Com sobreviure a la quarantena del coronavirus i no morir d'avorriment en l'intent

PequínR

umors, consells sanitaris, vídeos divertits, tafaneries, crítiques, compres i moltes converses amb amics han viatjat per les xarxes socials a la Xina durant les més de tres setmanes que dura la llarga quarantena que manté el país enclaustrat a casa. Per als xinesos el mòbil és gairebé una extensió de les mans i en la situació de crisi actual el fil que manté unida la gent.

No pots sobreviure sense Wechat a la Xina. Totes les comunicacions, privades i professionals, circulen per aquesta versàtil aplicació. No és l’única opció, ja que la xarxa xinesa té milions d’apps per divertir-te, teletreballar, estudiar i, per descomptat, comprar… I la més nova: “Detector de contacte proper”, que avisa de persones que han estat en contacte amb infectats.

El govern municipal t’acostuma a dir bon dia amb els seus advertiments i noves regulacions. S’agraeixen els que t’avisen que nevarà i a hores d’ara es troben a faltar els que alerten dels col·lapses de trànsit. Els missatges que van començar al principi de la crisi com a consells –evitar saludar encaixant la mà– es van convertir en obligacions –portar mascareta fora de casa– i ja ens hem enfilat al graó dels delictes: ho és saltar-se la quarantena.

Didi, l’Uber xinès, t’envia missatges, gairebé afectuosos, en què t’aconsella no llançar-te als carrers alegrement i et recomana utilitzar-lo només si és molt necessari. Però això sí, et comunica les mesures extra que han adoptat en els seus vehicles per ventilar, desinfectar i sotmetre a controls de temperatura el conductor. Però més que tranquil·litzar-te, l’efecte és dissuasori.

Els restaurants que van obrint et tempten a través del mòbil amb les seves ofertes per portar a casa, però en comptes d’enviar les fotos habituals dels plats del dia, mostren imatges del personal amb mascareta i guants perquè confiïs en la seva higiene. China Mobile et saluda amb un missatge clar: “Quedeu-vos a casa vostra tant com sigui possible, renteu-vos les mans sovint i ventileu la casa”. I tot seguit et recorda que t’ajuda a seguir amb la teva vida i “fer negocis” sense sortir de casa.

Mems i soroll

Amb el bombardeig diari de missatges és difícil oblidar en algun moment que vius enmig d’una epidèmia. I després arriba el soroll en forma de missatges compartits amb nous rumors del brot, cures miraculoses de medicina xinesa, molta autoajuda, vídeos de suport a Wuhan… i afortunadament els mems sobre què fer a casa per matar el temps.

Però si alguna cosa es recordarà en aquesta crisi és com les xarxes socials han servit de baròmetre per mesurar el descontentament. La reacció a la mort del metge Li Wenliang, que va advertir de l’epidèmia i per això va ser perseguit per la policia, va ressonar com un autèntic terratrèmol. Internet es va omplir de missatges de ràbia i tristesa per la mort de Li, i de crítiques a la falta de transparència. El perillós hashtag #volemllibertatd’expressió va ser trending topic.

I les xarxes socials, que van viure uns dies de llibertat –en què es van veure vídeos de metges reivindicatius i ciutadans criticant la falta de mitjans als hospitals de Wuhan–, han tornat a ser censurades. És una tàctica del govern xinès: deixa parlar per comprovar què preocupa la gent i després tancar l’aixeta.

La censura accentua la imaginació i els internautes intenten eludir-la amb jocs de paraules. Per exemple, per evitar que s’esborrin els missatges crítics amb Xi Jinping per haver estat desaparegut durant la crisi, es va evitar el seu nom i es va substituir per Trump. “Renyar Trump” o “per què encara no ha aparegut Trump?” va acabar sent tendència. També al final ha estat censurada l’expressió “jade verd”, que en caràcters xinesos es pot interpretar com a “Xi mort”.