BerlínEl parlament federal d'Alemanya, el Bundestag, pot tenir un mínim de 598 escons. El que es formarà d'acord amb els resultats electorals de diumenge serà, d'entrada, de 735: 26 diputats més que el 2017. Una xifra rècord per a unes eleccions que s'interpreten com una possibilitat de canvi a Alemanya. El país no té experiència en tripartits a nivell federal i els conservadors (CDU/CSU), que han governat 16 anys amb Angela Merkel en una posició confortable, passen, en principi, a l'oposició. Els socialdemòcrates que estaven sota mínims a regionals i federals han revifat, i el seu candidat, Olaf Scholz, ja ha proposat aquest dilluns un possible nou rumb: l'anomenada coalició semàfor, formada pels socialdemòcrates, els Verds i els liberals de l'FDP.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Pendents d'acabar de recomptar els vots per correu, que també han marcat rècords amb un 38,5%, els socialdemòcrates continuen al davant amb el 25,7% (+5,2 respecte al 2017), seguits amb un 24,1% per la CDU/CSU (el partit que més recula, -8,9) i pels Verds amb un 14,8%, formació que més vots ha guanyat respecte al 2017 (+5,8), però no prou per formar una coalició socialdemòcrata-ecologista, la preferida de Scholz i la candidata ecologista, Annalena Baerbock. Al possible joc de coalicions hi entra obligatòriament un tercer partit, els liberals (FDP), que amb l'11,5% dels vots aconsegueixen incrementar mig punt el seu formatget electoral. El seu rol serà clau.
De moment, sembla que els socialdemòcrates tenen les de guanyar. I és que després de dues dècades de derrotes, Scholz pot reivindicar ara que els alemanys li han donat a ell la confiança per formar govern. Així ho ha argumentat aquest dilluns: "Els votants han parlat amb claredat. Han reforçat els tres partits [tant el seu com els Verds i els liberals] i per tant tenim un mandat molt clar perquè entre els tres construïm el pròxim govern". Per tant, Scholz s'ha afanyat a flirtejar amb Verds i liberals i ja ha creat aquest dilluns un equip de sis persones per engegar les negociacions de cara a la coalició semàfor. En canvi, el candidat conservador, Armin Laschet, ha dit que si bé renuncia a intentar formar govern, està “disposat a entrar en negociacions amb els Verds i els liberals per a una coalició Jamaica“. El president del partit germà, la CSU, i de la regió de Baviera, Markus Söder, dona suport a la seva posició.
Però Scholz no se'n pot refiar gaire, ja que la llei alemanya no deixa lloc a dubtes: serà canceller la persona que tingui més diputats al seu favor, no qui hagi obtingut més vots. De fet, no seria el primer cop que un canceller alemany no ve del partit més votat en les eleccions.
Els votants més joves, verds o liberals
Mentrestant, aquest dilluns Baerbock insistia que el seu partit vol “un canvi a Alemanya, una renovació". Al seu costat, el colíder ecologista Robert Habeck ha admès que els principals esculls per posar-se d'acord amb l'FDP són els àmbits d'impostos (els liberals volen reduir impostos i combinar inversions privades i públiques, mentre que els Verds aposten per fórmules que gravin les rendes més altes) i polítiques socials (els liberals van ser dels opositors a la introducció del salari mínim interprofessional i, un cop instaurat, s'oposen a incrementar-lo per evitar distorsions en la competitivitat del mercat).
Però és cert que la proximitat en temes socials i ecològics la tenen molt més amb l'SPD que no pas amb la CDU/CSU, si bé a nivell regional funcionen a Baden-Württemberg (els Verds governen amb la CDU). Laschet s'oposa a augmentar el salari mínim interprofessional, que ara és de 10,6 euros/hora, mentre que una de les banderes de la campanya d'ecologistes i socialdemòcrates ha estat pujar-lo a 12 euros. Habeck i Baerbock no han volgut revelar qui dels dos podria ser el vicecanceller o vicecancellera. “Alemanya, encara dormiu? Va, que podem crear alguna cosa nova! Ens ho hem de mirar així“, amb aquestes paraules concloïa la compareixença de premsa Habeck, que molts ja coincideixen a apuntar com a nou candidat a canceller amb opcions reals d'èxit d'aquí a quatre anys.
El vot dels joves
D’altra banda, dels 60,4 milions de ciutadans alemanys amb dret a vot, uns tres milions van votar diumenge per primer cop i ho van fer principalment per al clima i per a la digitalització, és a dir, o Verds o FDP. Però la franja d'edat predominant és la de 60-69 anys, que ha preferit votar l'experiència de govern i estabilitat del socialdemòcrata Scholz.
