Un atac químic mata més de mig centenar de persones a Síria
El bombardeig s’atribueix a Al-Assad i el Consell de Seguretat de l’ONU es reuneix avui d’urgència
BarcelonaMés de mig centenar de persones van morir ahir a causa d’un bombardeig químic a la localitat siriana de Jan Xeijun, a la província d’Idlib, sota control rebel. Segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, l’atac hauria deixat concretament 58 víctimes, 11 de les quals menors, però una altra ONG mèdica que treballa a Síria, UOSSM, assegura que el nombre de morts arriba al centenar de persones i que hi ha més de 400 afectats per les conseqüències dels gasos tòxics. Es tracta de l’atac amb gasos químics més greu des de l’agost del 2013, quan més de 1.000 persones van morir a la perifèria de Damasc. Les víctimes d’Idlib són famílies senceres que estaven dormint en el moment en què van caure els gasos tòxics. Nombroses imatges i vídeos publicats ahir a les xarxes per activistes i civils mostraven desenes de persones estirades a terra, algunes amb dificultats per respirar, d’altres que eren assistides per personal mèdic.
El règim, responsable
Líders internacionals i organismes sobre el terreny van atribuir el bombardeig al règim de Baixar al-Assad, una informació que va negar un alt càrrec militar sirià, que en va exculpar també Rússia: “Ni els avions sirians ni els russos han fet servir mai armes químiques”. Un posterior comunicat del ministeri de Defensa rus insistia que no hi tenen res a veure. Per a Ignacio Álvarez-Ossorio, coordinador del Pròxim Orient i el Magrib a la Fundación Alternativas, l’autoria de l’atac és inqüestionable perquè “el règim [sirià] és l’únic que té força aèria per fer-lo”. L’analista recorda que Al-Assad ha fet servir armament químic des de l’inici de la guerra -gas sarín i clor, diu- i que tot i que teòricament es va desfer de les armes de destrucció massiva l’estiu del 2014 “hi ha constància que n’ha conservat una part i que n’ha fet servir des de llavors”. “El seu objectiu és buidar de civils les zones de control rebel perquè sigui més fàcil atacar; les bombes químiques creen pànic i forcen els desplaçaments”, considera. Els rebels sirians controlen la zona nord del país, clau en la seva resistència perquè és per on entra l’ajuda humanitària i el seu armament.
Una investigació de l’ONU confirmava, l’octubre passat, que les forces d’Al-Assad havien fet servit armes químiques almenys tres vegades entre el 2014 i el 2015. La setmana passada Metges Sense Fronteres va denunciar un atac similar al d’ahir en un dels seus hospitals a la província de Hama, també al nord de Síria i també sota control rebel. Hi va haver almenys dos morts i una cinquantena de ferits. Durant el 2016 i el que portem del 2017 s’han produït com a mínim 289 atacs aeris directes contra hospitals a Síria.
Les condemnes internacionals ahir no es van fer esperar. França i el Regne Unit van demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per avui i l’enviat especial de les Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura, va assegurar que “exigiran responsabilitats”. Des de la Casa Blanca van acusar directament Baixar al-Assad: “L’incident ha de tenir represàlies i no pot ser ignorat pel món civilitzat”. També va apuntar al règim la cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, que va assegurar que encara que no fos autor del bombardeig “hi ha una responsabilitat objectiva de qualsevol govern sobre la protecció dels mateixos civils”.
Avui, a Brussel·les, delegacions d’una setantena de països es reuneixen per parlar del futur a Síria, sense abordar la sortida política al conflicte, que la UE creu que es pot aconseguir a les converses que s’estan produint entre les parts a Ginebra i Astana. La trobada d’avui tindrà un vessant més humanitari i sobretot servirà per atendre les demandes dels països que fan frontera amb Síria.
Una solució llunyana
En els més de sis anys de guerra al país han mort com a mínim 320.000 persones, i l’ACNUR advertia a finals de la setmana passada que el nombre de refugiats sirians ja supera els cinc milions. Tot i la crítica situació humanitària, la fi definitiva de la guerra no sembla que estigui a prop. Les converses d’Astana i Ginebra per trobar una sortida política al conflicte no acaben de quallar. “Teòricament hi ha un alto el foc però el règim segueix apostant per la solució militar”, diu Álvarez-Ossorio, que creu que les converses només són una manera de salvar les aparences. L’expert veu complicat que Rússia aconsegueixi atraure els rebels cap a la seva lògica, que passa per “mantenir Al-Assad al poder i garantir així els seus interessos geoestratègics”.
