Tres mesos de guerra a Gaza: gairebé 23.000 morts i dos milions de desplaçats
Els Estats Units i la Unió Europea redoblen els esforços diplomàtics per evitar que el conflicte s'estengui al Líban
BarcelonaTres mesos exactes des de l'atac de Hamàs a Israel, que va provocar la mort de 1.200 israelians i va desfermar la ira implacable del govern i l'exèrcit hebreu, la franja de Gaza s'ha convertit en un gran camp de runa, on els cadàvers s'amunteguen, les malalties s'escampen i la gana fa forat en els 2,3 milions de gazatins que veuen com la seva terra és arrasada implacablement, sense cap opció d'escapar de les bombes i la misèria. El 60% dels habitatges han quedat totalment o parcialment destruïts i 1,9 milions de persones (gairebé un 90% de la població) s'han hagut de desplaçar a altres llocs de l'enclavament, sense que n'hi hagi cap de segur. Segons l'últim balanç de les autoritats locals, en aquests tres mesos s'han recomptat almenys 22.835 morts (gairebé 10.000 menors) i 58.416 ferits. A més, aquest diumenge la Defensa Civil de Gaza ha afirmat que hi ha més de 8.000 persones desaparegudes, probablement enterrades sota els enderrocs.
L'exèrcit israelià ha assegurat que ha completat el desmantellament de la "infraestructura militar" de Hamàs al nord de Gaza i que ha matat al voltant de 8.000 militants del grup islamista en aquesta àrea. El portaveu de les Forces de Defensa, Daniel Hagari, ha afegit que han trobat milers d'armes i milions de documents. "Ara estem enfocats en desmantellar Hamàs al centre i al sud de la Franja", ha dit. Però això no vol dir que els bombardejos al nord s'hagin d'aturar, sinó que probablement seran més dirigits. Aquest dissabte, l'exèrcit israelià va tornar a atacar el camp de Jabalia, al nord. Al sud, els combats més ferotges es produeixen a Khan Yunis, on aquest diumenge han mort una cinquantena de persones, segons fonts de l'Hospital Nasser de la ciutat.
Atacs a periodistes
Segons les autoritats sanitàries de la Franja, en l'últim dia almenys 113 palestins han mort i 250 han resultat ferits pels bombardejos de les forces israelianes. Entre les víctimes d'aquest diumenge hi ha tres periodistes: dos han mort i un altre ha quedat ferit quan un míssil ha impactat contra el cotxe en què anaven. Un dels morts és Hamza al-Dahdouh, fill del cap de la delegació d'Al-Jazeera a la Franja, Wael al-Dahdouh, que a finals d'octubre ja va perdre la dona, un altre fill, una filla i un net en un atac aeri israelià. En el bombardeig d'aquest diumenge també ha mort Mustafa Thuraya. Tots dos eren autònoms, però estaven treballant per a la cadena qatariana, que ha condemnat l'atac, el qual qualifica de deliberat.
El Comitè de Protecció dels Periodistes (CPJ) ha reclamat que l'atac s'investigui de manera independent. Antoine Bernard, membre de l'equip directiu de Reporters Sense Fronteres, ha apuntat a Al-Jazeera que sembla que "un únic coet ha impactat al cotxe" en què viatjaven els tres periodistes. "Si és així, seria un altre crim de guerra contra els periodistes de Gaza", ha afirmat. Aquest dissabte, el CPJ havia situat el recompte de periodistes morts a la Franja en 77, als quals s'han de sumar dues noves víctimes. Segons el recompte del govern de l'enclavament palestí, la xifra ascendeix a 109.
Esforços diplomàtics
En la reunió d'aquest diumenge del gabinet de guerra d'Israel, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha insistit amb el missatge que repeteix com un mantra des de fa tres mesos: "La guerra no s'aturarà fins que no aconseguim els nostres objectius: l'eliminació de Hamàs, el retorn de tots els nostres ostatges i la garantia que Gaza no suposarà una amenaça per a Israel". "Dic això tant als nostres enemics com als nostres amics", ha afegit.
