Es pot resumir amb poques paraules: ser president de Turquia l’any 2023. I cada vegada està més a prop d’aconseguir-ho. Per què l’any 2023? Per la força simbòlica de ser l’any que la República i, per tant, la Turquia moderna compleixi cent anys. I Erdogan no es resigna a ser un president simbòlic. Vol ser un president amb poders executius. Des del Palau de Çankaya vol liderar, no arbitrar. Per fer-ho, el primer pas era modificar la Constitució per ser escollit de forma directa. I, després d’aquestes eleccions, Erdogan vol continuar modificant la Constitució o, preferiblement, aprovar-ne una de nova per assumir encara més poders. El somni d’Erdogan és el malson dels seus opositors. Laïcistes, gülenistes, liberals i alguns antics companys de viatge temen la figura d’un hiperpresident capaç de sobreviure tot tipus de crisis, immune als escàndols, intolerant davant les crítiques i que entén els atacs cap a la seva persona com un atac contra Turquia.