Somàlia escull el seu president més democràtic

BarcelonaMohamed Abdullahi és des d’ahir el nou president de Somàlia, un país fallit, en estat de guerra des del 1991. L’elecció és lluny encara de ser un acte democràtic però s’hi acosta. Abdullahi, conegut com a Farmajo, va haver de prendre possessió a l’aeroport de Mogadiscio, l’única instal·lació amb garanties de seguretat en una capital sota el toc de queda a causa de l’amenaça dels jihadistes d’Al-Shabaab. Per por d’aldarulls i accions terroristes, les autoritats van ordenar el tancament de l’espai aeri després que la vigília es llancessin projectils en la rodalia del palau presidencial, segons informa l’agència Efe.

Però, malgrat les restriccions, milers de ciutadans van sortir als carrers per celebrar l’arribada a bon port del procés electoral més representatiu que ha tingut el país des del 1967. Després, els cops d’estat, la guerra i la fam van enfonsar el país en una misèria social i política.

Abdullahi es va imposar pel doble de suports que el fins ara president, Hassan Sheikh Mohamud, que sortia com a favorit. “S’ha fet història, hem pres aquest camí cap a la democràcia, i ara vull felicitar Mohamed Abdullahi”, va afirmar Mohamud en el moment de reconèixer la seva derrota i evitar així una tercera volta. En qualsevol cas, la d’Abdullahi és una victòria inesperada perquè dels sis candidats és l’únic que no comptava amb el suport dels països veïns, claus per aconseguir la pacificació d’aquest país de la Banya d’Àfrica. “És una victòria per a Somàlia i els somalis”, va exclamar el president davant els parlamentaris, segons informa l’agència Reuters.

Abdullahi, nascut a la capital somali fa 54 anys, no és un desconegut en la política local. Entre el 2010 i el 2011 va ser primer ministre i els analistes en destaquen que és un tecnòcrata. Ara haurà de triar el seu primer ministre i, seguint amb la legislació somali, ho farà d’un grup tribal diferent del seu.

Delegats i clans

Els comicis que han acabat amb Abdullahi de president han sigut un procés llarg i complicat. A falta de sufragi universal, a mitjans de l’any passat es van triar 13.750 delegats provinents de les diverses tribus que hi ha al país, que, al seu torn, van votar els 275 diputats i 54 senadors que han acabat per triar el president entre els candidats.

Malgrat tot, la fórmula per constituir el Parlament suposa un enorme avanç perquè en les últimes eleccions, les del 2012, només van ser 135 els delegats tribals encarregats d’arrencar el procés. A més, el govern sortint havia al·legat problemes de seguretat per ajornar fins a cinc vegades l’elecció del nou president. La transició democràtica ha d’acabar l’any 2020, quan el país hauria d’estar preparat per poder celebrar uns comicis amb sufragi universal.

Al nou equip li esperen grans reptes per treure Somàlia de la cua de països menys desenvolupats i amb més denúncies per corrupció. Potser el factor de desestabilització clau és l’amenaça d’Al-Shabaab, una branca d’Al-Qaida que des del 2009 ataca tant dins com fora de les fronteres somalis. Abdullahi haurà de donar resposta a les demandes d’una població eminentment jove -tres quartes parts dels 12 milions d’habitants no superen els 30 anys- que no tenen expectatives laborals ni esperança d’aconseguir una vida digna i intentar estructurar un país al qual la fam i la guerra han obligat a viure de les aportacions internacionals.

Un president, en el punt de mira de Donald Trump

Almenys 16 dels candidats presidencials tenen dos passaports. Conegut com a Farmajo [la traducció fonètica de l’italià formaggio, reminiscències de l’excolònia], Abdullahi té la nacionalitat nord-americana i fins ara residia a la ciutat de Buffalo. Somàlia és un dels set estats sobre els quals pesa la prohibició d’entrada als EUA dictada per Donald Trump, i que la justícia ha congelat de moment.