El sisme Marine Le Pen passa a la segona volta

BarcelonaAquesta vegada els sondejos no s’equivocaven. Marine Le Pen ha aconseguit conduir el Front Nacional a la segona volta. Tota una victòria si comptem que aquesta era la primera vegada en la història del Front que les enquestes prometien un lloc tan privilegiat a la ultradreta: és la victòria del canvi de paradigma. Però una victòria relativa si tenim en compte que Emmanuel Macron, el candidat amb més vots, és el rival contra qui Marine Le Pen té més possibilitats de quedar-se amb un pam de nas a les portes de l’Elisi. La resta de favorits, Mélenchon i Fillon, eren uns rivals menys imbatibles.

Marine Le Pen va comparèixer ahir exultant davant del seu electorat per proclamar un ferm “Jo soc la candidata del poble”. I va afegir: “Aquest resultat posa damunt meu la responsabilitat immensa de defensar la nació francesa”. Des que el seu pare va fundar el partit d’extrema dreta el 1973, només el 2002 s’havia viscut una situació semblant. El 21 d’abril d’aquell any, Jean-Marie Le Pen va fer caure el socialista Lionel Jospin. La humiliació socialista arribava llavors per sorpresa. La d’avui és una crònica anunciada. Tot i així, al quarter general del Front Nacional, a Hénin-Beaumont, es podia percebre una alegria continguda per l’ombra de la segona posició, la dels perdedors en una França on el vot útil juga fort per neutralitzar la pitjor de les opcions.

El vicepresident del partit, Florian Philippot, va fer una crida a “tots els electors”, en particular als de Fillon que “hagin sentit que els han robat el vot”. Philippot també s’enorgullia que el Front Nacional hagués aconseguit “imposar el patriotisme a tots els nivells”. Bones pistes per endevinar l’estratègia de campanya dels pròxims dies: Philippot i Le Pen optaran per la línia més agressiva, la de les dues setmanes prèvies a la primera volta. És fàcil que l’estratègia lepenista se centri en el seu eslògan polític: Aturar la immigració, la mesura estrella de Le Pen. De fet, el Front Nacional s’ha construït sobre aquesta idea. Ella, Marine, només ha maquillat el discurs del seu pare, Jean-Marie, amb l’ajuda d’una estratègia política molt ben dissenyada per Florian Philippot, un dels artífexs de l’anomenat “procés de normalització”, clau per a la victòria de la candidata frontista.

En referència a la campanya que l’equip del marinisme ha dirigit aquests últims dies previs a la cita electoral, l’historiador Nicolas Lebourg deia al setmanari L’obs : “ Ha sigut dolenta. Marine Le Pen el 2017 és Jospin el 2002”. Les enquestes li pronosticaven una còmoda posició en la cursa electoral i ella preferia no mullar-se, mantenir-se discreta i aprofitar la desfeta de la dreta conservadora, presonera de la imputació del seu candidat, François Fillon. Silenci, sobretot a l’hora de debatre sobre temes econòmics, en els quals se sap insegura malgrat les seves dots d’oradora i la seva notable capacitat per retenir dades. Marine Le Pen sempre ha sigut conscient que la seva amenaça principal és Macron i, per això, a mesura que En Marxa la superava sostingudament a les enquestes durant les últimes setmanes, ella enduria el seu discurs. D’alguna manera havia de fer-se veure, recuperar protagonisme. No ho ha acabat d’aconseguir.

Un programa antieuropeu

L’enduriment del discurs passava per recuperar la retòrica antiislam i martellejar amb l’antieuropeisme, els seus cavalls de batalla.

Les conseqüències desastroses d’una victòria de Le Pen per a un majoria de francesos contraris a la sortida de la moneda única (un 72%, segons les últimes enquestes) podria ser la raó més poderosa per a una derrota frontista. Ara comença un període, el d’entre-voltes, que pot fer pujar la temperatura a França. En tot cas, i guanyi qui guanyi, la política francesa entra en una nova era. Ironies de la vida, la sala on se celebrava ahir la victòria de Le Pen es diu Sala Mitterrand.