Ho ha dit en el segon dia de gira pel Pròxim Orient del representant diplomàtic del seu amic més fidel, els Estats Units. Després de fer parada ahir a Turquia i Creta, aquest diumenge Antony Blinken s'ha reunit amb el rei de Jordània i l'emir de Qatar, que l'han instat a utilitzar la influència de la Casa Blanca sobre Israel per aconseguir un alto el foc immediat. El rei Abdullah ha alertat que, si la guerra continua, tindrà "repercussions catastròfiques". Blinken, per la seva banda, ha subratllat que el seu principal objectiu és "prevenir que el conflicte s'escampi", alhora que ha admès que hi ha una "preocupació real" sobre la situació d'alta tensió a la frontera entre Israel i el Líban. "Volem fer tot el possible per garantir que no hi veiem una escalada i per evitar un cicle inacabable de violència", ha dit el cap de la diplomàcia nord-americana.
Aquest dissabte, el grup libanès Hezbol·lah va llançar més de 60 coets contra posicions israelianes a la frontera, en resposta a l'assassinat del número dos de Hamàs, Saleh al-Arouri, dimecres a Beirut. I Tel-Aviv hi va respondre amb foc creuat. Netanyahu ha enviat un missatge a l'organització xiïta: "Suggereixo a Hezbol·lah que aprengui del que Hamàs ja ha après els últims mesos: cap terrorista és immune". A la reunió del govern, ha indicat que l'objectiu és protegir els ciutadans israelians i garantir que els residents del nord del país puguin tornar a casa seva. "Això és un objectiu nacional, compartit per tots, i actuarem responsablement per aconseguir-lo. Si podem, ho farem a través de mètodes diplomàtics, però si no, actuarem d'altres maneres", ha amenaçat.
Aquesta escalada de les tensions ha coincidit amb una visita, ja programada, de l'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, al Líban, on s'ha reunit amb les autoritats del país i amb el líder del bloc parlamentari de Hezbol·lah, Mohammad Raad. "He deduït que Hezbol·lah no està buscant la guerra, o no està buscant una guerra de més intensitat i de més extensió", ha dit Borrell en declaracions a l'agència Efe. "La meva impressió és que són perfectament conscients de la gravetat de la situació i de les conseqüències que tindria un enfrontament més gran, que podria arrossegar l'Iran", ha afegit. Borrell ha acabat avui el viatge oficial al Pròxim Orient, mentre que Blinken seguirà amb els Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita, Israel, Cisjordània i Egipte.
Repunt de violència a Cisjordània
La nit passada també ha sigut violenta a Cisjordània, especialment a Jenín, on els enfrontaments entre forces israelianes i palestins i els bombardejos de l'exèrcit hebreu s'han saldat amb la mort d'almenys set palestins i una policia de frontera israeliana.
Les Forces de Defensa d'Israel han informat que han llançat un atac aeri sobre "terroristes" que havien llançat explosius a un vehicle militar israelià durant una operació nocturna a aquesta ciutat, en què va morir una policia de 19 anys i tres agents més van quedar ferits, un d'ells greu. També han indicat que un helicòpter ha disparat a "àrees sospitoses" mentre es rescatava els ferits. El bombardeig israelià ha matat almenys set palestins, segons el ministeri de Salut local, entre els quals hi ha quatre germans.
Paral·lelament, un civil israelià, un home de 30 anys que circulava amb el seu cotxe per una carretera, ha mort d'un tret. També ha mort un palestí pel foc dels soldats israelians a Abwein, al districte de Ramal·lah. I una nena de tres anys a Jerusalem Est ha quedat ferida de mort pels trets dels agents fronterers quan disparaven contra un cotxe que suposadament intentava fer un atropellament intencionat.
Les batudes militars en ciutats, pobles i camps de Cisjordània s'han intensificat des que va començar la guerra a Gaza, cosa que ha provocat una espiral de violència que no es veia des de la Segona Intifada, a principis dels 2000. L'any passat va ser el més mortífer per als palestins dels territoris ocupats en dues dècades, amb 520 morts per les forces o els colons israelians, entre els quals 112 menors. Des del 7 d'octubre s'han comptabilitzat 333 palestins morts en aquest territori i l'exèrcit israelià ha arrestat unes 5.000 persones, segons fonts palestines.