PRÒXIM ORIENT

Síria amenaça de venjar l'atac d'Israel

Síria i l'Iran ensenyen les dents. L'atac d'Israel dimecres a un centre de producció d'armes químiques a Síria ha provocat la ira de Damasc i Teheran, aliat seu, que amenacen amb represàlies.

HIPÒTESI D'EMERGÈNCIA 
 Un funcionari israelià mostrant a una nena com utilitzar una màscara de gas a Haifa, Israel, per si es produeix un atac amb armes químiques.
Anna Garcia
01/02/2013
3 min

JERUSALEMLa guerra civil de Síria viu un nou capítol que amenaça d'estendre la inestabilitat a altres punts de la zona. L'atac de la força aèria israeliana a dos suposats objectius sirians ha marcat un nou ritme a aquesta guerra que està a punt de fer dos anys i que fins ara s'ha cobrat 60.000 vides i el desplaçament de centenars de milers de civils.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dimecres a la matinada Israel, segons una denúncia de l'exèrcit sirià, va atacar un centre de producció d'armes químiques a la província de Damasc. Però fonts diplomàtiques occidentals i dels Estats Units van apuntar que Israel tenia un altre objectiu: un comboi que possiblement anava carregat de míssils antiaeris de fabricació russa, interceptat en un punt fronterer, que es dirigia al Líban procedent de Síria. L'exèrcit israelià manté un hermètic silenci sobre aquest tema.

L'Iran, a través del seu ministeri d'Afers Exteriors, sí que ha respost, dient que aquests atacs tindran "conseqüències serioses per a Tel Aviv", segons ha divulgat la televisió iraniana amb seu a Londres, Press TV. La setmana passada un assessor del màxim líder iranià va advertir que "un atac contra Síria seria considerat com un atac contra l'Iran i els seus aliats".

El règim iranià és un aliat de la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah, també amb connexions amb el règim de Baixar al-Assad. "La raó que hi ha darrere d'aquests atacs és un missatge destinat a l'Iran perquè no continuï amb l'enriquiment del seu arsenal nuclear", afirma a l'ARA el professor Hillel Frisch, del Centre d'Estudis Estratègics Begin-Sadat. Frisch qualifica aquests atacs "d'operació militar a petita escala" i descarta les raons polítiques en un moment que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, amb una victòria de mínims en les eleccions legislatives del 22 de gener, manté intenses negociacions amb diferents partits per formar el pròxim executiu.

L'articulista Alex Fishman, amb el títol "Risc calculat", escriu al diari israelià Yediot Aharonot que malgrat que Israel no està interessat a estendre la confrontació al front libanès les forces de defensa israelianes s'han estat preparant, físicament i mentalment, per a aquest tipus de conflicte durant els últims mesos. "Israel avui és més a prop que mai d'un conflicte militar al nord, des de la Segona Guerra del Líban", sentencia. Al novembre l'exèrcit israelià va atacar un vehicle militar sirià després que un morter arribés des de territori sirià als alts del Golan, ocupats per Israel des del 1967.

Des d'aquella guerra, que va enfrontar Hezbol·lah i Israel durant 33 dies el 2006 i que va acabar gràcies a una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, el govern israelià ha denunciat en nombroses ocasions Síria per permetre l'entrada d'armes i explosius procedents de l'Iran amb destí a la milícia xiïta.

Síria ha protestat davant del cap de la missió de les Nacions Unides als alts del Golan per l'atac aeri israelià que Damasc considera una violació de l'acord signat després de l'última guerra entre tots dos països. Damasc sempre ha mantingut que la guerra al seu país no és conseqüència d'un aixecament popular, a l'estil d'Egipte, sinó un complot orquestrat des de l'exterior pels Estats Units i Israel.

Represàlies a la vista

Les crítiques a Israel també van arribar ahir de l'ambaixador sirià al Líban, que ha manifestat que Damasc té l'opció de respondre "amb un atac sorpresa a l'operació d'avions israelians al centre científic de Iamraia", mentre Hezbol·lah ha volgut mostrar la seva solidaritat "als dirigents, les forces armades i al poble sirià".

Rússia, que repetidament s'ha oposat a una intervenció militar estrangera a Síria, a través del ministeri d'Exteriors ha manifestat: "Si aquesta acció es confirma, vol dir que ens enfrontem a atacs sense cap pretext al territori d'un estat sobirà, la qual cosa infringeix la carta de les Nacions Unides i això és inacceptable, sigui quin sigui el motiu". Per la seva banda, la Lliga Àrab i Egipte han fet una crida a la comunitat internacional perquè s'actuï en conseqüència. No és la primera vegada que Israel ataca un objectiu sirià. El 2007 va fer blanc en un suposat reactor nuclear en una operació que no va tenir resposta siriana.

El destí de l'arsenal químic de Síria és un tema que preocupa de manera especial Israel. Aquesta setmana Netanyahu va advertir la població sobre el perill de la desintegració del règim sirià i el destí de les seves armes químiques que, va dir, podrien arribar a les mans de Hezbol·lah o grups terroristes com Al-Qaida. Aquest missatge coincideix amb el desplegament de dues bateries antimíssils, l'anomenada Cúpula Daurada, a Haifa, al nord d'Israel, i amb el repartiment de màscares antigàs entre la població.

stats