L’eurodiputada i copresidenta dels Verds/ALE demana al nou president de l’Eurocambra, David Sassoli, que ajudi a "restaurar els seus drets parlamentaris".
Ska Keller recorda que no s’ha pogut asseure a l’Eurocambra "per raons alienes a la seva voluntat". El grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea ha quedat constituït amb 74 eurodiputats, perquè no compta l’escó de Junqueras. Això els deixa només amb un escó per sobre dels 73 que té Identitat i Democràcia (ID) de Le Pen i Salvini.
L’Eurocambra acata i nomena Sassoli president
Conservadors i liberals no presenten candidatura d'acord amb les negociacions dels Vint-i-vuit
03/07/2019
4 min
Estrasburg“Aquest és un Parlament lliure i autònom”. Així ha obert la sessió de l’Eurocambra qui des d’aquest dimecres ja n’és l'expresident, Antonio Tajani. Una reivindicació i justificació al mateix temps, perquè el Parlament Europeu ha acatat el preacord que li va arribar de les negociacions dels vint-i-vuit caps d’estat i de govern i ha escollit, sense sorpreses, el socialista David-Maria Sassoli com a trentè president de l’Eurocambra. D’acord amb el que van pactar els líders, ni conservadors ni liberals van presentar candidatura, de manera que se li deixava via lliure i es complien amb els equilibris de poders que suposen les eleccions dels altres principals càrrecs de la Unió Europea.
Basant-se en aquests equilibris, Sassoli, italià de 63 anys i periodista de formació, serà president de l’Eurocambra fins a principis del 2022, moment en què s’haurà arribat a l’equador de la legislatura i serà rellevat per un eurodiputat popular. Però el xoc entre Parlament i Consell Europeu es fa més que evident. L’Eurocambra no ha rebut positivament el paquet de càrrecs que van acordar els líders perquè ignorava les seves reclamacions.
Els Vint-i-vuit van decidir donar la Comissió Europea a la ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen; el Consell Europeu al primer ministre belga en funcions, Charles Michel; el Banc Central Europeu a la directora de l’FMI, Christine Lagarde, i la diplomàcia europea al ministre Josep Borrell. Cap d'ells és un dels candidats oficials, els coneguts com a 'spitzenkandidaten', un sistema que tenia l’objectiu de fer més directa i transparent l’elecció dels càrrecs i pel qual cada família escollia un postulant a presidir la Comissió. Però no s'ha respectat. Han estat escollits a porta tancada fruit de negociacions entre líders.
D’aquí que fins i tot els socialistes manifestessin la seva “decepció” amb la proposta. Hi ha decepció fins i tot entre els eurodiputats populars, perquè no és el seu candidat qui ocuparà la presidència de la Comissió Europea, sinó que ho farà una conservadora alemanya aliada d’Angela Merkel.
De fet, Von der Leyen s'ha reunit aquest dimecres amb populars i liberals al Parlament d’Estrasburg com a primer gest cap a una Eurocambra ressentida que ha de ratificar el seu nomenament el pròxim ple de la segona quinzena de juliol. S’ha de ratificar per majoria absoluta del conjunt d’eurodiputats i el malestar entre el grup socialista pot posar-li difícil l’aritmètica.
Fonts del grup parlamentari admeten el seu malestar, però descarten que els membres espanyols o portuguesos tombin la candidatura perquè el president espanyol Pedro Sánchez i el seu homòleg portuguès, António Costa, han sigut els responsables de la negociació. Tot i això, no descarten que hi hagi altres formacions (per exemple, la dels socialdemòcrates alemanys) que hi votin en contra. També per això ahir Von der Leyen es va comprometre davant els eurodiputats populars a sistematitzar el procés dels 'spitzenkandidaten' de cara a la propera legislatura. Una promesa que ha fet asseguda al costat de Manfred Weber, que era el candidat oficial de la família conservadora i que s’ha quedat sense cap càrrec de rellevància.
Però la primera oportunitat de demostrar el malestar de l’Eurocambra amb aquest sistema de decisions i de reivindicar la seva independència era aquest dimecres i no s'ha aprofitat. Sassoli ha sigut escollit en segona volta amb una majoria absoluta de 345 vots del total de 667 vots vàlids que hi ha hagut a l’hemicicle. A la primera, la seva candidatura havia estat rebutjada per set vots i, principalment, per més abstencions. En un discurs pla, ha reivindicat la justícia social, el feminisme i la igualtat i també s'ha compromès a “dialogar” amb tothom quan ha sigut preguntat per l’independentisme.
Els que sí que havien presentat candidatura més enllà de les negociacions dels líders van ser Jan Zahradil, dels Conservadors Reformistes (CRE); Ska Keller, dels Verds, i l’espanyola Sira Rego, de l’Esquerra Unitària. Aquests tres candidats han estat crítics. “No podem acceptar que la presidència d’aquesta casa es tracti com un element més de la negociació, aquest no és el senyal que hem d’enviar als ciutadans”, ha etzibat la candidata del grup ecologista. Rego ha anat encara més enllà i ha demanat directament que s’impugni el procés.
“Presentem aquesta candidatura des del convenciment que, mentre alguns grups i governs de la UE han mercadejat amb les cadires, la vida fora continua i el futur de milions de persones depèn de les decisions que prenem en aquest Parlament”, ha sentenciat. El txec Zahradil s'ha reivindicat com l’únic candidat que no prové d’un país de l’Eurozona i que és de l’Est.
Finalment el Parlament torna a ser per a un italià i tots els grans països de la UE es fan amb algun dels grans càrrecs, sent França i Alemanya els més beneficiats. Després del primer acatament, però, Von der Leyen ja ha començat a treballar per garantir que no és la primera presidenta de la Comissió que no passa el filtre.
Amb l'elecció de Sassoli, a més, els principals càrrecs de la UE queden repartits exactament entre els grans estats de la UE i en queda un per a un estat petit:
- Comissió Europea: Ursula Von Der Leyen, Alemanya
- Banc Central Europeu: Christine Lagarde, França
- Consell Europeu: Charles Michel, Bèlgica
- Alt representant: Josep Borrell, Espanya
- Parlament Europeu: David Sassoli, Itàlia
