El 'shutdown' del mur ja és el més llarg de la història dels Estats Units

WashingtonAddicte a la notorietat, Donald Trump ja ha protagonitzat el tancament del govern més llarg de la història dels Estats Units, un rècord que la presidència de Bill Clinton ha retingut durant 22 anys, fins que avui Trump ha superat els 21 dies d'aquell llunyà 'shutdown' de mitjans dels noranta. Un cop més, l'actual president venç un Clinton, encara que sigui a costa d'accentuar la seva impopularitat entre els nord-americans.

La campanya electoral del republicà va girar al voltant d'una promesa obsessiva: la construcció d'un mur a la frontera sud contra els immigrants, que havia de pagar Mèxic. No és accessori ni prescindible el detall de qui havia de pagar la factura perquè, a més de formar part del compromís, el seu compliment implicava per al contribuent que no hauria de finançar una obra tan costosa (sobretot tenint en compte que la reducció d'impostos era una altra de les seves promeses; aquesta sí, complerta). Al·lèrgic als fets, el magnat defensa ara que Mèxic pagarà a través del nou tractat comercial a tres amb el Canadà, encara pendent d'aprovació pel Congrés. Pura realitat alternativa.

Trump, encadenat al mur

A pocs dies de complir-se dos anys de presidència, Trump ha encadenat la seva sort al mur i a ell la de 800.000 treballadors públics (i un nombre indeterminat de contractistes) que divendres passat van perdre la seva primera paga des que va entrar en vigor un tancament de govern que afecta nou dels quinze departaments federals. En un país en què el deute privat és norma (un 78% de treballadors no tenen estalvis i acumulen un deute mitjà en les seves targetes de crèdit de més de 8.000 dòlars), la paga quinzenal és vital i ja hi ha molts funcionaris que estan amb l'aigua al coll.

La lluita del president no és popular (només tres de cada deu ciutadans defensen el tancament com a mesura de pressió per aconseguir els 5.700 milions de dòlars que reclama per al seu mur), però Donald Trump va advertir que faria ús de la potestat presidencial per vetar els comptes, cosa que va obrir el camí a l'actual 'shutdown'. L'administració viu de cicles pressupostaris. Quan el Congrés no es posa d'acord abans de l'inici del següent, s'activa el rellotge del tancament. En aquesta ocasió, el president posa com a condició la partida per al mur. Per evitar el veto, el Senat i la Cambra de Representants necessiten dos terços dels vots. Aquest improbable escenari bipartidista obriria un cisma entre el president i el seu partit.

Un sistema dels anys 70

L'actual sistema de finançament públic ve de la dècada dels 70. L'amenaça del president Richard Nixon d'embargar les partides destinades a programes que ell no volia va portar el 1974 a l'aprovació pel Congrés d'una llei que li donava més autonomia en la gestió dels pressupostos davant del poder històric dels president. Com la llei d'emergències nacionals del 1976, que avui Trump amenaça d'invocar, buscava posar límit als abusos presidencials. Aleshores, com ara, la falta d'un acord a temps posava en marxa el tancament. No obstant això, l'activitat continuava amb normalitat i ningú se n'anava a casa fins que, a principis dels 80, el fiscal general de Jimmy Carter, Benjamin Civiletti, va determinar que un 'shutdown' havia de tenir conseqüències reals per no violar la llei: la suspensió de l'activitat, excepte en serveis considerats "essencials".

Des de Jimmy Carter fins a Donald Trump, totes les administracions, llevat de la de George W. Bush, han viscut almenys un 'shutdown' que impliqués enviar a casa treballadors públics. Als vuitanta eren freqüents, però duraven tot just un, dos o tres dies. Després van passar a ser més excepcionals (Trump ha trencat la norma amb tres en un any), però més extensos.

Els 21 dies que va tancar el govern amb Bill Clinton a la presidència (després d'un 'shutdown' previ de cinc dies el novembre del 1995) va portar els republicans a exigir un pla de retallada de la despesa a set anys vista, al qual Clinton s'hi va negar. Els setze dies de tancament parcial amb Barack Obama el 2013 van ser producte de l'estratègia del Partit Republicà, infiltrat ja pels ultraconservadors del Tea Party, que pretenia entorpir la implementació de l'Obamacare: va ser un atac fallit al programa de salut d'Obama que va posar a Estats Units a la vora de la suspensió de pagaments.

Impopularitat

Impopular per les seves conseqüències, resulta difícil trobar voluntaris responsables d'un 'shutdown'. En el seu impredictible i capritxós comportament, Donald Trump va assumir "orgullós" l'actual en una insòlita discussió davant les càmeres amb els líders demòcrates del Congrés, Nancy Pelosi i Chuck Schumer. En plena campanya propagandística pel mur, amb les negociacions en estat terminal i mentre segueix sospesant invocar l'emergència nacional per finançar-lo, Trump enfronta les primeres protestes dels funcionaris al carrer. En una conversa amb l'ARA, Lonnie Stephenson, president d'IBEW, sindicat de treballadors de l'electricitat, apuntava contra el president: "És un multimilionari! No podria importar-li menys la gent que treballa per guanyar-se la vida".