¿Un símbol del feminisme o de la hipocresia de Wall Street?

BarcelonaEl mes de març passat, State Street Corporation va col·locar l’estàtua d’una nena llatina desafiant el famós toro de Wall Street, que data del 1989. La van batejar com la fearless girl -la nena sense por- i publicitava una campanya de l’empresa per potenciar el lideratge femení i la dona al món empresarial.

La instal·lació va ser un èxit instantani. Centenars de persones van acostar-se al districte financer de Manhattan (Nova York) per fer-s’hi una selfie. Només la setmana de la seva inauguració -en ocasió del Dia Internacional de la Dona- l’estàtua va aparèixer mig milió de vegades a Instagram, Facebook i Twitter, segons Bloomberg. Ben aviat, la valenta nena de bronze va convertir-se en un símbol feminista i personalitats com l’alcalde de Nova York, Bill de Blasio, i la senadora demòcrata Elizabeth Warren feien cua per fotografiar-s’hi.

Però la nena sense por ha resultat tenir un costat fosc. Aquesta última setmana, State Street Corporation s’ha vist obligada a pagar 5 milions de dòlars per les reclamacions de 305 directives que cobraven menys que els seus col·legues masculins per la mateixa feina. Segons un document del departament de Treball dels Estats Units, State Street Corporation va discriminar 15 de les seves vicepresidentes negres pagant més als empleats blancs que tenien el mateix càrrec.

State Street, que es dedica a prestar serveis financers i es vanagloriava de defensar les polítiques d’igualtat de gènere, nega les acusacions. Tot i això, l’empresa reconeix haver acceptat pagar uns 4,5 milions de dòlars retroactivament -la discriminació salarial es remuntaria al 2010- i uns 500.000 dòlars en interessos a un fons de liquidació per als empleats afectats.

En un comunicat difós dijous passat, la companyia va afirmar que està “compromesa amb les pràctiques de pagament equitatiu” i que avalua “de manera contínua” els seus processos interns per assegurar-se que els seus “programes de compensació, contractació i promocions no siguin discriminatoris”.

Però uns dies després d’aquest comunicat diversos diaris van publicar que State Street Corporation no solament va perjudicar salarialment les seves treballadores, sinó que va rebutjar en almenys 12 ocasions les propostes dels seus accionistes per equiparar els sous d’homes i de dones dins l’empresa. I, tot, aquest any 2017.

En un correu electrònic enviat a Bloomberg News, Rakhi Kumar, responsable de l’administració d’actius de State Street, va explicar que l’empresa s’aproxima “a la diversitat en funció d’una sèrie de factors que van molt més enllà del gènere o dels sous” i que, de vegades, van rebutjar les propostes perquè eren “d’abast limitat” i que, per tant, “limitaven la seva eficàcia”.

Els detractors de l’estàtua

En els pocs mesos que la nena sense por ha estat col·locada a Wall Street ha protagonitzat diverses polèmiques. Tot i que l’actitud de la nena davant el toro ha sigut molt lloada, algunes dones han criticat que l’estàtua simbolitza el “feminisme corporatiu”. La columnista del New York Times Gina Bellafanta va definir l’obra com un “exercici d’imatgeria corporativa”. Christine Emba, del Washington Post, va assegurar que l’estàtua “retrata la dona empoderada com una nena, reforçant la idea de la feminitat com a cosa adorable i inofensiva”.

L’obra també ha rebut crítiques d’Arturo di Modica, l’autor de la icònica figura del toro. L’artista ha exigit que es retiri la imatge de la nena perquè, assegura, atempta contra el sentit de la seva escultura (un símbol de prosperitat i força, segons l’artista) i el converteix en un ésser malvat.

Tot i les crítiques, l’estàtua ha suposat un èxit per a State Street, per a qui hauria generat 7,5 milions de dòlars en publicitat gratuïta.