Una societat dividida per la creixent desconfiança en a la policia

Barcelona“La majoria dels dies no sentim el vostre suport. No fem d’aquest dia la majoria dels dies”, implorava ahir el cap de policia de Dallas, David Brown. Aquest oficial afroamericà, que acabava de perdre cinc dels seus homes -un d’ells, agent de trànsit- en una operació premeditada contra ells, va demanar en roda de premsa “posar fi a la divisió entre la policia i la ciutadania”, cada cop més evident als Estats Units. El degoteig de casos d’abús policial i de morts de ciutadans negres a mans de la policia -molts d’ells menors, i molts, desarmats- ha obert la ferida de la desconfiança social cap a les forces de l’ordre, sobretot des de la comunitat negra i especialment des de les protestes del 2014 a Ferguson (Missouri) per la mort del jove negre de 17 anys Michael Brown, que anava desarmat.

Un de cada tres morts és negre

El moviment Black Lives Matter [Les vides dels negres importen] ha anat creixent des de llavors, alhora que les morts d’afroamericans a mans de la policia no s’ha aturat. Ben al contrari. El 2015, 1.146 persones van morir a mans de la policia, i prop del 30% eren negres, quan aquesta comunitat representa només el 13% de la població. El 15% de les morts, de fet, van ser de negres d’entre 15 i 34 anys, un grup que representa el 2% de la població i que té cinc cops més possibilitats de morir a mans de la policia que els blancs de la mateixa edat, segons un estudi estadístic del diari The Guardian.

En els primers sis mesos del 2016, a més, les morts en tirotejos de la policia ja han crescut un 6% respecte al mateix període del 2015, i els negres segueixen sent-ne víctimes en una proporció 2,5 vegades superior als blancs, segons una recerca del Washington Post. Aquest estudi constata, a més, que el que també ha crescut són les morts d’aquest tipus gravades en vídeo amb el mòbil i distribuïdes per les xarxes socials, com els últims dos casos que han encès la ira ciutadana, a Louisiana i Minnesota. L’ús de les xarxes socials ha donat força a les protestes i ha generat el que alguns analistes dels EUA han batejat com un “moviment post-mil·lenialista pels drets civils”.

També a les xarxes socials van aparèixer ahir algunes crides a “matar policies blancs”, això sí, totalment desacreditades pels representants de la comunitat afroamericana. “Neguem i ens oposem a qualsevol declaració que parli de disparar a policies i, de forma totalment clara i sense reserves, creiem que el que ha passat a Dallas està per sota dels estàndards de l’ésser humà”, va dir ahir el congressista de Texas Al Green en nom del Black Caucus (grup de congressistes negres). També la fiscal general dels EUA, l’afroamericana Loretta Lynch, va fer una crida a la calma tot i que entén, va dir, “els sentiments de desemparament, incertesa i temor” que poden comportar successos com els de l’última setmana. “Però la resposta no pot ser mai la violència”, va remarcar.

“Hem de tornar a unir-nos com a país”, va dir també l’alcalde de Dallas, Mike Rawling, que va assegurar, a més, que la policia de la seva ciutat era “la que té el nombre més baix de morts en tirotejos policials de totes les grans ciutats del país”. L’estat de Texas, però, és el segon amb més morts a mans de la policia -després de Califòrnia-, amb Houston com la segona ciutat del rànquing urbà després de Los Angeles.

Després del tiroteig a Dallas, els departaments de policia de les grans ciutats nord-americanes es van posar en alerta i, per començar, van fixar l’obligació dels agents de sortir sempre en parella. “No ens militaritzarem, però posarem la seguretat dels agents per davant de tot”, va dir també Brown. Però com defensa Delores Jones-Brown, de la Universitat John Jay, aquesta mentalitat policial creixent, que prioritza la seguretat dels agents i que ha desembocat en una política de “dispara primer i pregunta després”, és un dels factors que precisament ha portat les coses fins on són ara.

Un altre debat que va reobrir el cas de Dallas va ser el de les armes. Tant Al Green com el president Barack Obama el van tornar a posar sobre la taula: el tirador abatut disparava un rifle d’assalt.