Moncho Ferrer: “A l’Índia tenim molt pocs metges i molts tenen por”

BarcelonaL’Índia ha allargat el confinament fins al 3 de maig. Amb 14.117 casos i 474 morts, la seva corba va cap amunt, tot i que les xifres són encara moderades per a un país de 1.300 milions. El principal problema ara és la crisi humanitària desfermada pel confinament i el tancament econòmic, que deixa milions de persones depenent de l’ajuda d’ONGs com la Fundació Vicente Ferrer. El seu director de programes, Moncho Ferrer, atén aquest diari per Skype des d’Anantapur.

Com està afectant el confinament?

Aquí la distància social és un luxe impossible per a milions de persones. Molts immigrants de pobles rurals s’han quedat atrapats a les ciutats i viuen 20 persones en una habitació. Aquí a l’estat d’Andhra Pradesh també n’hi ha molts des que el 24 de març es va parar tot el transport. Més del 50% de la població cobra el salari al dia, i ara no té ingressos. Estem ajudant aquestes famílies repartint 6.500 dinars diaris.

¿Estan arribant les ajudes promeses pel govern (22.000 milions)?

En un país tan gran és molt difícil que el govern arribi a tothom. Pel que fa a menjar, les ONG estem fent la major part de la feina. Nosaltres treballem en col·laboració amb les autoritats als més de 3.000 pobles on som presents. Tenim centres on repartim menjar perquè el govern no sap exactament on és la gent. S’hi formen cues cada dia: algunes amb distància social, d’altres no perquè quan la gent té gana és difícil. Cal millorar el sistema i canviar-lo perquè no és suficient, però ara cal fer això de forma immediata.

D’on traieu els aliments?

La major part els comprem nosaltres, però una part ens arriba de camperols que han sentit el que fem i ens envien coses. S’ha despertat molta solidaritat a l’Índia. Als pobles rurals la gent acostuma a tenir arròs i blat de moro emmagatzemat per a un mes, però a les ciutats no, i encara menys als suburbis pobres. Aquí almenys podran sobreviure un mes, però si el confinament dura més, no.

Esteu veient contagis?

No tenim milers de persones anant als hospitals, encara. Però al districte d’Anantapur fins fa poc hi havia només 2 casos i ara són 26 i a tot l’estat 500. L’hospital de la Fundació a Bathalapalli ha estat designat com a hospital de covid-19 i just ahir a la nit vam rebre els primers pacients, cap d’ells crític. El personal de la Fundació s’ha format per atendre el covid-19 i tenim mascaretes i material suficient. Si arriben milers de persones no n’hi haurà prou, però com que som hospital designat el govern ens ajudaria. També hem obert un centre de proves, on el govern ens facilita els kits i personal per fer-hi les proves. Tenim algunes unitats de cures intensives, per a nens i adults. En aquest hospital rebíem cada dia 1.500 pacients, però ara estem totalment centrats en el covid-19. Només hem traslladat l’atenció ginecològica a un altre centre a Anantapur.

¿Creu que la baixa proporció de gent gran afavoreix l’Índia?

El problema és que, encara que sigui un percentatge baix, en una població tan gran poden ser milions. Si es compleixen els pitjors escenaris, que serien centenars de milers d’infectats, la infraestructura sanitària de l’Índia està lluny del que caldria. Tenim molt pocs metges i molts d’ells tenen por. S’ha generat molt estigma, i ara ho veiem també a les nostres zones des que hem obert l’hospital covid-19. La gent dels pobles on viuen les infermeres i metges dubten que els hagin de deixar seguir vivint als seus pobles.

Funcionen els protocols?

Sí. A la nostra regió hi ha 43 centres de quarantena per a persones amb símptomes o que han estat en contacte amb positius. Si cal tractament van a hospitals designats.

¿La gent està conscienciada?

Sí, i estem fent molta feina de sensibilització, repartint mascaretes i explicant-los què és el covid i com està evolucionant al món, perquè també hi ha molta informació falsa. La gent aquí està molt preocupada per com va l’epidèmia a Espanya i ens pregunten si poden ajudar.