Síria: negociar amb el dictador?

BarcelonaWashington, Moscou i París han enviat aquesta setmana un mateix missatge: per trobar una sortida a la guerra de Síria, cal negociar amb Baixar al-Assad. Ja no es parla de portar al banc dels acusats d’un tribunal internacional per crims de guerra el dictador sirià, sobretot per haver fet servir armes químiques i barrils explosius contra els barris civils, sinó d’asseure’l en una taula negociadora per desencallar un conflicte que en gairebé cinc anys ha deixat més de 240.000 morts i ha provocat la principal onada de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial. De considerar-lo un mal menor en la lluita contra l’Estat Islàmic. Avi Shlaim, professor emèrit de relacions internacionals de la Universitat d’Oxford, ho defensava aquesta setmana a les pàgines de The Guardian : “La realitat sobre el terreny és que tots els esforços dels últims quatre anys per enderrocar Al-Assad han acabat en fracàs. No hi ha solució militar a la crisi a Síria. I una solució política només és possible si Al-Assad participa en les negociacions sobre el futur del país”.

“S’està imposant la idea que la dimissió d’Al-Assad no ha de ser una precondició, sinó potser (i només potser) el resultat d’unes converses de pau. Que no hi ha sortida al conflicte sense la implicació del règim i dels seus aliats, Rússia i l’Iran”, explica Eduard Soler, analista del Cidob. Aquest blanquejament del règim sirià deriva en primer lloc d’una constatació pràctica: sobre el terreny, manté les seves posicions, sostingut amb les armes i els combatents que li proporcionen el govern de Vladímir Putin i el règim dels aiatol·làs, amb la seva filial libanesa, la milícia de Hezbol·lah. Rússia acaba de fer més evident el seu suport amb un nou enviament d’avions de guerra a Damasc. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va visitar Moscou dilluns per obtenir garanties que no hi hauria enfrontaments accidentals entre les seves respectives forces en territori sirià.

L’estratègia d’Al-Assad

Al-Assad ha seguit l’antiga estratègia del “jo o el caos” i ha mirat de presentar-se davant dels Estats Units i els governs europeus com un aliat imprescindible en la lluita contra el jihadisme, amb l’Estat Islàmic acaparant l’atenció dels mitjans de comunicació occidentals. “Ha incentivat el sectarisme en la guerra i li ha donat una dimensió de lluita contra el terror: ho ha buscat i ho ha aconseguit -constata Soler-. Però pensar que Al-Assad pot portar estabilitat a Síria és un error”, alerta.

La setmana passada l’aviació siriana va tornar a bombardejar els barris d’Alep, un dels feus rebels des de l’esclat de la revolta del 2011, i, segons els equips de voluntaris de protecció civil de la ciutat del nord de Síria, va deixar 62 morts i 122 ferits. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i l’Observatori Sirià de Drets Humans coincideixen que, en quatre anys de conflicte, un 90% de les víctimes de la guerra de Síria han sigut causades per les forces fidels al règim, tot i que aquesta no és la imatge que ha quedat en una opinió pública colpida per les atrocitats de l’Estat Islàmic i la seva eficaç estratègia de propaganda mediàtica.

“Al-Assad és el principal responsable del caos actual a Síria, que ha creat per obligar tot el món a considerar-lo com l’única alternativa”, explica des de París Jean-Pierre Filiu, arabista de SciencesPo i un dels principals experts europeus en el conflicte sirià. En el seu cas, no té cap dubte que una pau duradora per a Síria no pot incloure el règim: “No hi ha futur per a Síria ni per al poble sirià amb Al-Assad”. Filiu reconeix, però, que la guerra no té sortida militar, perquè cap de les dues parts té capacitat per imposar-se: “Cap dels bàndols pot guanyar: només hi pot haver destrucció mútua”.

Retirar les tropes estrangeres

La seva proposta és treballar per acords d’alto el foc a nivell local, amb la condició que es retirin les forces estrangeres que intervenen al país amb interessos aliens: “La revolució siriana s’ha de quedar dins de Síria, mentre es lluita contra un Estat Islàmic cada cop més globalitzat i un règim d’Al-Assad que només es manté gràcies a la intervenció, cada cop més evident, de l’Iran i de Rússia”, apunta. Per a l’arabista francès no hi ha cap dubte: “Al-Assad és el principal generador de refugiats i de jihadistes. Treballar amb ell només farà que n’hi hagi més, i el resultat per a Europa encara serà més catastròfic”.

El filòsof Santiago Alba, resident a Tunísia, alerta de la instrumentalització política de la crisi de refugiats: “L’estan utilitzant els governs europeus per plantejar noves intervencions a Síria i per promoure una rehabilitació d’Al-Assad, a qui les potències occidentals no només han renunciat a derrocar, sinó que després dels acords entre els Estats Units i l’Iran s’ha convertit en un soci privilegiat per a qualsevol solució política”. Alba critica els arguments que veuen la dictadura com a mal menor davant l’islamisme: “Si l’Estat Islàmic sembla que justifica el règim d’Al-Assad, una mala solució per a Síria justificarà l’Estat Islàmic i agreujarà tots els patiments: més dictadura, més bombardejos, més refugiats i més terrorisme”.

Rebels donen munició dels EUA a Al-Qaida

Un grup de rebels sirians que lluiten contra Baixar al-Assad entrenats pels EUA van lliurar part de l’equipament que els havia proveït l’exèrcit nord-americà a una facció d’Al-Qaida a canvi que els garantissin la seva seguretat. Segons va informar ahir el Pentàgon, aquest fet va tenir lloc els dies 21 i 22 de setembre, quan els rebels de les Noves Forces sirianes van entregar sis camionetes i munició a un intermediari del Front al-Nusra, vinculat a Al-Qaida. Tal com va confirmar el portaveu del Comandament Central dels EUA, el coronel Patrick Ryder, els rebels havien sigut entrenats i equipats per les forces armades nord-americanes com a part del programa que porta a terme de departament de Defensa per ajudar els rebels en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI). Aquest episodi fa augmentar els dubtes sobre l’efectivitat de l’estratègia que els EUA estan seguint a Síria.