Snowden, l’home que va revelar els secrets dels EUA, es despulla

WashingtonDestapar secrets d’estat és dur, però destapar-se un mateix en un llibre de memòries pot arribar a ser-ho encara més. Edward Snowden, exespia dels Estats Units i autor, el 2013, d’una de les filtracions de secrets d’estat més gran de la història, ha intentat fer-ho en el llibre autobiogràfic Vigilància permanent, que va sortir a la venda dimarts a tot el món. “La decisió de presentar proves d’irregularitats del govern [dels Estats Units] va ser més fàcil que la decisió d’ara d’explicar la meva vida aquí”, diu Snowden en el pròleg del seu llibre.

I és que, esclar, aquestes no són unes memòries qualssevol. Són les memòries de l’exespia que va parlar per denunciar males pràctiques de l’administració nord-americana. Són les memòries de la persona que va estar durant temps enregistrant trucades telefòniques, escoltant converses de líders estrangers i nacionals, agrupant dades de l’activitat a internet, i després ho va explicar. Són les memòries, doncs, de l’home que va filtrar documents sobre els programes de vigilància del govern dels EUA a escala mundial i que, per aquest motiu, va ser considerat un traïdor per l’administració Obama, que el va acusar de violar la llei d’espionatge. Des de llavors, i sense passaport nord-americà, Snowden ha estat vivint, refugiat, a Moscou.

“Història d’un jove prodigi”

Vigliància permanent és un relat fascinant, curiós i interessant. “La història d’un jove prodigi que amb 21 anys es va allistar a l’exèrcit i va estar a punt d’entrar a les forces especials, a qui amb 22 anys la NSA li va concedir accés a informació classificada, que amb 24 va ser reclutat per la CIA i va fer d’espia a Viena, i que amb 29, i escandalitzat per l’ús que l’estat feia de la nostra informació més íntima, va decidir capgirar la seva vida per mostrar la veritat al món”, diu al llibre, que ja ha provocat el rebuig del govern nord-americà. La Casa Blanca ha demandat Snowden perquè considera que l’exespia ha trencat els seus compromisos de no divulgació i que pretén guanyar diners amb aquesta publicació.

Nascut el 1983 a Carolina del Nord, Snowden es va criar en una família estretament relacionada amb les diferents branques de les forces de seguretat nord-americanes: el seu avi va treballar a l’FBI, el seu pare a la guàrdia costanera i la seva mare a l’Agència de Seguretat Nacional (NSA). Recorda que de petit ja va començar a hackejar coses: la primera, l’hora de tots els rellotges de casa seva per poder quedar-se despert fins més tard el dia que feia 6 anys. Quan era adolescent, Snowden va aprendre a hackejar l’escola: va entrar al programa d’estudis de la classe amb l’objectiu de treure bones notes sense haver d’esforçar-se gaire. I és que l’institut va ser, en el millor dels casos, una distracció. Sempre va preferir invertir el temps en una plataforma, llavors nova, anomenada internet. “Un autèntic miracle”, segons assegura en l’obra Snowden.

Els atemptats contra les Torres Bessones de l’onze de setembre del 2001 van animar-lo a convertir aquest do especial en una carrera als serveis d’intel·ligència. Després de completar una trajectòria veritablement meteòrica, diu que se’n va cansar i es va desil·lusionar amb el sistema durant la presidència de Barack Obama. Snowden explica que es va sentir ofès per la “hipocresia de tot allò”. Obama, assegura, va prometre desmarcar-se de la línia de poder i d’espionatge de George Bush, però no només va continuar amb aquests programes sinó que els va consolidar. En un dels punts del relat, l’exespia recorda que la seva nòvia -igual que ell- estava molt esperançada que amb Obama aquesta tònica canviaria. “Totes les esperances que ella hi havia posat, així com les meves, van quedar cada cop més frustrades”, escriu.

La segona meitat de Vigilància permanent es llegeix com un thriller literari apassionant. En un fragment explica com va acabar en una habitació d’hotel a Hong Kong el 2013 on va entregar un tresor de documents classificats a un grup de periodistes del diari britànic The Guardian, del nord-americà The Washington Post i a la cineasta Laura Poitras. Snowden diu que encara evita mostrar-se en públic, “però avui tothom està massa ocupat mirant la pantalla del mòbil”.

Copyright The New York Times