Els sobiranistes quebequesos acaricien el retorn al poder
Els sobiranistes quebequesos poden recuperar el poder després de gairebé una dècada d'hegemonia dels federalistes liberals. Els analistes ho atribueixen més als errors del govern que al seu projecte.
BARCELONA.Els quebequesos escullen avui els diputats del Parlament regional i el nou primer ministre. Després de gairebé una dècada de govern dels federalistes liberals, els sobiranistes del Partit Quebequès són els favorits en els sondejos. El primer ministre, Jean Charest, té una impopularitat rècord (70% d'insatisfets) després d'haver gestionat amb mà de ferro la revolta estudiantil de la primavera i amb diversos escàndols de corrupció a l'esquena.
"Els liberals han comès grans errors, que ara el Partit Quebequès pot capitalitzar", explica a l'ARA Alain-G. Gagnon, professor de ciència política de la Universitat del Quebec a Mont-real. "El Partit Liberal s'ha escorat a la dreta i ha perdut la centralitat política, cosa que l'ha allunyat de la seva base històrica", afegeix. El PQ (que va sortir molt malparat de les eleccions federals de fa quatre mesos al Parlament d'Ottawa) té el suport dels sindicats, però pot acusar el poc carisma de la seva dirigent, Pauline Marois. Tot i això, si els sondejos es confirmen, aquesta veterana es podria convertir en la primera dona que encapçala el govern quebequès.
Des del 1970 el Partit Liberal (federalista i de centredreta) i el Partit Quebequès (independentista i de centreesquerra) s'han alternat en el poder. El sistema electoral -d'arrel britànica- de designació uninominal amplifica les majories. Però com a tot arreu, la crisi provoca al Quebec una fragmentació del panorama polític. La gran mobilització estudiantil que va esclatar al febrer contra l'increment del 75% de les taxes universitàries imposat pel govern Charest (que va reaccionar amb una llei que restringia el dret a manifestació) ha obert la porta a noves sensibilitats polítiques, que es tradueixen en tres nous partits amb opcions d'entrar al Parlament.
També hi han contribuït els casos de corrupció en les infrastructures i la política del govern de dilatar la feina de la comissió parlamentària creada per investigar-los.
Dissidents del Partit Quebequès van constituir l'any passat Opció Nacional, per denunciar que el partit havia abandonat la via de la independència (després que en el referèndum del 1995 el sí perdés per 50.000 vots, ara Marois diu que no convocarà una altra consulta fins que la majoria social estigui assegurada). A l'esquerra, el moviment Quebec Solidari, format també per péquistes (membres del PQ) decebuts, pot treure rèdit a les urnes al seu suport a les reivindicacions estudiantils.
Fragmentació política
Per la dreta, el PQ ha perdut François Legault i la Coalició per al Futur del Quebec, que consideren que la independència abocaria la província a l'abisme econòmic, i que segons alguns sondejos podrien quedar en segon lloc en els comicis. "Però a qui més afecta la fragmentació és al Partit Liberal", argumenta el politòleg. "Ara molts dels seus electors creuen en el partit de Legault".
Les protestes, la corrupció i el debat sobre l'energia (el Quebec defensa l'ús d'energies netes davant dels projectes industrialitzadors del govern central) han eclipsat en la campanya el debat sobre la independència. "Ara la prioritat és fer net al Quebec -explica el politòleg- encara que això no vol dir que no hi hagi nous xocs amb Ottawa".
