Els soldats ucraïnesos juguen a videojocs de guerra mentre estan al front

Des del front d'UcraïnaEn una guerra de tancs, hi ha World of Tanks. En algun lloc dels centenars de quilòmetres de front de Ucraïna, segur que trobarem un soldat ucraïnès jugant al videojoc World of Tanks. Al front hi ha internet per satèl·lit i els soldats també tenen telèfons mòbils. La guerra suposa sovint llargues estones d’espera i d’avorriment, així que ¿per què no jugar a videojocs? Encara que pot semblar desconcertant jugar a un videojoc violent enmig de la guerra més brutal d'Europa des de la Segona Guerra Mundial, aquesta és la manera que els soldats tenen per desconnectar i suportar el drama que els envolta, encara que el videojoc és sovint una mena de recreació del que veuen amb els seus propis ulls en el seu dia a dia.

És difícil saber amb precisió quin nivell de popularitat té el videojoc World of Tanks al front, i en general a Ucraïna, donades les diferents plataformes que hi ha per jugar-hi: PC, Xbox, PlayStation, Nintendo i ordinadors Mac. Amb tot, The New York Times ha pogut comprovar en les seves visites al front que els soldats hi juguen sovint i en parlen.

El sergent Silver, que forma part d’una unitat d'artilleria ubicada prop de la ciutat oriental de Siversk, destaca que el videojoc era un passatemps per a molts abans de la guerra, i ara simplement hi han continuant jugant. D'altra banda, “és una mena d'addicció", comenta mentre torna d'un pati on un dron rus ha destruït un dels vehicles de la seva brigada.

Wargaming Group, l'empresa que va crear World of Tanks, té la meitat dels seus servidors a la regió russa, i la resta estan estesos als Estats Units, Europa, Austràlia i la Xina. Els dos jugadors de World of Tanks que més partides han guanyat en aquest videojoc entre el 2011 i el 2021 són precisament un rus, Kirill Ponomarev, i un ucraïnès, Dmytro Frishman. Tots dos van formar part del mateix equip en una ocasió al World of Tanks.

World of Tanks Blitz va augmentar el seu nombre d’usuaris a mitjans de desembre del 2021, amb més de 50.000 persones jugant simultàniament, segons SteamDB, un servei que fa un seguiment dels usuaris de videojocs que utilitzen l'aplicació Steam per jugar. Una setmana després que Rússia envaís Ucraïna, el febrer del 2022, la xifra va baixar a uns 31.000.

Frishman, de 27 anys, que dirigeix un club de joc a la ciutat de Khàrkiv, al nord-es d’Ucraïna, opina que probablement el videojoc va perdre popularitat perquè Wargaming Group era originària de Bielorússia i, per tant, era pro-russa. Després de la invasió d’Ucraïna l'any passat, Wargaming Group, que té la seu a Xipre des del 2011, va anunciar que tancaria les seves oficines a la capital bielorussa, Minsk, i transferiria les seves operacions a Xipre i a Rússia, mitjançant una filial.

Molt aviat, part de la clientela de Frishman eren soldats ferits que es recuperaven lluny del front i jugaven a videojocs violents com PUBG, Counter-Strike i, per descomptat, World of Tanks. "Era molt difícil per a mi entendre per què jugaven a aquests jocs", afirma l’home. "Després, però, em vaig adonar que els jocs els ajudaven a relaxar-se. Jugaven amb els seus amics".

Similituds de la guerra digital i real

A uns 190 quilòmetres del club de Frishman, als afores de la ciutat Bakhmut, a l’est d’Ucraïna, se sent el so de tancs i d’explosions digitals darrera d’uns arbres. Allà, ajupits, hi ha el Honey, un guàrdia fronterer convertit en soldat d'infanteria, i el seu company. Tots dos juguen a World of Tanks amb el telèfon mòbil. La seva unitat tot just ha acabat les maniobres després d’allunyar-se de la primera línia de foc. Quan se’ls pregunta què fan, apugen la vista i deixen els telèfons mòbils. Admeten que, encara que resulti increïble, alguns soldats juguen a World of Tanks quan estan molt a prop del front. ¿Quina similitud hi ha entre la guerra real i la digital?, els pregunto. Segons Honey, totes dues es basen en la feina en equip.

"Estic intentant fer servir les mateixes maniobres que a la vida real", comenta un altre militar ucraïnès, el tinent Vernyhora, mentre juga assegut a sobre d'un dels tancs T-72 de la seva unitat, que està camuflat a sota de diversos arbres. Va haver de deixar de jugar quan va perdre la contrasenya d’inici de sessió i, per tant, no va poder entrar al seu compte. També va perdre tots els tancs que havia desbloquejat al joc. Fer front a una unitat russa en la vida real va ser dur, però encara va ser “pitjor” el seu revés al videojoc, bromeja.

Gran part de l'estratègia de World of Tanks es basa a portar un tanc en un camp de batalla que sembla tret de la Segona Guerra Mundial. Els jugadors confien que la rapidesa, la força i l'armament dels seus tancs els farà superiors als dels seus rivals i, com en les batalles de veritat, poden fer servir el terreny per protegir i camuflar els seus vehicles blindats. Amb tot, fins i tot els més aficionats a aquest videojoc, com ara el Honey, admeten que a la vida real, i especialment a les trinxeres de l’est d’Ucraïna, s’han de preocupar d’una cosa més: de sobreviure. “Com més t’acostes al lloc dels bombardejos, menys ganes tens de jugar, encara que hi hagi internet”, confessa. Perquè la guerra real supera amb escreix la de la ficció.