Somàlia, entre la sagnia terrorista i la fam

BarcelonaCentenars de persones van sortir ahir als carrers de Mogadiscio, la capital de Somàlia, per expressar la ràbia i la desolació que ha deixat al país el pitjor atemptat terrorista de la seva història recent. L’últim balanç de morts de les dues explosions de dissabte a la nit al centre de la ciutat va pujar a 300 persones, quan encara quedaven molts desapareguts entre la runa i la cendra dels edificis literalment arrasats per dues bombes en dues cruïlles comercials de la ciutat, que dissabte estaven plenes de gent.

Amb mocadors vermells al cap com a símbol d’indignació, els manifestants cridaven consignes contra Al-Shabaab, el grup afiliat a Al-Qaida que es considera responsable de la massacre, tot i que ahir no l’havia reivindicat encara públicament. La matança confirmaria la gran capacitat operativa que manté Al-Shabaab, malgrat haver perdut des del 2012 totes les ciutats importants i que s’hagi reduït la zona que està sota el seu control a les àrees rurals del centre i el sud de Somàlia.

El president, donant de sang

El president de Somàlia, Mohamed Abdullahi Mohamed, que és al poder només des del febrer, quan va guanyar les eleccions presidencials, va aparèixer a les televisions donant sang per a les víctimes i atacant durament la brutalitat d’Al-Shabaab. Conegut amb el sobrenom de Farmajo, i amb doble nacionalitat, de Somàlia i dels Estats Units, el president té la difícil missió d’estabilitzar un país amb més d’1,1 milions de desplaçats interns i 600.000 refugiats en altres països de la regió. Un país sacsejat pel terrorisme i la guerra que, a més, actualment pateix una de les crisis humanitàries més greus del món per la intensa sequera que assota la Banya d’Àfrica des de l’any passat. El canvi climàtic i el fenomen del Niño del 2016 han acabat amb gairebé tots els cultius al país i han deixat la població somali patint la tercera gran fam dels seus últims 25 anys. Més de 275.000 nens pateixen desnutrició severa i la meitat dels somalis depenen de l’ajuda humanitària, un material que, a més, els militants d’Al-Shabaab bloquegen i retenen als territoris que controlen.

Analistes com Jason Burke, de The Guardian, apunten que la terrible matança de dissabte pot portar els Estats Units a implicar-se més a Somàlia, després que el president Trump ja aprovés al març un canvi d’estratègia al país per donar més capacitat d’acció al seu exèrcit: els generals nord-americans tenen més llibertat per dur a terme atacs aeris contra objectius terroristes a Somàlia (Obama els obligava a consultar-ho amb Washington) i s’han relaxat les restriccions associades a les víctimes civils col·laterals. Paral·lelament, Trump ha retallat les partides d’ajuda humanitària i ha inclòs Somàlia en la llista d’estats terroristes amb l’entrada prohibida als EUA per als seus ciutadans.

El grup afiliat a Al-Qaida a Somàlia és responsable, entre altres atemptats, del del 2013 en uns grans magatzems de Nairobi (Kènia), en què van cosir a trets 65 persones, i del de la Universitat de Garissa, també a Kènia, on van matar també amb pistoles 150 persones. En els últims temps han utilitzat també sovint l’atac amb cotxe bomba contra objectius polítics i turístics a Somàlia, i contra les forces (sobretot kenianes) de la Unió Africana.