La societat civil es vol fer sentir en un Biarritz blindat

VitòriaLa contracimera s’obre pas, no sense grans obstacles mediàtics, per mostrar que, més enllà del G-7, un altre món és possible. El País Basc -a banda i banda de la frontera administrativa- viu aquests dies una dualitat de models polítics i ideològics contraposats. A Biarritz, la ciutat francesa escollida pel president Macron per a la reunió dels mandataris dels països més poderosos, gairebé ni es pot caminar per l’aclaparadora presència policial. Més de 13.000 policies i gendarmes vetllen per la seguretat de l’elit mundial, mentre els seus habitants es queixen, indignats, de la manca de llibertat de moviment, i els turistes fugen espaordits d’aquesta localitat eminentment turística, i més a l’agost.

Aquesta imatge oficial contrasta amb la que es percep uns 30 km al sud, en territori espanyol, on té lloc l’acte alternatiu. A banda i banda de la frontera, a Irun i a Hendaia, centenars de tendes de campanya projecten la imatge contrària a l’statu quo internacional. Malgrat això, el contundent desplegament policial també és present en aquesta zona: hi ha prop de 7.000 efectius, dels quals 4.000 són ertzaines, cosa que suposa la meitat de la plantilla. La frontera ha estat aquests dies pràcticament tancada i això ha provocat cues quilomètriques. Cal tenir en compte que per la frontera del municipi de Biriatu, durant època d’operació tornada, hi circulen uns 800.000 vehicles.

Videoconferència de Rovira

Mentrestant, la contracimera avança. Més de cent organitzacions, entre les quals ONG internacionals, sindicats i partits polítics progressistes -entre d’altres, Podem, ERC i EH Bildu- s’han agrupat en les plataformes G7 EZ! i Alternatives G7 per convertir la contracimera a banda i banda del riu Bidasoa en “un espai popular, reivindicatiu, familiar i de lliure moviment”. Un espai, segons l’organització, per al debat sobre el capitalisme i l’enorme poder de les multinacionals, la destrucció planetària, el patriarcat, el respecte a la diversitat i la llibertat dels pobles, el dèficit de democràcia, la solidaritat internacional o l’abolició de les fronteres.

Ahir a la tarda es va celebrar a Irun una taula rodona sobre el futur de les nacions sense estat en què van participar, entre d’altres, Arnaldo Otegi, coordinador d’EH Bildu, i Marta Rovira, secretària general d’ERC, que va intervenir per videoconferència des de Suïssa. Rovira va assenyalar que l’estat espanyol “no ofereix un projecte per a Catalunya” i va denunciar que l’independentisme “no està en igualtat d’oportunitats”. Es va mostrar a favor d’una República Catalana independent i va posar èmfasi en la necessitat que es basi en “la justícia social”. Per la seva banda, Otegi va tornar a solidaritzar-se amb Catalunya i els presos catalans i va destacar que Euskadi també “té un full de ruta per al futur”: “Tenim un projecte de canvi tant social com nacional”.

Avui està previst el punt culminant de la contracimera amb una manifestació, a les 11 del matí, que ha d’unir Hendaia amb Irun. Els organitzadors esperen l’assistència pacífica de milers de persones. I, a més de trenta quilòmetres, el G-7 en un Biarritz totalment blindat.