Qui són els mercenaris russos enviats a Ucraïna per assassinar Zelenski?
Les empreses de seguretat privada estan cada cop més presents en les guerres
BarcelonaSetmanes abans de l'inici de la invasió russa contra Ucraïna, quan Vladímir Putin ja tenia decidit què passaria en els pròxims dies, centenars de militars de l'empresa russa Wagner es van mobilitzar des de Sud-àfrica cap a la frontera ucraïnesa per unir-se a altres efectius que feia temps que feien maniobres i es preparaven per atacar. Com a mínim 400 van aconseguir infiltrar-se pels carrers de Kíiv, segons informes de la intel·ligència britànica. I tenien una petició, vinguda del Kremlin, ben precisa: assassinar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. A hores d'ara, no és cap secret que els mercenaris russos del grup Wagner, coneguts sobretot pel seu rol en diversos conflictes del continent africà o al Pròxim Orient, estan tenint un paper clau en l'ofensiva de Putin contra els seus veïns ucraïnesos. Recentment, l'espionatge alemany ha vinculat també els membres Wagner amb les matances de civils als voltants de Kíiv, especialment a la ciutat de Butxa.
Nascuda entre el 2013 i el 2014, l'empresa ha estat estretament vinculada al govern de Putin, que l'ha utilitzat sempre que ha volgut com un braç més del seu exèrcit: no només durant la guerra del Donbass, el 2014, sinó també ben lluny de Moscou, com a Síria, Líbia, Mali, Moçambic o el Sudan. Segons diverses fonts, el Grup Wagner té el centre d'operacions en una base militar al sud de Rússia, i diversos mercenaris han rebut condecoracions oficials de l'estat.
El seu líder és Dimitri Utkin, exmembre de les forces especials russes retirat el 2013, oligarca rus i amic personal de Putin. Ell és qui va posar el nom a la milícia. Aficionat de l'estètica i ideologia nazi, Utkin es va decidir per Wagner, el compositor preferit de Hitler.
Un fenomen a l'alça
La presència de Wagner a la guerra d'Ucraïna ha reafirmat un fenomen: les empreses de seguretat privada (EMSP) estan cada cop més presents en els conflictes actuals. També en missions de manteniment de la pau, seguretat marítima, estabilització i reconstrucció en edificis institucionals posteriorment al conflicte, crisis d'emergència i altres zones inestables, especialment zones on operen empreses extractives, com de mineria o petroli. I fins i tot poden tenir un paper determinant en tasques d’intel·ligència, interrogatoris, protecció de periodistes i personal d’ONGs. Però qui les contracta? Majoritàriament ho fan els estats.
En aquest sentit, hi ha dues lectures ben interessants. D'una banda, permet que els governs intervinguin directament en conflictes internacionals, però camuflant-se rere els vincles de la privatització. En el cas de Wagner, per exemple, la companyia sempre acaba defensant els interessos econòmics, polítics i patriòtics del Kremlin. De l'altra, permet als estats protegir-se dels costos polítics d’anar a la guerra: una baixa d’un soldat privat no recau en mans de l’estat, sinó de l’empresa. Poder afirmar, doncs, que no hi ha cap soldat mort o que n'hi ha hagut menys dels reals en un conflicte resulta llaminer per als governs, mentre endossen la feina bruta a empreses privades. Aquestes empreses no tenen lligams morals més enllà del benefici econòmic; tampoc reten comptes i, per tant, actuen amb contundència i fregant el límit.
El cas de Mali
Mali, per exemple, va contractar Wagner per reforçar la seguretat del país contra el terrorisme jihadista, una implicació que creixerà després que França hagi decidit retirar les seves tropes. El canvi és una mostra de la influència creixent de Moscou al continent africà. De fet, ja fa mesos habitants de diverses zones de Mali van alertar de la presència de soldats blancs que parlen una llengua que no és el francès. El govern de transició de Mali va fer públic el desembre del 2021 que havia arribat a un acord bilateral amb Rússia perquè "entrenadors russos" formessin l'exèrcit del país africà per combatre la insurgència islamista. Diversos països europeus, però, ja hi han denunciat el desplegament de mercenaris.
Aquesta setmana, de fet, organitzacions com Human Rights Watch han responsabilitzat els soldats de Mali i els soldats de Wagner de la matança de més de 300 civils al centre del país africà. El govern de Mali, però, assegura que eren terroristes. Des de Wagner no es veuen obligats a justificar res. Des del Kremlin, encara menys.