconseguit posar-lo contra les cordes en guanyar per majoria absoluta les eleccions de l’abril.

El filantrop no ha pogut fer quallar el seu missatge humanista-liberal de denúncia de l’ensorrament dels sistemes de sanitat i d’educació i de la corrupció escampant-se per tot arreu. I sobretot el que veu ressonàncies de l’antisemitisme dels anys 30 en l’hostilitat a l’arribada de refugiats. No li ha servit de res a Soros donar suport als moviments socials i europeistes més oberts. La dreta extrema populista i etnicista d’Orbán ha trobat en Soros l’encarnació de l’enemic interior i exterior alhora. Curiosament va ser Soros qui va contribuir a l’ascens de Viktor Orbán amb donacions i finançament de projectes. Entre el 1989 i el 1990 George Soros li va pagar una estada de sis mesos a la Universitat d’Oxford i va transferir més de 643.000 euros d’ajuda al partit Fidesz. Eren els temps en què Orbán apareixia com un liberal thatcherià enfrontant-se als socialdemòcrates hereus del comunisme, i Soros s’havia imposat la missió de treure del mapa tot el que tingués aromes soviètiques. És la mateixa etapa històrica en què Soros va conèixer el magnat rus Borís Berezovski -l’home clau del règim de Borís Ieltsin i futur padrí del Putin de la primera etapa-, durant la trobada amb el qual, segons confessa, va arribar a sentir por i esgarrifances.

I és que Soros -tot i haver-la espifiat apadrinant Orbán-és la mena de magnat filantrop que possiblement ha entrat en fase d’extinció: gairebé sempre a cara descoberta i defensant el sentit crític i els principis morals. Tot això en una societat cada cop més atrapada en la ignorància, la resignació i la indiferència. Un còctel psicosocial que duu directament al vot nacionalpopulista i ultra. Dura lliçó per a George Soros adonar-se que el capitalisme té dinàmiques pròpies que desconeixen els principis de repartiment, equitat i bondat. A Soros li passa una cosa semblant al també magnat nord-americà Warren Buffett, que el 2011, en l’article “Deixeu de mimar els superrics”, publicat al New York Times, va gosar dir que sí, que la lluita de classes existia, i que la seva era la que estava guanyant. El magnats d’avui dia són primer de tot oligarques i se’n guarden prou de ser titllats de “traïdors a la seva classe” com ho són Soros i Buffett.

Catalunya al rerefons

I posats a embrutar la imatge de Soros, les terminals de la dreta espanyola que li són més hostils s’han afanyat a proclamar que el seu think thank s’ha dedicat a fabricar fake news a favor de l’independentisme català. ¿Però no vam quedar que Putin i els serveis secrets russos eren els encarregats d’atiar la crisi de Catalunya? Difícilment haurien pogut coincidir Putin i Soros, ni en l’estratègia ni en la logística. Perquè és Vladímir Putin a qui Viktor Orbán riu totes les gràcies. Perquè tots dos s’identifiquen més amb l’autoritarisme postdemocràtic que no pas amb una Europa democràtica i mobilitzada pels drets de la gent.