Ska Keller: “Tenim molts dubtes sobre Borrell com a alt representant per temes com Kosovo”

Brussel·lesCom passa amb la família política dels conservadors europeus, en el cas d’Els Verds, una de les seves personalitats més influents també és una dona d’origen alemany. Les últimes eleccions europees l’han situada al capdamunt del que s’ha batejat com l’'onada verda'. Franziska Keller, més coneguda com a Ska Keller (Brandenburg, 1981), va arribar al Parlament Europeu quan tenia només 27 anys. Els pròxims cinc anys de legislatura europea, el seu grup (on hi ha l’Aliança Lliure Europea) compta amb un nombre inèdit d’escons (75 electes, 74 a la pràctica per la falta d’Oriol Junqueras).

On queda la credibilitat de l’Eurocambra després d’acceptar la candidata dels estats, Ursula von der Leyen, per a la Comissió Europea?

Crec que tenim feina a fer. El sistema del candidat oficial no resolia tots els problemes del món, però era un pas endavant important per fer la Unió Europea encara més democràtica. Ara hem fet un pas enrere, i com a Parlament hem d’entendre què hi podem fer. Saber com volem assegurar que no torna a passar. Però penso que la finestra d’oportunitat és molt petita, perquè és cert que ara Von der Leyen creu que ha de complir; en última instància el problema no és ella, és el Consell [els estats].

Què hi podeu fer?

Necessitem enfortir encara més la democràcia de la UE. Hem d’aconseguir que el sistema de candidats oficials quedi assegurat per llei, assegurar llistes trasnacionals i enfortir les capacitats del Parlament a l’hora de fer peticions o prendre iniciatives legislatives.

¿No està mort, doncs, el sistema del candidat oficial?

Espero que no. Les últimes setmanes han servit precisament per veure la importància que té. És clau que els grups polítics escullin els candidats oficials, que facin una campanya, es donin a conèixer i presentin el seu programa. És important per raons democràtiques que el ciutadà sàpiga qui pot dirigir les institucions en funció del partit que vota, però també per raons pràctiques. Von der Leyen està col·locada pel Consell, no té experiència europea, no sabia què volíem els partits. Però ¿com havia de saber-ho? Tot plegat demostra que des d’un punt de vista logístic és important per no trobar-se en aquesta situació estranya.

¿Va ser una possibilitat real que el Parlament la rebutgés?

Va ser molt provable fins a l’últim moment. Després del discurs que va fer al ple semblava que tenia una majoria clara, però al final va acabar sent un resultat extremadament ajustat. Va ser força increïble.

L’Eurocambra també ha de ratificar el paquet de comissaris on hi haurà Josep Borrell. Què fareu?

Abans de votar la Comissió en paquet hi haurà compareixences individuals de cada comissari, també de Borrell. Sobre ell específicament tenim molts dubtes. Per exemple en la qüestió de Kosovo, en què Espanya ha sigut sempre contrària a reconèixer el país. En aquest conflicte la Unió Europea hi pot ajudar clarament. Hem estat jugant un paper positiu en aquest sentit, potser no del tot efectiu, però com a mínim positiu. Està clar que si és l’alt representant això serà un problema.

En les negociacions de càrrecs, vau lluitar per un comissari verd?

Primer lluitem per les polítiques climàtiques. Però sí, per implementar un programa és important tenir gent que en sàpiga i que hi lluiti a favor. Seria fantàstic tenir un comissari de Medi Ambient verd amb pes important i que no només fos un comissari qualsevol proposat pels estats. Veurem què fa Von der Leyen.

Von der Leyen diu que vol una Comissió paritària i des dels estats s’ha jugat amb el fet que ella és una dona perquè s’acceptés.

I especialment ho han dit molts homes. Per descomptat que vull que una dona sigui presidenta de la Comissió, per això els verds sempre proposem una dona i un home a totes les candidatures, però els grans partits no ho fan, ignoren la resta de candidates, i ara diuen que cal tenir una dona presidenta i acceptar Ursula von der Leyen.

L’agenda verda ha guanyat pes i sembla que partits com els socialistes s’hi sumen. ¿Temeu que recuperin vots per aquesta via?

No estic preocupada, necessitem els esforços de tothom, i necessitem majories. Estic molt contenta que altra gent comenci a parlar del clima. Fa temps que ho fem i tinc clar que la gent sap que som l’única força creïble en aquest àmbit.

¿Creu factible que tots els països de la UE es comprometin aquest any a la neutralitat de CO2 el 2050?

És un objectiu molt ambiciós i estaria bé, però la pregunta real és veure què estan fent ara mateix els països que sí que han signat aquest compromís per complir-lo. Queden moltes coses per fer més enllà de signar compromisos.

¿I que es posin d’acord sobre els rescats al mar i el sistema d’asil?

És un dels punts en què tinc més preocupacions sobre Von der Leyen perquè ella vol retirar la proposta de la reforma de Dublín, que es va millorar molt des del Parlament Europeu, i fer-ne una de nova quan el que cal és pressionar els estats perquè a l’Eurocambra ja hi ha consens sobre una proposta bona.