Els italians envien Renzi a casa

RomaMatteo Renzi plega. Aquest dilluns a la tarda presentarà la dimissió al president de la República italiana, Sergio Mattarella, després que un 60% de votants hagi rebutjat en referèndum la reforma de la Constitució proposada pel primer ministre. La derrota és neta i contundent perquè, a més, ha votat quasi el 70% del cens, més del doble que en la primera reforma de la Constitució, el 2001.

Renzi havia convertit el vot en un plebiscit a la seva figura i, tot i que en les últimes setmanes havia tractat de rectificar, era massa tard per retractar-se de la seva amenaça de dimitir si guanyava el 'no' a la reforma constitucional. Ara el seu principal antagonista polític, el líder del moviment antisistema Cinc Estrelles (M5S), Beppe Grillo, ja somia a treure rèdit del que per a ell és una victòria, i ha demanat convocar eleccions immediates, amb l'esperança d'arribar al govern d'Itàlia. No és tan clar si se'n sortirà i si les eleccions seran tan aviat, perquè abans d'anar al vot cal que els partits es posin d'acord sobre quina llei electoral faran servir, després que la Cort Constitucional hagi obligat a refer la norma impulsada per Renzi que regula el vot al Senat.

"He perdut jo"

El fins ara primer ministre italià ha reconegut la derrota ben aviat, quan passaven pocs minuts de la mitjanit -els col·legis havien tancat a les 11-. "He perdut jo", ha reconegut des de la seu del govern, el palau Chigi. "L'experiència del meu govern acaba aquí", ha constatat. "Marxem sense remordiments", ha dit. "Ho dic amb veu alta però amb un nus a la gola: no he aconseguit portar-vos a la victòria", els ha dit als partidaris del 'sí', en un discurs on se l'ha vist emocionat en adreçar-se a la seva dona, Agnese, i als seus fills, però que també ha farcit de la ironia a la qual té acostumats els italians. "El que ha acabat saltant és la meva cadira", ha dit.

Renzi ha volgut donar un missatge de calma als italians i als mercats en afirmar que el govern, mentrestant, seguirà treballant per tal de permetre l'aprovació de la llei de pressupostos. No ha estalviat el sarcasme als enemics polítics, partidaris del 'no' a la reforma, en dir que els deixa "els honors" però també "les càrregues" de la victòria.

La crisi oberta amb la derrota de Renzi, de fet, no serà fàcil de gestionar políticament. L'oposició està molt dividida i el mateix partit del primer ministre, el Demòcrata, veurà agreujada la crisi que pateix des que el sector crític ha fet campanya pel 'no'.

El paper de Grillo

El polític toscà diu que marxa sense remordiments, però, paradoxalment, la nova llei electoral que havia impulsat amb l'esperança d'aconseguir més poder al Parlament podria acabar afavorint Grillo. El líder del moviment de protesta ara demana anar de seguida a eleccions amb la norma de Renzi que tant havia criticat, però la qüestió és complexa. La Cort Constitucional ha obligat a reformular la norma concreta que feia referència al Senat, i ara caldrà fixar una llei definitiva. Grillo assegura al seu blog que això es pot fer "aquesta mateixa setmana".

Renzi, sense simpaties al carrer

Els ciutadans no han digerit que un líder polític que, com Renzi, no ha sigut elegit a les urnes, fos el responsable de canviar una Constitució aprovada l'endemà del feixisme i reformada una sola vegada, fa 15 anys. Ha calat el missatge principal dels partidaris del 'no': Renzi pretenia canviar la carta magna no tant per abaratir els costos de la política o per agilitzar el sistema de presa de decisions, sinó per arribar a quotes de poder desconegudes des de la fi del feixisme.

La manera de fer sempre desafiant del polític toscà, més procliu a vèncer que no pas a convèncer, no l'ha ajudat a guanyar simpaties al carrer. Aquests dies molts ciutadans recordaven com el primer ministre va arribar al poder després de forçar la marxa del llavors governant i company de partit, Enrico Letta.

Els analistes italians afegeixen que la falta de resultats econòmics ha passat també factura a Renzi que, alhora, ha sigut incapaç d'aturar la força del Moviment Cinc Estrelles. Ara la premsa italiana especula amb el fet que el cap d'estat podria demanar a Renzi que es quedi fins que es voti la llei de pressupostos, però caldrà esperar a la reacció de Sergio Mattarella. L'altre nus que caldrà desfer és el de la llei electoral.

El protagonista que surti reforçat arran de la crisi política que ara s'obre a Itàlia tindrà com a primera i prioritària tasca reconciliar els ciutadans, que s'han dividit durant una campanya llarga i ferotge. L'escena política, però també les relacions personals dels italians, s'han enverinat. Daniela, dissenyadora gràfica, en donava un exemple a Facebook: "En un sopar he vist una persona plorar perquè pensava que entre els seus amics hi havia qui votava de manera diferent". O com deia el director del diari 'La Repubblica', caldrà redreçar "un país dividit i malalt".