La futura Comissió Europea s'entrebanca amb la paritat de gènere

Brussel·lesLa futura presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va ser escollida pel càrrec entre recels per no haver estat una de les candidates oficials, unes crítiques que va intentar pal·liar amb promeses com ara la de constituir la primera Comissió Europea paritària. Però complir amb aquest primer anunci se li ha complicat a última hora. L'Eurocambra va tombar tres dels candidats a comissaris que Von der Leyen va proposar després que cada estat membre li enviés els seus candidats, cosa que ha alentit el relleu de la Comissió Juncker. De les tres candidatures tombades pel Parlament Europeu, dues eren dones i dos dels països van proposar homes com a segones opcions, l'últim país que faltava ha posat aquest dimecres sobre la taula de Von der Leyen dues opcions, una de cada gènere, finalment ha escollit una dona i, per tant, la futura Comissió comptarà amb 12 dones i 15 homes, un 44% de dones.

Von der Leyen, que compta amb el suport principalment de populars, socialistes i liberals a l'Eurocambra, doncs, està trobant entrabancs per complir amb la seva primera proposta. El grup socialista encapçalat per l'espanyola Irtaxe García ja havia amenaçat amb votar en contra del conjunt del futur equip de comissaris si no s'aconseguia com a mínim una dona més. García ha dit que la paritat de gènere "és una condició evident per poder donar suport a la futura Comissió Europea".

La Comissió Europea es vota en el seu conjunt al ple del Parlament Europeu inicialment previst per a finals d'aquest novembre. Que els socialistes hi votessin en contra, implicaria també votar en contra d'un equip que compta amb nou comissaris socialistes, un dels quals és Frans Timmermans amb una vicepresidència potent que promet un New Green Deal però també amb l'equilibri de poders pactat entre els líders europeus que va acabar col·locant Josep Borrell al capdavant de la diplomàcia europea i amb David Maria Sassoli a la presidència de l'Eurocambra.

Els tres candidats que han fet desequilibrar els càlculs de Von der Leyen són els de Hongria, França i Romania. Les propostes dels dos països de l'est no van passar el primer filtre, el de la comissió d'Afers Legals i Jurídics que en va analitzar possibles conflictes d'interessos. Els eurodiputats van retornar les candidatures de Rovana Plumb, exministra d'Assumptes Europeus de Romania, del partit socialdemòcrata, que va ocultar dos préstecs que pugen a prop d'un milió d'euros; i de László Trócsányi, ministre de Justícia de l'executiu del xenòfob Viktor Orbán. A més, en el segon filtre, l'examen oral davant els eurodiputats, van tombar Sylvie Goulard, l'exministra de Defensa de Macron, en una reacció més aviat de venjança política perquè Macron va ser qui va torpedejar el sistema de candidats oficials que defensava l'Eurocambra per escollir la presidència de la Comissió Europea.

Després d'aquest revés, Hongria va presentar l'ambaixador davant la UE, Olivér Várhelyi, i França l'exministre d'Economia i president d'Atos, Thierry Breton, un candidat que ja ha aixecat també dubtes pels potencials conflictes d'interessos que li pot suposar el fet de ser el president d'una multinacional del sector tecnològic. De Romania, doncs, depenia no incomplir la promesa. El govern socialdemòcrata de Bucarest va caure durant el procés. El nou govern conservador que ha sortit de les urnes a Bucarest ha presentat aquest dimecres dues opcions, els eurodiputats Adina Iona i Siegfried Muresan. Von der Leyen ha escollit finalment l'eurodiputada popular i així la futura Comissió quedaria constituïda amb 12 dones i 15 homes, fregant el pal.