La sol·licitud exprés d'Ucraïna per entrar a la UE revifa el debat amb els Balcans

Brussel·lesDurant les últimes setmanes són diverses les veus de la primera línia política europea que han afirmat, de diferents maneres, que Ucraïna és benvinguda a la família europea. Però el mateix president francès, Emmanuel Macron, reconeixia aquesta setmana des d'Estrasburg que l'entrada al club comunitari no és que pugui durar diversos anys, sinó que estem parlant de dècades. En plena invasió russa, a Kíiv li ha promès un procés d'adhesió accelerat que ha pres una significació política i geopolítica que va molt més enllà dels complicadíssims requisits tècnics i econòmics que suposa formar part de la Unió Europea i això té conseqüències immediates per a la zona dels Balcans Occidentals, on països com Albània, Macedònia del Nord o Sèrbia fa anys que no deixen d'esforçar-se per què se'ls obri definitivament la porta comunitària. Per això, la discussió d'aquest dilluns dels ministres d'Exteriors de la UE amb els seus homòlegs de la regió pren encara més força.

"Hem de pensar en la nostra relació amb els Balcans Occidentals i donar-los una clara perspectiva d'adhesió a la Unió Europea", deia també Macron dilluns en un discurs de tancament de la Conferència per al Futur d'Europa en què també va parlar de la necessitat de celebrar una cimera amb la regió per abordar-ho. La Unió Europea és conscient que el tracte preferencial que està rebent Ucraïna pot generar malestar en països que fa més d'una dècada que esperen pacients i compleixen reformes sense acabar-ho d'aconseguir, i es tracta d'una regió especialment sensible a la influència russa, que es nota per exemple en països com Sèrbia, que no s'ha alineat amb les sancions occidentals contra Putin.

L'agressió russa a Ucraïna ha convertit l'assumpte en "estratègic", admetia una font diplomàtica que ho qualificava de tema "d'importància creixent" en l'agenda europea. Segons una font comunitària, no hi ha una relació directa entre el procés d'adhesió d'Ucraïna i el de Macedònia del Nord, que fins i tot es va canviar el nom per poder entrar a la Unió Europea. Aquesta mateixa font assegura que l'objectiu de la reunió d'aquest dilluns serà abordar l'alineament de la regió amb les sancions occidentals contra Rússia, però el debat sobre la perspectiva europea de la regió ara que el tauler global està movent-se també amb la petició d'entrada a l'OTAN de Finlàndia i Suècia.

Ucraïna va demanar l'adhesió exprés a la Unió Europea poc després que comencés la invasió i també s'hi va afegir Moldàvia. Les institucions europees, sobretot la Comissió, van respondre favorablement, però tot plegat es va aigualir ràpidament perquè no hi ha consens polític ni tampoc és materialment possible donar via d'entrada ràpida a un país que està destruït i que ha d'adaptar tota la seva legislació a la de la Unió Europea. D'aquí que Macron proposés també la creació d'una nova organització europea política, que pugui donar cabuda a Ucraïna i Moldàvia i també incloure els països dels Balcans que també tenen una perspectiva europea, però que no estan tan avançats en l'adhesió com Albània o Macedònia del Nord. Al cap i a la fi, es tracta de reforçar el bloc europeu davant l'amenaça russa.