Alemanya és un país majoritàriament de tarannà conservador, amant de les estructures estables i on la reforma més que com un repte es veu sovint com una amenaça. Als darrers comicis federals, el 2017, l'intent de crear una coalició Jamaica, liderada pels conservadors amb Verds i liberals, va fracassar durant les negociacions perquè l'FDP no va veure la manera d'encaixar interessos. Com indiquen fonts del partit, "la CDU/CSU és un partit que impedeix tota reforma“. Amb cap partit arribant al 30% dels vots s'espera ara que totes les parts negociadores siguin més flexibles i tinguin capacitat de compromís. Fins que no es posin d'acord, però, la cancellera Angela Merkel, que ha estat 16 anys al càrrec i el deixa per voluntat pròpia, haurà de continuar en funcions. Experts com el professor de la UPF Klaus-Jürgen Nagel ja adverteixen que "segurament la veurem fent el discurs de Cap d'Any".
La ultradreta AfD perd vots, però es presenta com un partit estable i dominant a l'est
Amb poca harmonia va comparèixer davant la premsa a Berlín el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) l'endemà de les eleccions federals. La tensió entre el seu portaveu, Jörg Meuthen, i el duo que encapçalava la llista electoral, Alice Weidel i Tino Chrupalla, es notava. Tenen el suport de l'ala més d'extrema dreta dins del partit, però no de Meuthen. “Hem perdut gairebé el 20% dels vots“, afirmava el portaveu. “Vam fer campanya dient que som valents per dir la veritat i això és el que fem. No hem aconseguit convèncer nous votants“, concloïa.
Han obtingut el 10,3% dels vots totals (-2,3 respecte al 2017), 83 escons. Han perdut 900.000 vots, que segons les enquestes han anat cap als Verds i l'SPD. Si es pinta el mapa d'Alemanya, el blau, color de l'AfD, acoloreix el sud-est, a l'oest del país no superen el 10% enlloc, i a l'est hi ha dues regions on són primera força amb més del 20%: Saxònia, per segon cop, i Turíngia, per primer cop. També en aquestes circumscripcions han sigut menys els votants que han triat el partit protesta en un moment en què el coronavirus ha sigut el seu principal argument per guanyar-ne de nous. Els resultats mostren que han triomfat sobretot entre votants cada cop més estables que han fidelitzat amb el partit. Igual que ha passat en els resultats de conjunt, la pèrdua de vots dels conservadors CDU/CSU ha beneficiat altres partits, com l'SPD i l'AfD, en aquestes regions orientals. La CDU/CSU a Saxònia només s'ha endut 16 districtes electorals, resultat que no obtenien des del 1990.
L'Esquerra, un dels perdedors de les eleccions, entra al Bundestag tot i no assolir el llindar del 5%
Quan al febrer el partit L'Esquerra va presentar les dues noves líders, Janine Wissler i Susanne Hennig-Wellsow, semblava que aquest grup amb arrels a l'est, i per a la majoria de l'opinió pública encara amb l'etiqueta de ser l'hereu del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED), tenia opcions d'aires nous. Set mesos després, l'endemà dels comicis federals, el 4,9% a les urnes (-4,3 respecte al 2017) “és molt més que un ull de vellut“. Així ho descrivia Wissler, que juntament amb el veterà Dietmar Bartsch, al Bundestag des de fa 16 anys, encapçalava la llista.
La cúpula del partit ha valorat la bufetada amb la necessitat de “reinventar-se de veritat“ i parla ja d'“una última oportunitat“ per aconseguir-ho. Un milió de votants de l'Esquerra, generalment fidels al partit, han votat l'SPD i els Verds. Hauria estat per evitar que la CDU/CSU es convertís en la força més votada i per reforçar un SPD que ha fet campanya amb arguments realment socialdemòcrates, com incrementar a 12 euros/hora el salari mínim interprofessional (a 13 prometia L'Esquerra) i que presentava més unitat davant temes essencials (migració, clima).
L'Esquerra és vist per a molts com un grup massa ideològic incapaç d'arribar a governar. Ha aconseguit 39 diputats amb un 4,9% (en lloc del 5%) gràcies al sistema dual de vots, que li ha donat mandats directes. Ara bé, aquests directes són històrics de L'Esquerra, un vot en part nostàlgic de generacions que es fan grans. El contrari de la renovació que es busca.