BRUSSEL·LESLa integració europea és una història construïda a base de crisis. Si es fa un cop d'ull enrere i es repassa la història comunitària, es pot veure que els moments més complicats han servit com a empenta per avançar en el projecte europeu. L'actual crisi econòmica n'és un bon exemple: els governs de l'euro han fet grans cessions de sobirania inimaginables fa només uns anys. Han cedit el poder a la Comissió Europea i a l'Eurogrup per revisar pressupostos, per sancionar de manera eficaç els que no compleixin i s'està preparant una unió bancària que implicarà aprofundir en la integració econòmica.
Però no n'hi ha prou amb els canvis fets per arreglar els problemes de la unió monetària. Potser per això no és tan estrany, tot i la paradoxa, que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i l'anomenat Grup de Berlín -format pels ministres d'Exteriors d'onze socis, entre els quals Espanya, França i Alemanya- hagin posat sobre la taula en un moment de crisi política i econòmica la proposta d'avançar cap a una Europa més federal, amb més cessió de sobirania a favor de Brussel·les però respectant la singularitat de cada estat membre. Barroso ho anomena, per remarcar la diferència amb els EUA, "federació d'estats nació".
Corregir el dèficit democràtic
Alhora, les propostes del Grup de Berlín també inclouen fer gestos per arreglar un dels pitjors mals de la Unió Europea (UE), el dèficit democràtic. Els onze ministres d'Exteriors que formen part del grup de reflexió aposten per atorgar més pes polític al Parlament Europeu, perquè el president de la Comissió Europea sigui escollit directament pels ciutadans i per celebrar una convenció per debatre els canvis en els tractats de la manera més plural possible, tal com es va fer per redactar la fallida Constitució Europea.
Una Unió molt més integrada políticament i econòmicament és una vella idea. Era, de fet, el somni dels que van crear el projecte d'Europa. "No hi haurà pau a Europa si els estats es reconstrueixen sobre una base de sobirania nacional", va dir durant la Segona Guerra Mundial un dels arquitectes del projecte comunitari, Jean Monnet. "Els pobles d'Europa són massa petits per garantir prosperitat i desenvolupament social als seus pobles. Per tant, els estats d'Europa han de formar una federació o una entitat europea que els transformi en una unitat econòmica comuna", apuntava Monnet.
Barroso insistia aquesta setmana que el futur d'Europa passa per més integració "perquè els problemes són cada vegada més transnacionals però les solucions continuen sent nacionals", mentre que el Grup de Berlín apel·lava a prendre mesures "per restaurar la confiança en el projecte". La diferència entre l'època de Monnet i l'actual és que aquesta vegada la proposta d'una federació es produeix en el moment de menys entusiasme europeu, de declivi del sentiment comunitari, tant dels ciutadans com dels polítics. La cessió de sobirania dels governs, les retallades obligades dels pressupostos públics i el cost dels rescats s'han acabat girant en contra de la mateixa UE.
Proteccionisme dels governs
Les propostes del club de Berlín i de Barroso volen posar fi a aquestes actituds egoistes d'alguns governs europeus que han aprofitat la crisi econòmica per girar l'esquena a Europa i, amb més o menys evidència, s'han abocat cap a actituds proteccionistes i populistes. Alemanya es nega a més rescats; Finlàndia posa traves a qualsevol ajuda econòmica, i Holanda veta l'entrada de Bulgària i Romania a Schengen, només per posar-ne alguns exemples.
Amb aquest escenari, ¿és possible més integració i una Europa federalista? "La crisi ha mostrat els límits dels estats nació de manera molt clara. La imatge d'un estat que ho controla tot i delega el que vol a la Unió Europea era una il·lusió. Amb la crisi s'ha vist que de vegades l'estat no ho pot fer ell tot sol, no ho pot controlar tot perquè hi ha una mútua dependència entre els socis", explica Piotr Kaczynski, analista del Centre d'Estudis de Política Europea (CEPS). La proposta d'encaminar-se cap a una Europa federal, sosté Kaczynski, és la manera de superar les actuals mancances del projecte europeu, però l'analista adverteix dels perills de reobrir en moments de crisi els tractats. "Modificar-los ara és com obrir la capsa de Pandora", afirma.
Els euroescèptics són l'altra cara de la moneda. No volen ni sentir a parlar de la paraula federació . "És més del mateix però pitjor", sosté Nigel Farage, eurodiputat britànic euroescèptic. Per Farage, ni els socis més europeistes volen avançar en la integració. "La raó per la qual més centralització i homogeneïtzació -que la UE anomena integració i harmonització- són impopulars és perquè no han funcionat en el passat, no estan funcionant ara i no ho faran en el futur", afirma.