Qui són els homes forts dels talibans que dirigiran el nou emirat

BarcelonaEn qüestió de setmanes, els comandants talibans que fa dues dècades que combaten a l'Afganistan s'han convertit en els amos del país, després d'una retirada caòtica i humiliant dels exèrcits dels Estats Units i l'OTAN. Els talibans van sorgir dels guerrillers mujahidins que van combatre (amb el suport dels Estats Units) la invasió soviètica de l'Afganistan, el 1979. L'URSS es va esfondrar el 1991, i amb la seva retirada va començar un enfrontament civil entre diferents senyors de la guerra. En aquest context, el 1994, un imam de la ciutat de Kandahar, el mul·là Mohammad Omar, va fundar els talibans, originalment un petit grup d'estudiants d'escoles alcoràniques. En qüestió de dos anys, el grup va arribar a aconseguir el control del país i va imposar la seva particular interpretació de la llei islàmica inspirada en el codi tribal paixtú: les dones recloses a casa controlades pels marits, execucions i pallisses públiques o crema de llibres i pel·lícules occidentals.

Foragitats per la invasió nord-americana del 2001 en represàlia pels atemptats d'Al-Qaida de l'11 de setembre als Estats Units, els talibans operen avui sota el lideratge del seu líder suprem Haibatul·lah Akhundzada, a qui consideren un erudit i qui ha sigut el seu referent principal en matèria de llei religiosa. Va ser ell qui va legitimar els atemptats suïcides (prohibits en la fe musulmana) i qui va determinar que calia combatre l'Estat Islàmic quan va intentar infiltrar-se al país. El líder suprem, de 60 anys, és un paixtú –la principal comunitat al país, que sempre ha reclamat el seu dret a governar-lo– de Kandahar que va combatre als anys vuitanta contra els soviètics i va formar part del nucli fundacional dels talibans. Va ser el referent religiós del mul·là Omar i se'l coneix pel seu estil de vida auster.

El líder suprem a la clandestinitat

Akhundzada és una figura clandestina, amb escadusseres intervencions públiques, i fins i tot alguns experts dubten que sigui viu. De fet, els talibans van aconseguir ocultar durant dos anys la mort del seu fundador, el mul·là Omar. Va agafar el relleu del seu predecessor Akhtar Mansour, mort el 2016 en un atac amb un dron dels Estats Units a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan. Aleshores va passar al davant d'altres líders més coneguts, afavorit pel seu perfil tribal, la seva reputació i aquest paper d'erudit. I fins ara el seu lideratge ha estat sorprenentment pragmàtic: va ser ell qui va autoritzar les negociacions amb els Estats Units de Donald Trump i també qui repetidament va instar els comandants locals a actuar a les comunitats sota el seu control amb disciplina i bona governança.

Però els talibans ja no són el grup monolític del mul·là Omar. Segons l'historiador Carter Malkasian, que també va ser assessor dels Estats Units a l'Afganistan, en els últims anys hi ha hagut una divisió entre els comandants sobre el terreny –que avui dominen la situació– i la direcció política implicada en les negociacions de Doha, que van conduir a l'acord amb l'expresident Donald Trump per la retirada de les tropes estatunidenques a canvi que els talibans es comprometessin a no permetre l'activitat d'altres grups jihadistes en el seu territori. "Els talibans han tingut divisions i algunes fractures, però operen com un sol moviment", apunta.

Un consell de líders

De fet, els talibans es regeixen per un consell conegut com la Xura de Quetta, la ciutat afganesa on viuen la majoria dels seus dirigents, i el poder de l'emir no és absolut. Els seus dirigents tenen diferents xarxes de seguidors més o menys informals que són operatives en diferents regions, una cosa que es pot reproduir en el seu nou règim. El més conegut, que es podria considerar el líder polític efectiu, és Abdul Ghani Baradar, d'uns 50 anys, que controla l'oficina política del moviment a Doha. Un dels cofundadors del moviment a principis dels anys noranta, es va refugiar al Pakistan després de la invasió nord-americana i va dirigir de facto l'organització mentre el mul·là Omar vivia amagat. Es va passar vuit anys empresonat al Pakistan i es creu que va ser alliberat a petició de Washington per facilitar les negociacions amb els Estats Units. Des d'aleshores ha sigut la cara pública de l'organització i va tenir reunions amb els governs del Pakistan i la Xina i contactes telefònics amb Trump.