GRÈCIA

Sis anys de l’assassinat que va acabar amb el neonazisme grec

La mort del raper Fyssas va iniciar l’enfonsament d’Alba Daurada

Manifestants desfilant ahir pels carrers d’Atenes en la convocatòria antifeixista per recordar el raper Fyssas.
Emma Pons Valls
18/09/2019
3 min

AtenesAlba Daurada està en crisi. A principis d’aquesta setmana va buidar la seva seu central d’Atenes, alts càrrecs i exdiputats n’han desertat i un atac cibernètic va deixar la seva pàgina web inutilitzable. Enrere queda l’època en què el partit neonazi era la tercera força del Parlament grec i els seus militants atemorien pel carrer immigrants, activistes d’esquerres i persones LGTBI.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’assassinat del raper i activista antifeixista Pavlos Fyssas a mans d’un dels militants del partit, Yorgos Rupakiás, va significar l’inici de la fi. Ahir es van complir sis anys d’aquella nit, que va desencadenar una forta reacció del moviment antifeixista, i es va recordar el cantant amb una marxa pel Pireu fins a arribar a les oficines d’Alba Daurada. L’assassinat va desencadenar també una ofensiva judicial que pot acabar dictant que el partit és una organització criminal. “Crec que Alba Daurada deixarà d’existir tal com ara la coneixem”, apunta Aris Chatzistefanou, autor del documental Fascism Inc, sobre la ultradreta a Europa. El periodista explica que això es deu a la mobilització antifeixista dels últims anys, però també al fet que les elits, sobretot les econòmiques, van desmarcar-se’n arran de l’assassinat.

Però el que ha precipitat l’enfonsament actual és la desfeta electoral del juliol. Alba Daurada es va quedar a les portes del Parlament, incapaç de superar el mínim requerit, el 3% dels vots. Alguns dels seus membres més destacats, com l’eurodiputat -ara independent- Yannis Lagós i altres exparlamentaris, en van desertar i formaran una nova organització. La desaparició del finançament públic ha accelerat el tancament d’oficines per tot el país, incloent-hi la seu central a l’avinguda Mesogeion, a Atenes.

“Ara que les seves accions criminals han estat exposades ha perdut els votants, i els únics partidaris que té són els antics membres”, afirma l’advocada de la família Fyssas, Eleftheria Tobatzoglou. Fundada el 1985 per l’exmilitar Nikólaos Michaloliakos, Alba Daurada va ser un grup marginal fins al 2012, quan va entrar a la cambra amb el 7% dels vots. “El partit potser sobreviurà, però en la seva forma anterior, als marges de la societat i de la política. Mai tornaran a tenir el paper que han tingut els últims nou anys”, sentencia Tobatzoglou.

La nit del 17 al 18 de setembre de 2013, el raper Fyssas (àlies Killah P ) sortia d’un bar al barri de Keratsini, al Pireu, quan un grup de neonazis el va atacar i, després d’una sèrie de trucades amb la cúpula del partit, van rebre l’ordre de matar-lo. Rupakiás va arribar en un cotxe i li va clavar una punyalada mortal al pit.

Punt d’inflexió

“En el moment en què van assassinar un grec, l’opinió pública va canviar”, recorda Sofia Tipaldou, investigadora postdoctoral Marie Curie a la Universitat de Manchester. Fins llavors, Alba Daurada tenia “la impunitat de la policia”, com van revelar organitzacions com Amnistia Internacional, i això havia impedit la investigació de nombrosos atacs anteriors. Però la reacció social a l’assassinat de Fyssas va obligar les autoritats a actuar, i en pocs dies van detenir la cúpula del partit i tots els seus diputats.

El 20 d’abril del 2015 va començar el macrojudici en què 68 acusats s’enfronten a càrrecs de pertinença a banda criminal, assassinat i possessió il·legal d’armes i drogues, entre d’altres, i són jutjats per diferents casos. La pèrdua de popularitat ha provocat el transvasament de vots d’Alba Daurada cap a altres formacions, com la conservadora Nova Democràcia, ara al govern, o la ultradretana Solució Grega. Fundada per l’extravagant Kyriakos Velópulos el 2016, aquesta formació es diferencia del partit neonazi pel fet que no promou la violència ni té un braç paramilitar, assenyala Tipaldou. Però el perfil del votant mitjà és comú: “No són tots nazis, sinó ultraconservadors i ultrapatriotes a favor de la família que volen protestar contra el sistema bipartidista”, segons l’experta en nacionalisme i extrema dreta a Rússia i al sud d’Europa.

“Esperem que la sentència demostri que la violència política no es tolera en democràcia i que sigui preventiva davant la creació de nous partits totalitaris com Alba Daurada”, conclou la investigadora.

stats